Article d’opinió | Antonio Bataller
La mà invisible del mercat ha tornat a mostrar la seua cara menys amable a la capital de la Costera. Sucumbint a la tendència inexorable del tancament en el xicotet comerç a Xàtiva, una nova víctima baixa la persiana de manera definitiva. ‘La Tendeta’, ubicada des de fa quinze anys al carrer Cosmògraf Ramírez, s’afegeix a la llarga relació de comerços tradicionals que es veuen abocats a liquidar la seua activitat.
Tot i que alguns dels comerços més veterans que l’han precedida, com ara el forn de Llueca del carrer Blanc o el forn de Sant Francesc —ambdós amb més de mig segle a l’esquena—, varen tancar perquè les despeses de la matèria primera o la llum i el gas conduïen a un dèficit crònic de la caixa, no és el cas d’aquesta botiga d’alimentació situada prop de la plaça de bous.
Així, malgrat que La Tendeta prompte assolirà el leit motiv de la dràstica desaparició del negoci tradicional local, el seu tancament podria obeir a un factor desencadenant més recent i cada vegada més habitual: l’actualització extrema i inassumible per a molts autònoms del preu de l’arrendament.
Aquesta situació reflecteix la punta de l’iceberg de l’actual bombolla immobiliària. I sembla l’única raó per la qual tancarà a final de mes perquè La Tendeta, tot i la forta competència del sector alimentari, funciona prou bé com a model de negoci en proporcionar una dedicació plena en horaris i producte al veïnat, sobretot per la seua propícia ubicació.
Així doncs, per què un negoci consolidat, que tira endavant donant un satisfactori servei social ha de claudicar irremeiablement? Perquè l’estructura financera ha afavorit l’aparició d’una sèrie de fons voltor de no se sap on que compren el patrimoni familiar al propietari, el que negocia la renda de tota la vida i que mira a l’arrendador a la cara, i després prenen la decisió des del despatx amb l’únic criteri —legítim, però socialment discutible— del compte d’explotació reflectit en el seu full Excel. És a dir, l’especulació s’imposa —amb la llei a la mà— a la utilitat social.
La realitat és que venç el contracte d’arrendament i, encara que les gerents han intentat renegociar-lo de bona fe amb els nous propietaris, aquests no estan per la labor. Atés que l’actualització de l’IPC als locals comercials no es beneficia de la moratòria del 2 % del govern, que només és per a l’habitatge, amb un nou contracte d’arrendament podrien demanar una xifra a l’alça, potser desorbitada, però conforme a mercat. No està clar si volen vendre el local, arrendar-lo per a una altra activitat o, senzillament, beneficiar-se en el millor moment possible de les oportunitats del mercat immobiliari. És més, també pot ser que estiguen explorant la via Rocío Monasterio en transformar-lo en dues habitatges fent creatives filigranes en els plànols del cadastre i, fins i tot, llogar-les per habitacions.
En conclusió, l’aclaparadora crisi del xicotet comerç xativí, arran d’una situació molt més generalitzada, es cobra una nova víctima; malgrat que en aquest cas no tenen res a veure les pèrdues de l’activitat sinó aparentment la conjuntura especulativa del sector immobiliari.
