El debat fiscal ha tornat a situar-se al centre de la política municipal de Xàtiva. El Partit Popular ha denunciat que el govern de Roger Cerdà (PSPV-PSOE) i Xàtiva Unida ha aprovat “per segon any consecutiu” una pujada d’impostos i taxes, mentre que l’executiu municipal ho desmenteix rotundament i assegura que “la majoria de tributs estan congelats i només s’ajusten a l’IPC”.
Segons el portaveu popular Marcos Sanchis, el govern de Cerdà “ha consolidat un model basat en recaptar més cada any a costa dels veïns”. El PP assenyala com a exemple la pujada de l’IBI, que passa del 0,67% en 2025 al 0,688% en 2026, i la modificació de la taxa de residus, que consideren “una nova càrrega fiscal per a les famílies”.
«En 2025 van crear el tasazo de la brossa, i en 2026 tornen a pujar-lo. Dos anys seguits pagant més i rebent menys. Aquest és el model del PSOE a Xàtiva», ha afirmat Sanchis.
Els populars critiquen també que “els veïns veuen cada vegada més brutícia als carrers, contenedors desbordats i zones degradades”, mentre el rebut creix. El PP ha citat com a exemples punts de la ciutat com el Carraixet, el barri Nord-Oest, el nucli antic o Bixquert, on asseguren que persisteixen problemes de manteniment, seguretat o neteja.
«Els ciutadans ens ho diuen en cada visita: paguen més que mai, però viuen en una ciutat més bruta i abandonada», ha remarcat Sanchis, que també ha acusat el govern local d’“esgotament polític” i d’“utilitzar la pressió fiscal per tapar la seua manca de gestió”.
La resposta de l’executiu: “Hi ha més estabilitat i inversió que mai”
Des de l’Ajuntament, l’equip de govern ha respost que el PP manipula les dades per crear una imatge distorsionada de la ciutat. Fonts municipals recorden que la major part de tributs municipals continuen congelats, incloent l’IAE, l’aigua, les llicències d’obra, el clavegueram, les instal·lacions esportives, l’ORA i les terrasses.
Pel que fa a l’IBI, expliquen que l’actualització es realitza en funció de l’IPC, una pràctica “habitual i raonable en municipis de similars característiques”, i remarquen que el tipus impositiu “continua per sota de ciutats veïnes com Alzira, Ontinyent, Gandia o Cullera”.
Respecte a la taxa de residus, el consistori argumenta que l’increment de 4,5 € anuals per habitatge respon a una obligació legal derivada de la nova normativa de gestió de residus, que exigeix repercutir el cost de l’amortització de la maquinària i de la recollida selectiva. Malgrat això, subratllen que Xàtiva continua sent una de les ciutats amb el rebut més baix de la zona, pagant fins a 30 € menys que Alzira i 40 € menys que Ontinyent.
«El PP continua instal·lat en el discurs catastrofista. La realitat és que Xàtiva té una economia estable, impostos moderats i un nivell d’inversió pública històric», han afirmat fonts de l’executiu local.
L’Ajuntament defensa que les xifres globals de la ciutat reflecteixen una evolució positiva durant els darrers anys. Entre 2015 i 2025, la població ha crescut un 9%, superant els 32.000 habitants, mentre que la taxa d’atur ha baixat fins al 12%, la millor dada en quinze anys.
El nivell d’endeutament municipal es manté per sota del 30%, molt lluny dels més de 25 milions d’euros de deute que, segons recorden, va deixar el PP durant la seua etapa de govern. A més, la renda mitjana dels veïns ha crescut un 22% en l’última dècada, passant de 21.794 € el 2015 a 26.595 € el 2025.
Quant a les inversions públiques, el consistori destaca una previsió global superior als 22 milions d’euros, amb projectes finançats a través de fons europeus Next Generation i programes autonòmics com:
- Pla Edificant (3 milions d’euros) per a millores educatives.
- Programa Convivint (2,1 milions) per a nous recursos socials.
- PIREP (3,5 milions) per a rehabilitació d’edificis públics.
- Pla de Sostenibilitat Turística (2 milions) per a potenciar el turisme sostenible.
- Projecte CRAC (més de 10 milions) per a la recuperació patrimonial i cultural, incloent el llegat de Raimon.
A tot això se suma l’arribada del tren d’alta velocitat (AVE) a Xàtiva, que l’Ajuntament considera una fita històrica per a la connexió de les Comarques Centrals Valencianes i una oportunitat estratègica per a la inversió i la generació d’ocupació.
