Article d’opinió | Casc Antic Digne i Viu
Xàtiva no és una ciutat qualsevol. La seua història i el seu patrimoni arquitectònic conformen un conjunt protegit que, per a la immensa majoria de veïns i visitants, hauria de servir d’inspiració per a aplicar un urbanisme sensible i respectuós. No obstant això, la política estètica que s’està posant en pràctica dista molt de respondre als tres pilars bàsics de la sostenibilitat ambiental, social i econòmica i està derivant en decisions aberrants i dificilment justificables.
Al març de 2025, l’Ajuntament va iniciar la retirada de tots els contenIdors soterrats instal·lats des de 2016 per a substituir-los pel que denomina “illes sostenibles”: grans contenidors de plàstic distribuïts per tota la ciutat, inclòs el centre històric. la justificació oficial apel·la a la necessitat de “minimitzar els problemes que en els últims anys hem tingut amb esta mena de contenidor, millorant així la neteja urbana” no obstant això, no s’explica ni es fa una anàlisi sobre les causes d’eixa progressiva deterioració en la funcionalitat dels contenidors soterrats al que tot a punta a una falta de manteniment preventiu. No obstant això, el que hauria de ser un projecte respectuós amb la bellesa arquitectònica de l’entorn s’ha convertit, amb el beneplàcit del propi Ajuntament, en una actuació de maltractament estètic. El resultat és una imatge lamentable i vulgar d’un dels centres històrics més admirats i visitats de la Comunitat Valenciana. Resulta evident que esta actuació té poc o res a veure amb la pedagogia que l’Ajuntament pretén transmetre mitjançant les seues contínues campanyes de “Xàtiva sostenible”.
L’impacte visual d’estos enormes i acolorits recipients de plàstic no sols contradiu l’esperit de protecció patrimonial que es diu promoure des de l’alcaldia, sinó que a més contravé els mateixos criteris de conservació estètica que s’exigixen als propietaris de vivendes del barri antic. Esta incoherència entre el que es pregona i el que es practica deixa al descobert una gestió basada en la improvisació, mancada d’una visió urbanística integradora a llarg termini i plagada d’incompliments respecte a projectes anunciats amb gran entusiasme però encara sense executar. Un exemple clar és el pla de recollida d’escombraries en el barri antic, que únicament ha servit per a justificar el cobrament d’una taxa elevada per un servici de gestió, transport i tractament de residus que els veïns del centre històric paguen… però no reben.
Quan en el 2020 l’Ajuntament de Xàtiva va anunciar un pla d’implantació del sistema de recollida de residus porta a porta (PaP), es va presentar com una revolució verda que milloraria la neteja, augmentaria les taxes de reciclatge i reduiria la presència de contenidors als carrers del centre històric. Al desembre de 2022 es va publicar un nou contracte d’escombraries i neteja viària amb l’objectiu que el nou sistema començara a implantar-se al setembre de 2023. El projecte es va difondre en notes de premsa, reunions informatives i documentació municipal com una aposta decidida per un model més modern, sostenible i adaptat a la fisonomia del centre antic. Però el temps ha passat i la realitat és evident: l’arreplegada porta a porta mai s’ha implantat. ni parcialment, ni de manera experimental, ni per fases. Només va quedar en un anunci que, en la pràctica, no s’ha traduït en cap canvi real per als veïns.
La major contradicció no és només l’absència del servici promés, sinó que, mentrestant, les taxes de residus han augmentat al·legant precisament la necessitat de “modernitzar” la gestió d’escombraries. És a dir: els veïns paguen més, però el model anunciat com a avanç (l’arreplegada porta a porta ) no existix.
L’evidència d’estudis realitzats en altres països és clara: els sistemes més eficaços no són els que castiguen a tots per igual, sinó els que premien el comportament responsable. Els models d’èxit es basen en tarifes ajustades al volum real d’escombraries mesclades (no de reciclatge), devolució per envàs retornable, incentius fiscals per una correcta separació, arreplegada porta a porta amb bonificació i taxes reduïdes o nul·les per a llars que acrediten bons nivells de classificació.
Que un projecte municipal s’anuncie a so de bombo i platerets i després desaparega sense explicació genera un efecte immediat que no és un altre que la falta de confiança. Els veïns necessitem claredat, no decisions improvisades ni canvis bruscos de criteri.
El més cridaner és que l’arreplegada porta a porta sí que és viable en centres històrics i municipis amb carrers estrets: funciona en desenes de localitats espanyoles i europees, i és el sistema que millors resultats de reciclatge aconseguix.
Per tant, si l’Ajuntament ha descartat el porta a porta, hauria de dir-ho clarament. Si pensa recuperar-ho en algun moment, hauria de publicar un calendari. I si mai va haver-hi un pla tècnic real per a dur-lo a terme, la ciutadania mereix saber-ho.
Quan es paga més, el ciutadà espera més. I si no ho rep, la sensació predominant és la d’injustícia i falta de respecte cap als qui fan l’esforç de reciclar cada dia.
Si l’aposta de l’alcaldia és construir “una Xàtiva digna, viva i amb identitat”, este per descomptat no és el camí.
