Irene Díez López, Reina de la Fira d’Agost 2025: “Soc abanderada de Xàtiva i m’encanta la meua ciutat”

Irene Díez López, de 21 anys, ha estat proclamada Reina de la Fira d’Agost 2025. A setembre començarà el quart curs del grau d’Economia a la Universitat de València i cursa la seua formació íntegrament en anglés gràcies al seu gran interés per les llengües, encara que reconeix que “és un poc complicat”.

Nascuda i criada al barri del Raval de Xàtiva, Irene recorda amb afecte la seua infància: “La primària la vaig fer a La Bola i després vaig anar a l’Institut Simarro. Ara, com ja sabeu, estic a la Universitat de València. Sempre dic que soc abanderada de Xàtiva perquè, quan vaig a València i dic que soc de Xàtiva, o els conte a les meues amigues que vull tornar ací, no m’entenen. A mi m’encanta la meua ciutat i soc molt casera, la veritat”.

Apassionada de la cuina, destaca la seua afició per les receptes tradicionals valencianes: “M’agrada molt cuinar arròs i paelles, com a bona valenciana. L’arròs i les dentilles és el que estic acostumada a menjar des de ben xicoteta a casa, sobretot a casa de ma uela”.

Per què et vas presentar a ser la Reina de la Fira 2025?
“Al final és algo que tota xiqueta s’imagina en algun moment: ser la reina de la fira. No tot el món ho porta avant, però jo crec que és el somni de tota xiqueta valenciana. Va ser també un poc ‘va, em presente a vore què passa’. Va ser una decisió de tots, de les meues dames i els meus acompanyants… als meus pares no els ha quedat d’altra que tirar avant [es riu]. El dia de la inscripció, ma mare em va dir: ‘Enserio, aneu a presentar-vos de veritat?’. Ha sigut de les millors decisions que he pogut prendre en la meua vida, estic molt contenta. Està sent una experiència que li recomanaria a qualsevol persona”.

Com et van donar la notícia?
“Va ser molt inesperat… la notícia me la van donar el mateix dia de l’entrevista. Jo m’esperava que fora més tard, però em van cridar només acabar-se les entrevistes. Per a no ficar-nos nerviosos [després de l’entrevista], ma mare em va dir de fer vida normal i no pensar en el tema. Ma mare em va acompanyar a les classes d’adiestrament del gos, així al finalitzar-les ja serien les 20h… i va ser arribar a les classes a les 19h i de seguida cridar-me l’alcalde. Ja no em vaig enterar de les classes ni res. En eixe moment va començar a cridar-me la premsa i ja… va ser com ‘bum!’, eres la reina de la Fira”.

Els primers dies serien tot un caos…
«Si… A més, com aquesta Fira és especial per ser el 775 aniversari, ho van anunciar un poc més aviat que altres anys: a mi m’ho van dir el 22 de maig i els anys anteriors havia sigut a mitjans de juny. Ens va pillar en exàmens i ens van donar un poc de treva. Ens cridaven de la premsa només per donar-nos l’enhorabona. Van tindre dues setmanes per acabar tranquil·lament els exàmens i després ja va ser la presentació del cartell i un muntó de coses”.

Com has afrontat els exàmens aleshores?
“Va ser un poc ‘vull estar en les dues coses al 100%, però no puc’. Maria Beltrán ens informava de les dades i ma mare estava: ‘hem de comprar roba’, i jo: ‘sí, mama, però he d’estudiar’. I ma mare: ‘sí, però has d’estudiar i hem d’anar a comprar-te roba perquè ara tens molts actes…’. Així que no vaig poder estar ni 100% en la fira ni 100% en els estudis, però bé, al final tot ix”.

Parla’ns dels teus acompanyants
“Començant pel meu germà, que és la persona que més vull, és el meu ‘mano derecha’. Ens llevem dos anys i al final ho hem fet tot junts sempre. De les meues quatre dames… Ana és la primera amiga que recorde, hem anat juntes al cole des de que teníem tres anys i és la típica amiga que agafes i ja no la soltes mai. Núria i jo portem sent amigues molt de temps; ha estat la meua adolescència, la persona que m’ha acompanyat en el canvi de vida tan gran que tens quan entres a l’institut. I Zaïra igual, ella ha vingut amb mi des de l’institut. A Alba la vaig conéixer perquè era molt amiga de Fran i de Robert i es va apuntar a la falla amb nosaltres. A Fran també el conec del cole. Martin, Robert i Pau de l’adolescència”.

Sempre has tingut clar que el teu germà seria el teu acompanyant?
“Sí. A vore… al meu germà no li feia especialment il·lusió. Realment ho va fer per fer-me un favor… Si volia ser amb mi, jo la més feliç, i si no volia ser, també ho haguera entès. A mi m’agrada tot el ‘galeo’ este i estic clavada en tots els ‘galeos’. I el meu germà no és així. El que passa és que jo li ho vaig proposar i em va dir: ‘bueno, va, vale’. La veritat és que com ell es porta molt bé amb els meus amics de tota la vida… va dir ‘bueno, va’. Però m’ho va dir sense entendre el que realment era tot açò [rises]. Però ara mateixa està disfrutant de tot açò. La veritat és que et conten la meitat del que és”.

Veus que en un futur puga haver un Rei de la Fira?
“Jo crec que sí. Igual, el meu germà que és el meu acompanyant, no hauria de ser l’acompanyant de la Reina i hauria de ser el Rei de la Fira. Aquest any estem tenint un poc de ‘conya’ en això perquè en una entrevista el meu germà es va presentar amb un ‘hola, soc el Rei de la Fira’. La veritat és que sí que ho pense, al final és una experiència molt guai i qualsevol persona que vuiga la Fira de la mateixa manera que la volem nosaltres es mereix viure-la igual que nosaltres. Igualtat de condicions per a tots. I això també animaria a la gent a presentar-se i viure l’experiència”.

Quin és l’acte que més esperes?
“La veritat és que estic agobiant-me i encara no ha començat, ja que encara no ha començat i note que ja s’acaba. La meua família és molt motera, així que el primer dia, amb les motos, sempre ha sigut el meu preferit. Aquest any donar l’eixida i els premis… vore com els meus pares ho disfruten i veure que el meu germà i jo estem ahí en mig de tot el ‘galeo’… pues tinc moltes ganes”.

Com esperes recordar aquesta Fira?
“Espere recordar-ho com una de les millors experiències de la meua vida. També al ser un any molt especial, per l’aniversari, pel cupó… espere recordar-ho amb il·lusió i és una experiència que li recomanaria a tot el món”.

• Una pel·lícula: La Sirenita [rises], i una més adulta, Harry Potter o alguna de Marvel.

• Un llibre: La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

• Una sèrie: Velvet.

• Un Vengador: Iron Man.

• Plat favorit: Arròs al forn i lasanya de la seua iaia.

• Color: Verd.

• Animals preferits: Gossos, tigres i goril·les (segons explica, li agraden els goril·les des que el seu cosí li va aconseguir un gegant al parc d’atraccions).