Com a resposta a la inclusió de Sant Domènec a la Lista Roja del Patrimonio, que gestiona Hispania Nostra, l’Ajuntament de Xàtiva declara que aquesta inclusió és molt poc rigorosa i fa que es qüestione la intencionalitat de la mesura. Sant Domènec, a dia de hui, és un centre cultural que acull activitats de tota mena, des de congressos fins a magnes exposicions i altres esdeveniments, l’últim, divendres passat, quan es va celebrar la XII Jornada d’Enginyeria Hospitalària de la Comunitat Valenciana, amb assistència de més de 300 professionals sanitaris, la clausura de la qual va ser presidida pel conseller de Sanitat, Marciano Gómez.
Sant Domènec compta amb el màxim nivell de protecció que atorga la llei, està obert al públic i compta amb horari de visites. És, a més, la seu del Museu del Corpus de Xàtiva, per a la posada en marxa del qual es va destinar una inversió de 50.000 euros el 2016, procedents d’una subvenció del Pla de Recuperació del Patrimoni Històric Artístic de la Diputació de València. En els darrers anys, tant l’església de Sant Domènec com el claustre, han acollit exposicions dels millors artistes plàstics de la Comunitat Valenciana, com ara Andreu Alfaro, Manolo Boix, Rafael Armengol i Artur Heras la participació dels quals seria, com a mínim, difícil de justificar en un espai realment degradat. El claustre, a més, ha servit com a escenari de concerts i activitats culturals significatives, com ara el festival Música i Lletra. Aquest Nadal passat, Sant Domènec va ser la seu d’una molt visitada exposició temàtica de Playmobil.
L’any 2018, l’Ajuntament de Xàtiva va sol·licitar ajuts per finançar els treballs de reconstrucció del refectori del conjunt conventual de Sant Domènec, dins del programa de l’1’5% cultural del Ministeri de Foment. No era la primera vegada que es buscava aquesta subvenció, ja que la reconstrucció del monument s’havia dut a terme gràcies a aquest programa fins que el 2014, durant el primer govern de Mariano Rajoy, s’exclogués Xàtiva de les subvencions. El 2018, la inversió total prevista superava els 2,6 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament va comprometre una reserva pressupostària de 820.000 euros, corresponent al 31% del total, tal com marcaven les bases del programa del ministeri. Tot i així, i malgrat que el projecte va ser dels més ben valorats, Foment no va concedir la subvenció. Però això no va significar la renúncia al projecte. El 12 de maig del 2023, l’Ajuntament de Xàtiva va sol·licitar 3 milions d’euros de les ajudes del Programa de Millora de la Competitivitat i Dinamització del Patrimoni Històric amb Ús Turístic del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per a la reconstrucció del refetor de Sant Domènec, la resolució de les quals està pendent.
Cal recordar que el refectori ja estava enderrocat quan l’ajuntament es va fer amb la propietat de l’immoble per a la seua recuperació, ja que des del segle XIX, a conseqüència de la desamortització, l’edifici s’havia anat degradant progressivament fins l’enderrocament del refectori i el claustre per part dels seus propietaris a principis dels anys 70 del segle passat. Amb les ajudes demanades, es pretén reconstruir un edifici que tindria pràcticament la mateixa volumetria que l’església del convent.
Tots aquests fets desacrediten la inclusió de Sant Domènec a la Lista Roja del Patrimonio i posen de manifest la intencionalitat política que s’hi amaga. Des de l’ajuntament es lamenta que l’associació s’instrumentalitze per part de terceres persones amb aquesta finalitat i es declina la resposta a aquest tipus de qüestions en el futur.
Aquests son els 11 elements patrimonials de Xàtiva a la Llista Roja d’Hispania Nostra
Esta Llista recull aquells elements del patrimoni cultural espanyol que es troben sotmesos a risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors, amb l’objectiu de donar-los a conéixer i aconseguir la seua consolidació o restauració.
La llista roja d’Hispània Nostra identifica i cataloga el patrimoni cultural en risc i, entre els elements patrimonials de Xàtiva que es troben en la llista roja es troben:
1. El molí Sarrampedra: és un molí fariner i està documentada des del segle XIX, encara que algunes fonts indiquen que podria ser anterior. Ha sigut qualificat pel professor Jorge Hermosilla com el «millor exemple de molí hidràulic de la comarca de la Costera». A conseqüència del fervor de la «bambolla de la rajola», va estar a punt de ser derrocat per l’ajuntament de Xàtiva. No obstant això, la forta oposició popular, unit a l’informe de la Comissió de Llegat Històric i Artístic va obligar a paralitzar l’enderrocament.
Grau de protecció legal:
Bé de Rellevància Cultural Genèrica, en tractar-se d’un molí d’aigua, segons Disposició addicional cinquena. apartat 2 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
Estat de conservació:
L’immoble es troba actualment en un avançat estat de deterioració. La propietat va ser intervinguda amb elements impropis a mitjan segle XX, la qual cosa unida a la falta de manteniment i conservació ha derivat en el col·lapse de gran part de l’estructura, generant una situació d’amenaça per ruïna imminent. A més d’això, en els últims anys, a conseqüència de la falta de diligència, l’immoble ha sigut objecte d’espoli i saqueig.
2. Els banys àrabs, datats en el segle XII, encara que ben conservats, presenten la falta de protecció i projectes de rehabilitació, la qual cosa els col·loca en risc. Situats sota el carrer Argentería, la seua inclusió en la llista ressalta la necessitat de posar en valor este patrimoni històric i cultural.
Grau de protecció legal:
Sense protecció específica
Intervencions:
Es van dur a terme dues excavacions arqueològiques, la primera en 2002 i la segona en 2015, realitzada pels Servicis Tècnics Municipals. Esta última es va concentrar en tres aspectes: neteja i excavació de les zones no treballades de manera íntegra en la intervenció anterior, ampliació de la zona d’excavació cap al sud i sota la vorera, i excavació i seguiment de les sabates de fonamentació de la coberta projectada.
3. La Casa-Palau Barón de Sacrolirio, construïda en el segle XVII, es troba en estat d’abandó des de la seua adquisició per l’Ajuntament en 1993.
Grau de protecció legal:
Sense protecció específica – Normativa de protecció del BIC “Barri antic de la ciutat de Xàtiva i el seu castell”
Estat de conservació:
L’immoble porta temps deshabitat i sense ús. La coberta es troba deteriorada i en algunes parts ja han cedit els forjats, la qual cosa ha ocasionat que l’aigua de pluja entre a l’interior de l’immoble i accelere la seua ruïna. A conseqüència d’això, alguns forjats interiors presenten danys greus, incloent-hi l’enfonsament de part del bigam original de fusta (possiblement del segle XVII). Part de l’estructura es troba apuntalada (com pot veure’s en la fotografia de l’interior de l’immoble).
Així mateix, la façana principal de l’immoble presenta uns certs danys, com a greus clivelles estructurals o pèrdua de revocos. Cal assenyalar que l’edifici ha sigut vandalitzada recentment i ha perdut part dels taulells dels sotobalcons, datats en el segle XVIII.
4. El Llenç de la muralla almohade del Castell de Xàtiva, amb arrels ibèriques i romanes, presenta un estat precari i risc de solsida. Encara que és un Bé d’Interés Cultural, la seua inclusió en la llista ressalta la urgència d’accions de conservació, especialment en el tram datat entre els segles XI i XII.
Grau de protecció legal:
BIC
Estat de conservació:
Estat precari, té danys en la part superior del llenç i s’han produït solsides amb múltiples clivelles estructurals i preocupant pèrdua de material. Es troba emplenat amb blocs de formigó i ha perdut completament el revoque de morter.
5. La paperera Sant Jordi va ser fundada per l’empresari Gregorio Molina, la seua construcció data de 1932-1939. En el seu moment, va ser un empori que va ocupar a centenars de persones i va transformar l’economia local. La signatura va perdre fulgor a la fi dels 60. Encara va mantindre la seua activitat quasi residual amb altres amos fins a 1992. El conjunt alberga la ximenera industrial més alta de la Comunitat Valenciana, amb 50 metres d’altura.
Grau de protecció legal:
Sense protecció específica – No es troba protegida.
Estat de conservació:
L’estat és dolent. Gran part del conjunt es troba en risc de col·lapse.
6. El llenç de la muralla almohade del Castell de Xàtiva: es tracta d’un mur que s’estén pel vessant de la muntanya i està realitzat, originalment, amb tabiya i maçoneria. Actualment, la part que es troba en pitjor estat, està posada pegats i ha sigut emplenada amb blocs de formigó.
Es conserven parts de realització islàmica i cristiana, així com algun tram ibèric. Este tram en concret, amb clivelles i solsides, està datat entre els segles XI i XII.
Grau de protecció legal:
BIC
Estat de conservació:
Estat precari, té danys en la part superior del llenç i s’han produït solsides amb múltiples clivelles estructurals i preocupant pèrdua de material. Es troba emplenat amb blocs de formigó i ha perdut completament el revoque de morter.
7. En època dels regnes de taifes, les muralles de Xàtiva van arribar a ser les més extenses de València, amb un recorregut de tres quilòmetres. Esta construcció constata el valor estratègic que tenia la ciutat de Xàtiva com a plaça forta.
Al llarg dels segles, les muralles patiran contratemps que perjudicaran el seu estat, com l’incendi de Xàtiva de 1707 o els terratrémols de 1748, però al seu torn van continuar sent reparades i mantingudes, sent l’última reparació durant la primera guerra carlista (1838).
Grau de protecció legal:
BIC – Declaració BIC genèrica GVA de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural
Estat de conservació:
Si bé part dels trams de les muralles han sigut sotmesos a una rehabilitació integral, com la Torre del Sol en 1998, existixen uns certs trams en precari estat de conservació. La fàbrica que predomina en les muralles és la tàpia àrab, sent este un element molt susceptible a l’erosió pels factors meteorològics si no està degudament consolidat. A més de l’anterior, la falta de manteniment continuat ha ocasionat que la vegetació cresca en els llenços de la muralla, accelerant el procés d’erosió de les muralles. Tres torrasses es troben en estat ruïnós.
8. La Casa-Palau de Luís Cerdà
Grau de protecció legal:
Protecció General pel vigent PGOU. L’escut de la portada està declarat BIC.
Estat de conservació:
L’estat de l’immoble és pèssim. La falta de manteniment de la coberta, unit a la inacció dels actuals propietaris, ha ocasionat que la coberta que dona al carrer Roca s’haja afonat íntegrament, provocant la seua caiguda el col·lapse dels forjats dels pisos inferiors.
9. Casa Palau dels Sanz de Sorió: L’immoble va pertànyer a la família dels Sanz, Senyors de Soriò, des de la conquesta de la ciutat de Xàtiva per Jaume I i data del segle XIV.
Durant el segle XVIII, l’immoble va patir importants reformes. L’edifici porta buit més de 40 anys, després de la jubilació dels propietaris, uns comerciants dedicats a la venda de vins i vinagres. Actualment, la casa està a la venda en un portal d’internet, malgrat el seu estat ruïnós.
Grau de protecció legal:
Sense protecció específica
Estat de conservació:
Es troba en un estat de conservació molt precari i descurat. Gran part de l’immoble ha patit solsides.
10. Antiga estació del ferrocarril Xàtiva-Alcoi: El 20 de desembre de 1854 arribava el tren a Xàtiva. Actualment, és la segona estació de trens més antiga d’Espanya, després de l’Estació del Grau de València, que seguix en peus.
L’any 2017 es va iniciar un procediment per a la seua declaració com a Bé de Rellevància Local amb caràcter individual i la seua inclusió en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, segons la classificació, tipus A), com a part de la classificació de «Monuments d’Interés Local». El tema va ser tractat en la Comissió Mixta de Patrimoni i es va aprovar elevar-ho a la Conselleria de Cultura per a procedir a la seua catalogació com BRL. En data de hui no consta la seua incoació ni catalogació.
Grau de protecció legal:
Sense protecció legal patrimonial. Inclosa en «Altres inventaris sectorials no inclosos en el IGPCV» de la Generalitat Valenciana, secció Etnologia. Inscrita en el catàleg de béns patrimonials del municipi des de l’any 1983, amb número d’inventari X-324
Estat de conservació:
Dolent. En estat de ruïna. L’edifici porta anys sense la seua coberta de dos vessants i sense les seues cintres metàl·liques. Hi ha despreniments en les façanes exteriors i interiors, alguns arcs han hagut de ser apuntalats i a l’interior creix vegetació sense control.
11. L’ermita de Sant Antoni va ser fundada l’any 1654 pel degà de la Catedral d’Orihuela Llorenç Brú, tal com consta en el seu testament, realitzat el 31 de maig de 1654 i conservat en l’arxiu del Regne de València.
En este document consta la voluntat del degà de realitzar una ermita als afores de la ciutat, dedicada a Sant Antoni de Pàdua i que fora custodiada per l’administrador més antic de la parròquia de Sant Pere.
Grau de protecció legal:
Bé de Rellevància Local
Estat de conservació:
L’ermita es troba abandonada i en ruïnes. Presenta un nombre important de lesions com a clivelles i fissures, humitat per capil·laritat, llavats en el parament, escantells i despreniments, ennegriment, presència abundant de vegetació, atac biòtic i biològic (floridura, xilòfags, etc.), tapiat de buits, elements impropis i grafitis i pintades delictives.
12. Refetor i claustre (ales nord, est i oest) de l’antic convent de Sant Domènec
Grau de protecció legal:
BIC – Monument historicoartístic de caràcter nacional (BOE 21/04/1982)
Estat de conservació:
Les restes de les ales nord, est i oest del claustre (a excepció de l’ala sud que va ser reconstruïda l’any 2013) i del refetor es troben en estat d’abandó, amb vegetació invasiva i resta dels materials originals trobats que es troben a la intempèrie i degradant-se.
Què és la Llista Roja d’Hispània Nostra?
La Llista Roja d’Hispània Nostra és una eina de participació social creada amb la finalitat de donar a conéixer, sensibilitzar i actuar sobre els elements patrimonials del territori espanyol en risc de desaparició 1. Esta llista identifica i cataloga el patrimoni cultural en risc, i s’actualitza periòdicament. En el període comprés entre l’any 2023 i 2024, esta llista ha sumat 13 nous elements en risc, la qual cosa subratlla la urgència d’atendre la situació crítica d’estos béns culturals a Espanya 2.
Com protegir el patrimoni de Xàtiva?
Hi ha diverses formes en les quals pots contribuir a la conservació del patrimoni cultural de la ciutat. Ací hi ha alguns suggeriments:
- Participa en iniciatives ciutadanes: L’oposició popular ha sigut un factor clau en la preservació d’alguns elements patrimonials de Xàtiva, com el Molí Sarrampedra. Pots unir-te a grups ciutadans que treballen per a protegir el patrimoni cultural i participar en iniciatives de conscienciació i reivindicació.
- Dona suport a projectes de rehabilitació: Els banys àrabs de Xàtiva, per exemple, necessiten projectes de rehabilitació per a la seua conservació. Pots donar suport a projectes de rehabilitació i restauració d’elements patrimonials de la ciutat a través de donacions o voluntariat.
- Visita i difon el patrimoni cultural: La visita als elements patrimonials de la ciutat és una manera de donar suport a la seua conservació. A més, pots difondre la importància del patrimoni cultural de Xàtiva a través de les xarxes socials, blogs, o qualsevol altre mitjà que tingues al teu abast.
Font: Lista roja Hispania Nostra
