La setmana passada Trenca-dis (l’Associació de Dislèxia y altres DEA de la Comunitat Valenciana) va mantindre una reunió amb la Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Xàtiva Lena Baraza i amb Laura Salinas Moreno.
D’aquesta manera, Trenca-dis va tindre l’oportunitat de donar a conéixer els objectius de l’associació i, des de l’Ajuntament, els han oferit col·laboració i ajuda per a pròxims projectes a la ciutat.
Des de Trenca-dis, agraeixen aquesta oportunitat i s’alegren dels resultats d’aquesta.
Trenca-Dis
Trenca-dis naix amb la vocació de donar servei i resposta a les necessitats apressants de famílies i professionals de l’educació en la Comunitat Valenciana en un moment especialment necessari des del punt de vista social, educatiu i legal, tal com s’exposa en el nostre dossier de premsa.
Per què existeixen?
La dislèxia i altres dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) són trastorns invisibles i, encara que hui dia es coneixen en profunditat els indicadors de risc en cadascuna de les etapes educatives i com s’ha de dur a terme una resposta educativa adequada, se segueix sense detectar, identificar i atendre degudament, a un alt percentatge d’alumnat.
Les dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) estan directament vinculades al fracàs escolar i a l’abandó primerenc dels estudis, especialment en famílies que no poden donar el suport necessari a les seues filles i fills. La taxa total d’abandó educatiu primerenc en la Comunitat Valenciana ha sigut del 15,5% en 2020, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). L’Estratègia Europea 2020 té entre els seus objectius, la reducció d’aquest percentatge per davall del 10% a la Unió Europea i del 15% a Espanya, a causa de les altes taxes del nostre país (16%).
L’associació de dislèxia i altres DEA, TRENCA-DIS, naix amb l’objectiu de visibilitzar i atendre les necessitats de les persones amb dislèxia, que representen un 10% de la població.
Trenca-dis: Trencar amb les dis-
Trenca-dis pretén trencar amb la insistent mirada cap a totes les “dis” (dislèxia, disgrafia, discalcúlia, disortografia) com a dificultats i limitacions i centrar-se en totes les habilitats, fortaleses, capacitats i destreses que posseeixen aquestes persones. Aquest ha de ser el punt de partida per a eliminar les barreres de l’entorn, reduir el fracàs escolar i possibilitar l’èxit educatiu, personal i social de totes les persones amb dislèxia i altres DEA.
Com a societat, no podem permetre la pèrdua de talents a causa d’un sistema educatiu rígid i sense possibilitats per a les persones que, neurobiològicament, tenen una condició que els impedeix llegir i escriure d’una manera fluida.
