La problemàtica de la xarxa d’aigües a Xàtiva arriba de nou al senat a través de les preguntes de la senadora Elisenda Pérez d’Esquerra Republicana.
Després que el senador per Compromís Carles Mulet registrara fa uns mesos diverses preguntes al senat en referència a la xarxa d’aigua potable del nucli antic, el passat divendres dia 15 va ser el torn de la senadora Elisenda Pérez d’Esquerra Republicana.
Elisenda exposa al document que a Xàtiva, capital de la comarca de la Costera al País Valencià, «s’està patint des de fa anys un greu problema en la xarxa de distribució d’aigua potable«.
Recorda també que l’any 2020 va constituir una Plataforma de veïns, “Casc Antic Digne i Viu”, per a denunciar i exigir solucions a les administracions competents sobre la greu situació provocada per l’obsoleta xarxa de distribució d’aigües que afecta centenars de veïns amb humitats, filtracions i, ocasionalment, inundacions en els seus habitatges. «Tot això agreujat per les filtracions d’un dels depòsits municipals d’aigües, situat en el Barri antic, depòsit de Sant Josep, sobre el qual existeix una sentència judicial ferma que condemna a l’Ajuntament a la seua reparació (Sentència 172/20, de juliol del 2020, Jutjat contenciós administratiu núm. 9 de València)» exposa.
Es critica que des de la primera administració competent, l’Ajuntament, no estan rebent la resposta que toca, per tant des de la Plataforma «es veuen en la necessitat de denunciar i difondre públicament aquesta situació«. Una mostra de la situació és que, només de gener a maig del 2022, s’han detectat més de cent incidències (rebentades, filtracions i inundacions) en la xarxa d’aigües.
Recordem que la Plataforma va crear una eina digital (https://t.co/jkzef8rtur) on es mostren totes les incidències que va patir la xarxa al llarg de l’any 2021 i que s’actualitzarà amb les incidències del 2022.
Des de la Plataforma sempre han expossat que «el principal problema és que la xarxa de distribució d’aigües instal·lada al llarg de tot el Barri antic és de fibrociment i plom, materials que hui dia no s’usen i estan declarats en múltiples normatives i directrius d’àmbit europeu i estatals com a tòxics, es trenquen constantment provocant, al marge del problema de salut pública, un problema ecològic per la pèrdua de milions de litres d’aigua potable«.
«A aquest fet se suma que segons una Auditoria de la Sindicatura de Comptes efectuada en 2017, en el subministrament de l’aigua a Xàtiva des de l’aqüífer de Bellús es produeix una pèrdua del 80% de l’aigua desplaçada a conseqüència de l’obsoleta canalització que uneix Bellús amb Xàtiva» han continuat.
A gratcient que és una problemàtica de competència municipal, Elisenda Pérez recorda que en 1982 es va declarar el nucli de Xàtiva Conjunt Històric Artístic i que compta amb set monuments nacionals: castell, col·legiata, hospital, esglésies de Sant Feliu i Sant Francesc, convent de Sant Domènec i museu de l’Almodí i, a més, nombrosos edificis declarats com a béns d’interés cultural.
Per tot el que s’ha exposat, pregunta:
1. Té coneixement el Govern d’aquesta greu problemàtica?
2. Farà alguna cosa sobre aquest tema?
3. Quines competències té el Govern per a instar l’administració competent per a procedir a protegir el patrimoni històric de Xàtiva?
