La prolongació de la crisi sanitària i econòmica ha esgotat la capacitat de resistència de molts negocis. Una situació que ha afectat en major mesura a sectors com el de l’hostaleria i el del xicotet comerç, en mans, la majoria d’ells, de treballadors autònoms. El comparador de segurs acierto.com ha volgut analitzar aquest context. Perquè, existeixen assegurances per a protegir-se en aquestes ocasions? Quines opcions dona el govern a aquests col·lectius? Són suficients les ajudes?
La pandèmia, responsable de la pèrdua d’ocupació i el tancament de negocis
Quasi un any després de l’inici de la COVID-19 i de l’estat d’alarma que va paralitzar al país sencer, la situació no millora per a sectors com l’hostaleria, l’oci nocturn i el xicotet comerç. Són els que més continuen patint l’efecte de l’enduriment de les mesures. De fet, són molts els propietaris que s’han vist obligats a tirar el tancament; uns temporalment i altres de manera definitiva.
En concret, les dades parlen de fins al tancament de 25 bars de copes al dia, només durant el mes de novembre, en algunes zones d’Espanya. I d’un 10% de comerços que no van tornar a obrir, després del confinament. Són només alguns exemples de com ha afectat aquests sectors la crisi sanitària. Les xifres dels autònoms no són millors: només al gener s’han donat de baixa fins a 14.668. En resum: cada dia del mes, 473 autònoms van abaixar la persiana del seu negoci.
Uns números alarmants que no milloren les ajudes oferides pel govern ni les comunitats autònomes –com la subvenció de les quotes de la Seguretat Social o la pròrroga en els pagaments trimestrals d’impostos–.
Precisament per aquesta situació, el govern reformarà el marc legal per a poder oferir més ajudes directes a autònoms i empreses. Es tracta de proporcionar un marc legislatiu nacional perquè puga aplicar-se la normativa europea d’ajudes d’estat. L’objectiu és protegir el teixit productiu i l’ocupació sobre la base de la viabilitat de les empreses que s’estiguen veient afectades per la crisi, tal com marca la Unió Europea, que aporta els fons per a aquestes ajudes. No obstant això i a l’espera de les noves modificacions, existeixen altres opcions per a fer front al cessament temporal de l’activitat.
Les assegurances de comerços: una solució per a afrontar el cessament temporal d’activitat
Davant els tancaments temporals, per exemple, comptar amb una assegurança de comerç pot ser una solució. La indemnització diària per cessament temporal d’activitat és una de les cobertures habituals en aquestes assegurances. Gràcies a aquesta garantia, l’assegurat rep una quantia diària (fins a un màxim pactat) durant un període de temps determinat. Per exemple, de 200 euros al dia fins a un màxim de 30 dies. Tot depén, això sí, de les garanties contractades.
És possible, en alguns casos, que només es contemple el cessament d’activitat temporal en supòsits molt concrets; per exemple, en cas de sinistre amb danys materials o per robatori. El més recomanable, segons Acierto.com, és consultar la pòlissa que tenim contractada.
Cessament d’Activitat de Treballadors Autònoms: les ajudes estatals
D’altra banda, i en cas de cessament total, com a afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms, aquest col·lectiu compta amb una protecció especial. Un autònom que haja de cessar la seua activitat pot rebre una prestació de la Seguretat Social per aquesta contingència. Una prestació que està inclosa en la quota que els autònoms paguen cada mes (el 0,70% de la seua base de cotització).
La quantia de la prestació TAST (Cessament d’Activitat de Treballadors Autònoms) equival al 70% de la base reguladora mitjana cotitzada durant els dotze mesos immediatament anteriors al cessament d’activitat. És el període mínim que s’ha d’haver cotitzat per a accedir a la prestació. La quantia mínima i màxima a rebre també està determinada pel fet que l’autònom tinga fills o no al seu càrrec. La duració depén els mesos cotitzats abans del cessament. A més haurà de justificar-se que el cessament de l’activitat és involuntari.
