A Xàtiva, la propietat dels terrenys que envolten l’ermita de Sant Josep ha generat una creixent controvèrsia gràcies a l’article que a tret a la llum eldiario.es. El que durant generacions es considerava un espai públic està en realitat baix mans privades, sota el control de l’Església catòlica.
L’entorn de l’ermita de Sant Josep, el Bellveret, part de l’antiga muralla romana, l’arc daurat o terrenys circumdants que alberguen vestigis ibers i romans… espais que durant anys pareixia ser un espai de gaudi públic, s’han vist privatitzats després d’un procés d’immatriculació que data de 2004, quan l’Arquebisbat de València va registrar al seu nom aproximadament 8.000 metres quadrats d’estos terrenys. Esta acció va ser possible gràcies a una llei franquista que permetia a l’Església catòlica registrar propietats sense amo clar, equiparant als bisbes amb notaris.
Segons eldiario.es, fonts que van participar en el procés afirmen que el llavors abat Arturo Climent Bonafé va aprofitar este privilegi per a inscriure els terrenys a nom de l’Arquebisbat. Aquests fets han sigut confirmats per l’Ajuntament de Xàtiva a eldiario.es.
El problema s’agreuja quan es revela que estos terrenys inclouen vials públics i zones que mai havien sigut reclamades per l’Església. Per a molts veïns, l’acció de l’Arquebisbat representa un acte de mala fe, ja que en 1995 el propi Ajuntament va comprar part dels camps que envoltaven el mirador de Bellveret a l’Església, reforçant la idea que estos terrenys eren d’ús comú.
L’Ajuntament de Xàtiva, qui desconeixia els fets fins fa uns mesos segons eldiario.es, ha jugat un paper crucial en la dignificació d’estos terrenys, invertint recursos públics en la conservació de l’àrea des dels anys 80. Excavacions arqueològiques, la restauració de les ruïnes romanes i el manteniment de la zona han sigut possibles gràcies a l’ús de fons municipals.
El valor sentimental i patrimonial
Per als habitants de Xàtiva el conflicte va més enllà de la mera propietat. El terreny que envolta l’ermita té un alt valor sentimental i patrimonial, no sols per la seua història, sinó per la seua rellevància en la vida comunitària. La Porta de l’Aljama, una porta pròxima a l’ermita per on va entrar Jaume I en la seua conquesta de Xàtiva, és escenari d’actes institucionals durant el 9 d’Octubre, data clau per als valencians. El mirador Bellveret, l’ermita i els seus voltants són part integral de la memòria col·lectiva de Xàtiva, i la seua privatització ha provocat un profund malestar.
Un conflicte sense resoldre
La situació reflectix un conflicte més ampli a Espanya, on la immatriculació de terrenys per part de l’Església catòlica ha generat tensions en diferents comunitats. Este cas a Xàtiva és només un més dins d’una problemàtica nacional que qüestiona l’equitat dels processos de registre de propietats i l’ús de béns públics.
En un país on les ferides del franquisme encara són presents, este tipus de conflictes obri el debat sobre el llegat d’eixes lleis i la necessitat de revisar els processos d’immatriculació. Mentrestant, els veïns de Xàtiva lluiten per recuperar el que consideren seu: un espai que no sols pertany a la història, sinó a la comunitat que l’ha cuidat i gaudit durant generacions.
L’Ajuntament de Xàtiva demandarà a l’Església pels terrenys immatriculats
Segons eldiario.es, l’Ajuntament de Xàtiva ha iniciat els tràmits per a presentar una demanda contra l’Església amb l’objectiu de recuperar els 8.000 metres quadrats de sòl públic que van ser immatriculats a nom de l’Arquebisbat de València en 2004. Encara que en les declaracions fetes a Portal de Xàtiva sols nomenen que «L’Ajuntament està estudiant el cas i buscant la millor solució en defensa de l’interès general«.
