Temàtica: Crema de Xàtiva
Document: Sonet al voltant de les festes que la ciutat de Xàtiva celebrà amb motiu del casament i vinguda a Espanya del Rei Felip V. «A la antiquissima y muy ilustre ciudad de Xàtiva…». Ca. 1703. AMX, LG-2470/51
Requesta:
El mes de juliol és per a la ciutat de Xàtiva un mes ambigu, ja que per una banda hi celebrem la festa del Corpus Christi, però per altre és l’efemèride del pitjor fet històric que n’ha patit, la crema de 1707. Si més no, ambdues fites ens porten a reafirmar el sentiment comunitari de la ciutat, la primera per la seua capacitat d’ajuntar esferes socials molt diverses en un mateix acte públic -educació, folklore, religiositat i música-, i la segona per la reinterpretació contemporània d’un tràgic intent d’esborrar física, comunitàriament i simbòlicament la ciutat. Per això, volem aprofitar l’ocasió per fer a referència a les fonts més que als fets, les quals, gràcies a l’acció dels professionals de la documentació, biblioteconomia i la història han perviscut fins avui en dia.
Abans de tot, deguem recordar que la crema afectà a l’arxiu municipal local, ubicat en la Casa de la Ciutat, actualment enderrocada -actual edifici dels sindicats, Carrer Corretgeria, 2-. Cremant-se la col·lecció de Manuals de Consells -llibres d’actes del consell municipal, anacrònicament parlant-, i la resta de documentació municipal interna que ens ajudarien a construir eixos fets previs a la catàstrofe. Com a resultat els i les professionals del passat s’han vist amb l’obligació de recercar en altres dispersos llocs per intentar tapar, en la mesura dels possibles, aquest forat històric.
Començant per un document present al nostre arxiu municipal, gràcies a una donació privada, la ciutat va adquirir una còpia d’un sonet compost amb motiu de la vinguda i casament de Felip Ve datat en l’any 1703. En compte de contradir les opinions dels professionals, confirma que la ciutat acceptà el nomenament de Felip V com a successor i hereu de Carles II, esmentat al seu testament, i que com era habitual, celebrà actes commemoratius per la seua coronació i casament. Si més no, el treball i visió dels professionals de la història és més palés per la necessitat d’explicar com una ciutat a priori pro borbònica, acabà sent un dels últims reductes austriacistes. La causalitat és prou complexa perquè a tots els àmbits i estaments de la ciutat la societat estava dividida, triomfant la postura majoritària entre les classes populars i recolzada per les primeres tropes a posar-hi el peu, les austriacistes en Nadal de 1705, de manera pacífica.
El primer testimoni coetani bibliogràfic de la crema que volem nomenar és l’obra del Marqués de San Felipe i vescomte de Fuentehermosa, Vicent Bacallar i Sanna. Vicent va ser un noble i militar sard, ferm partidari de Felip de Borbó, qui li encarregà l’escriptura d’una crònica de la guerra que rebé el títol de Comentarios de la Guerra de España. Finalitzada en 1725, el mateix Felip V manà retirar-la per les seues discrepàncies en certs aspectes, però encara es conserven exemplars de l’edició holandesa en la Biblioteca Nacional.
«No se pudo discernir quién con mayor tesón aplicaba fuego, si los propios moradores o los soldados; no se perdonó ni aun a los templos; pocos sacerdotes escaparon; mujeres, pocas, y hombres, ninguno. Nada quedó de Játiva, ni aun el nombre, porque en su reparación el Rey mandó llamarla San Felipe; ochocientos ingleses quedaron prisioneros.» (Pascual Beltrán, 1925: 92)
Al mateix nivell tenim l’obra del frare trinitari José Manuel Miñana Estela, qui també visqué els fets de manera sincrònica, narrant-los en la seua gran crònica De Bello Rustico Valentino. Encara que tracta la guerra amb el respecte per ambdós bàndols, Miñana també té tendència borbònica, el que no va impedir que denunciara els fets, altrament amb la intenció de justificar-ho per l’obstinada defensa numantina de la ciutat.
Del dietari de Josep Vicent Ortí, centrat en la ciutat de València, també hi trobem referències, en concret notifica l’arribada de refugiats de la ciutat i de la petició per part dels assetjats de cancel·lar l’ordre de crema.
«Hiziose esta mañana también por parte del cabildo, diputación y ciudad una embaxada al caballero d’Asfeld para que se dignase suspender el orden de S.M. que era de arruinar, y abrasar a la ciudad de Xàtiva: pero diciendo su excelencia que ya no le era posible detener este orden, sólo consiguieron los magistrados, el que se reservasen las iglesias […]» (Pascual Beltrán, 1925: 87)
No podríem finalitzar sense mencionar el capítol corresponent a la crema del llibre del carmelità Carlos Castañeda Pujaçons, que suposa una de les proves més pròximes en el temps. En aquest manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional ens narren els fets de l’assalt i posterior crema i expulsió al detall, centrats en la nostra ciutat. Cal dir que es considera una de les fonts més fiables i ha sigut utilitzada com a base per a les posteriors investigacions. Emperò, aquesta era la creença fins ara, des que en 2016 es presentà un llibre dels investigadors xativins Mariano González Baldoví i Inmaculada Navarro García, el qual publicava un manuscrit del també carmelità Fra Lluís Cirilo Goterris, obra testimonial de la qual Castanyeda agafà les referències per al seu manuscrit. L’obra de Goterris té com a protagonista el Convent de Sant Julià de l’ordre carmelita de la ciutat de Xàtiva, mentre que Castanyeda agafa sols els fragments que narren la crema i destrucció de la ciutat. Ni Goterris, nascut a Castelló en 1714, ni Castañeda, a Xàtiva en 1740, visqueren aquest episodi, però la precisió de l’escrit del primer ens indica que comptà amb testimonis coetanis.
I per últim, en trobem entre la documentació de l’època una narració i explicació dels fets prou dispar amb les anteriors, l’oferida pel franciscà Vicent Martínez Colomer, en el segon volum de la Historia de la Orden de San Francisco en Valencia de 1802. L’estranyesa d’aquesta font rau en la responsabilització de la crema als combatents d’un i d’altre bàndol, per una banda, i en l’atribució al general d’Asfeld d’una actitud proteccionista cap a la població i ciutat, d’altra.
«[…] A vista de tan tenaz resistencia, redobla Alfeld sus ataques, […] Derrámasse al instante los soldados por todas partes con un furor increíble, y pasan a filo de espada a quantos encuentran, sin perdonar a niños ni mugeres, contra la voluntad de Alfeld que había mandado respetar la vida de estos indefensos. Tan fea y horrible crueldad exasperó en tanto extremo los ánimos del paisanage, que arrostrando denodadamente a los enemigos pasó a cuchillo a una multitud, pegó fuego a los edificios con más encono que ellos y que abandonó a todo género de horrores, de suerte que en pocas horas entre sititadores y sitiados dexaron la ciudad envuelta en sangre y ruinas […]» (Pascual Beltrán, 1925: 90)
Encara ens faltaria per esmentar altres autors com per exemple Isidoro Planes, altres tipus de fonts però preferim acabar amb una menuda reflexió al voltant de la investigació històrica. La història no intenta obrir ferides, jutjar i valorar el passat, ni apel·lar als sentiments identitaris o emotius, sols intenta donar coneixement del passat amb el propòsit d’ajudar la comprensió dels temps i problemes actuals. Pel que fa a la crema de la ciutat en 1707, és necessària per a comprendre la situació de crisi que patí al llarg del segle XVIII, el canvi i trajectòria d’estructures políticoadministratives, l’evolució urbanística , etc. L’actual commemoració o efectes simbòlics que ha tingut no és responsabilitat dels historiadors sinó de la societat setabense.
Bibliografia històrica:
- BACALLAR SANNA, Vicente. Comentarios de la guerra de España e historia de su rey Felipe V, El Animoso. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 1999. [Disponible en línia: http://www.cervantesvirtual.com/obra/comentarios-de-la-guerra-de-espana-e-historia-de-su-rey-felipe-v-el-animoso–0/]
- GONZÁLEZ, Mariano i NAVARRO, Inmaculada. Milagros, fuego e intrigas: Xàtiva a través del Manuscrito del carmelita Goterris: 1570-1801. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 2018.
- MIÑANA, José Manuel. La guerra de Sucesión en Valencia;De bello rustico Valentino [introducción, texto latino, traducción, notas e índices… de F. Jordi Pérez i Durá y José Mª Estellés i González ; prólogo de Antonio Mestre]. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985.
- ORTÍ, José Vicente. Diario de lo sucedido en la ciudad de Valencia desde el día 3 de octubre de 1700 hasta el día 1º del mes de septiembre de 1715 escrito por D. Josef Ortí y Mayor. [manuscrit] (B.U.V., ms. 460)
- PASCUAL BELTRÁN, Ventura. Curiosidades Setabenses: Segunda serie: Fascículo II: Datos para la historia del exterminio de Játiva en la guerra de Sucesión. Xàtiva: Tipografia Virgen de la Seo, 1925.
