L’equip d’arquitectes liderat per Ramón Esteve i Carlos Campos acaben de lliurar a l’Ajuntament de Xàtiva el projecte bàsic d’intervenció per a la transformació del Reial Monestir de Santa Clara en el nou Centre Raimon i Annalisa d’Activitats Culturals (CRAC). Aquesta gran infraestructura pública acollirà el llegat del cantautor xativí, amb l’objectiu de convertir-se en un focus d’activitat cultural de primer ordre. El projecte estima un pressupost d’execució de 8.860.923,07 €. Aquesta actuació comptarà amb el finançament compartit per part de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l’Ajuntament de Xàtiva, a raó de 3 milions d’euros cada institució, aproximadament.
A partir d’ara, l´Ajuntament haurà d’aprovar aquest projecte bàsic. Tot seguit, caldrà obtenir la conformitat per part de la Direcció General de Patrimoni, en tractar-se d’un Bé d’Interès Cultural protegit. Els passos següents fins a la licitació de les obres són la redacció del projecte d’execució i els subsegüents tràmits d’aprovació i conformitat de Patrimoni.
Com serà el CRAC
Tot i que l’edifici ocupa una superfície aproximada de 6.000 m², el projecte planteja la conservació dels volums existents als cossos sud i aquest com a base de la intervenció, que hauran de ser adequats per a l’ús funcional com a centre cultural. La proposta obeeix a criteris d’estudi i valoració dels elements existents, recuperant les característiques històriques de les seues arquitectures, tant des d’un punt de vista espacial, com constructiu i artístic. En aquest sentit són especialment rellevants les dimensions i proporcions dels seus espais; la seua il·luminació i ventilació; els seus sistemes estructurals i materialitat constructiva; els seus revestiments i elements ornamentals de diferents èpoques.
El conjunt del CRAC suposarà un element de trànsit entre l’activitat urbana de l’avinguda de Selgas, amb l’ambient assossegat del centre històric de la ciutat, participant de tots dos. El programa funcional del CRAC conjuga el recorregut dels espais històrics amb els usos previstos, deixant les sales d’ús més restringit a la cota superior.
L´accés es preveu pel carrer Montcada. Per això es proposa conservar la façana, restaurant els elements que actualment la singularitzen, com portes, finestres i gelosies, i incorporant aquells elements que puguen existir sota els revestiments actuals, com a contraforts dels arcs de l’església o brancals.
La zona d’accés al complex cultural disposa de vestíbul i zona d’atenció al públic, al costat de la botiga, en un àmbit comú i espai d’administració. Pel que fa a l’auditori, projectat a l’antiga església, es proposa la neutralització cromàtica dels seus revestiments, deixant com a argument arquitectònic principal el volum i la configuració barroca d’aquest espai. Aquest tractament s’estén també al cor alt, conservant les restes d’alguns dels elements de la decoració anterior, principalment paviments ceràmics, nínxols i carreus. L’espai intern de les capelles es panellarà per assegurar una bona acústica de la sala. El nivell superior del cor es planteja com a sala d’assajos.
L’antic refectori i cuina es plantegen com a sala d’exposició permanent, ja que per la seua configuració en diferents àmbits s’adapta bé al material expositiu. Són espais diàfans, tret de la cuina, on es proposa eliminar les compartimentacions no històriques. Amb això es guanyarà a més a més la visualització d’elements tan singulars com l’escala hexagonal d’estil renaixentista, situada al vèrtex de l’espai de la cuina, així com un arc ogival de grans dimensions.
D’altra banda, a l’antic dormitori i claustre alt hi ha una sala de gran dimensió i alçada que es proposa com a espai d’exposició temporal, atesa la diafanitat que permet diferents configuracions. Aquest espai connecta amb el cos de nova construcció del complex, sobre el deambulatori sud. Aquest espai es destina a fitxer i sala de consulta.
Connexió entre Albereda i centre històric
El claustre vincularà el CRAC amb els espais verds de Xàtiva, com a peça d’articulació del sistema verd de l’Albereda, Selgas, Glorieta i jardí de la Pau amb el centre històric. Es proposa una adaptació del claustre original, evocant les característiques històriques de l’espai, amb respecte a la vegetació existent d’interès botànic i instal·lant-hi estanys, zones enjardinades i fonts. La restauració de la lluna del claustre permet incorporar les restes dels elements que originalment va tenir aquest espai lliure, com a part de l’exposició del mateix edifici. Una cafeteria completarà la dotació d’aquest indret.
