Els recents acords aconseguits entre els anomenats agents socials i el govern en matèria de pensions suposen una part, la més fàcil i a la qual s’arribava amb major consens, de totes les reformes avançades pel ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. No obstant això, des d’aquesta plataforma, que forma part de COESPE, volem desmuntar davant l’opinió pública el triomfalisme de sindicats majoritaris, patronal i govern davant uns acords que “amaguen” diversos paranys en aquests.
D’una banda, no podem sinó considerar positius diversos d’aquests acords concrets, algun dels quals, com la revaloració automàtica amb l’IPC, la clarificació de fonts de finançament i la fi de les denominades despeses impròpies i la derogació del factor de sostenibilitat, són velles reivindicacions del nostre col·lectiu. Cal recordar ara que, en major o menor grau, aquest “acord”, també ha sigut possible gràcies a pressió al carrer dels centenars de Plataformes que formem COESPE. Hui més que mai és necessari continuar la nostra lluita per la millora del sistema públic de pensions.
Però per un altre, la signatura d’aquests acords, suposen un gran colp a dos de les nostres reivindicacions més importants.
D’una banda, són un acord “de facto” dels agents socials i un govern “progressista” respecte a la reforma de les pensions de 2011 que va allargar l’edat ordinària de jubilació als 67 anys i que torna a posar l’accent fonamentalment en estalvis per al sistema i deixa per al futur mesures que augmenten els ingressos. No tenen una altra fi l’acord de prolongar la jubilació voluntària o el canvi de coeficients en la jubilació anticipada. Amb aquesta tendència prompte s’estarà acordant elevar-la fins als 70 anys en lloc de tornar als 65 anys.
Suposa també renunciar, per la via dels fets, a “conéixer” la quantia del “frau” que han suposat les anomenades “despeses impròpies” i negar així la possibilitat de “reposar” la guardiola de la seguretat social saquejada per diversos governs. Cal tindre en compte que en aquest ús impropi els diferents governs han incomplit les seues pròpies lleis i ningú ha respost per aquesta il·legalitat. Més que mai és necessària una AUDITORIA dels comptes de la S/S.
D’altra banda, preveu reemplaçar el factor de sostenibilitat de la reforma del 2013 per un indeterminat factor d’“equitat generacional”, adduint l’entrada com a pensionistes de la generació del baby boom. Donats els antecedents, ens temem el pitjor. Si l’acord haguera aconseguit a “destapar” les cotitzacions, a aconseguir progressivament la mitjana en percentatge del PIB dedicat a pensions pels nostres veïns i a altres mesures que augmentaren els ingressos del sistema, el seu finançament estaria encara més assegurada i s’acabaria amb el tema, tan volgut pel poder financer, de la “insostenibilitat” del sistema.
Així que davant aquest acord no oblidem que queden pendents grans temes, molt problemàtics, que encara s’han de tractar i en els quals continuarem insistint i mantenint la nostra lluita. Entre les més importants destaquem:
• Acostar les pensions mínimes al salari mínim i tots dos aconseguir el 60% del Salari Mig Nacional.
• Rebuig a qualsevol foment públic de plans privats unipersonals i/o col·lectius. Estem inequívocament en contra dels plans col·lectius d’empresa que Escrivà pretén aprovar.
• Eliminació progressiva de la Bretxa de Gènere també en les pensions.
Després de més de 3 anys i una pandèmia pel mig, creiem que hem defensat fidelment els drets de les persones pensionistes; que gràcies també al nostre esforç, s’han aconseguit coses impensables llavors, com que no entrara en vigor el factor de sostenibilitat, l’anul·lació del 0,25% i la revaloració de les pensions en els anys 2019, 2020 i 2021. És el camí a seguir. Ens hem guanyat ser almenys sentits i tinguts en compte en qualsevol negociació sobre el sistema de pensions.
