Aquest matí, la regidora d’Urbanisme Cristina Suñer, ha presentat a la premsa el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) de Xàtiva, acompanyada d’una demostració pràctica de la seua utilitat i funcionament per part d’un tècnic municipal.
El SIG és un conjunt d’eines que integra i relaciona diversos components que permeten l’organització, emmagatzematge, manipulació, anàlisi i modelització de grans quantitats de dades geogràfiques. Aquest sistema permet la integració de tota la informació relacionada amb els aspectes cartogràfics, urbanístics i territorials en l’àmbit del municipi, i constitueix una ferramenta de primer orde per a gestionar i donar servei a les necessitats d’informació que la mateixa Administració i els ciutadans requerixen. Les seues funcions la destinen a ser particularment utilitzada en temes que requerisquen una anàlisi geogràfica com són el tractament del cadastre, la planificació territorial, l’estudi mediambiental, així com temes de topografia, cartografia i enginyeria civil, tot i ser extensible a altres àrees. El sistema permetrà generar, mantindre i explotar bases de dades urbanes, cadastre, plànols temàtics, xarxes de servei, estudis d’impacte, etc.
Segons Suñer, “Aquesta és una eina fonamental per al departament d’urbanisme que agilitzarà les tasques del departament i reduirà les visites dels ciutadans i ciutadanes a l’Ajuntament, ja que podran obtindre en l’acte qualsevol informació urbanística que necessiten, sense necessitat d’esperar que es realitzen fotocòpies de plànols o s’extraga la informació d’altres arxius de difícil accés.”
De moment, a Xàtiva s’ha finalitzat la primera fase del SIG amb la implementació de dades relacionades amb aspectes urbanístics de la ciutat com el Pla General, les normatives, el cadastre, fotos aèries històriques de la ciutat i el catàleg de béns rellevants, tot i que també es pot comptar amb més subtilitats com la tipologia de terrenys o si hi ha alguna infracció urbanística, entre altres, per tal de poder demanar certificacions urbanístiques amb fer un sol clic, com passa ja amb registre civil, per exemple. Un altre dels molts avantatges d’aquest sistema, segons apuntava Suñer, és que a l’hora de comprar habitatges, els compradors podran saber ràpidament si estan fent-ho en una zona urbana o rústica, i quines són les diferències que això comporta.
El SIG és extensible a tots els àmbits i regidories municipals, tant de serveis públics com de medi ambient -que seran els primers a ampliar-lo-, policia, festes i falles, etc., de manera que una vegada s’haja introduït tota la informació, permetrà conèixer tota mena de dades municipals com el teixit comercial i industrial, l’oferta turística de la ciutat, etc., i fins i tot, les ubicacions de les falles o quins carrers estan tallats per obres en execució o qualsevol celebració o esdeveniment (carreres esportives, festes, ect.).
La segona fase de treball preveu la interrelació del SIG amb el programa de gestió d’expedients, de forma que resulte més senzill vincular documentació del mateix (urbanística i d’altres departaments) directament als expedients, amb la incorporació al departament d’urbanisme d’un becari de la UPV, a cost zero, proporcionat per la mateixa universitat, que es dedicarà exclusivament a aquesta tasca.
També està prevista la seua presentació als professionals de la ciutat i a la resta de departaments de l’Ajuntament relacionats o que, per temàtica, puguen relacionar-se (clavegueram, enlluernament, policia, residus urbans, etc.), que rebran formació per a la seua utilizació.
Ara cal licitar un contracte de manteniment del SIG, previst per a quatre anys, a fi de consolidar aquest projecte a l’Administració. Súñer ha reiterat que, “El 80% de la informació que té un Ajuntament és georeferenciable i estem davant d’una eina molt profitosa que cal implantar i assimilar bé perquè ens pot facilitar molt la feina. El SIG ens situa a l’avantguarda administrativa. Som la tercera administració, després de València i la Pobla de Vallbona, que ha implantat aquest sistema”.
