La xativina Carla Maronda no necessita presentacions. Després de viralitzar-se la seua situació la setmana passada, són molts els xativins que han volgut mostrar el seu suport a través de missatges a grups de difusió i xarxes socials.
Hola, Carla. Primer de tot, gràcies per compartir la teua experiència amb nosaltres. Com estàs rebent les mostres de solidaritat i d’afecte de totes aquelles persones que no coneixes (o no coneixies) i que estan difonent el teu cas o t’estan fent aportacions econòmiques per ajudar-te en els costos de les pròtesis?
Hola i gràcies a vosaltres per donar-me visibilitat. Dir-vos que em sent molt arropada, s’ha bolcat moltíssima gent i el meu poble està demostrant que tots junts en fem una. Hi ha gent molt important en esta ciutat que està ficant molt de la seua part, com poden ser Javier Garcia Paños, Pepe Castells, Pep Botifarra… així com el mateix alcalde i l’Ajuntament que està fent possible que totes les ajudes que la gent està intentant donar-me siguen possibles.
També, no cal dir-ho, la meua família, els meus amics, la meua parella i la família de la meua parella. Eixa part està sent molt fàcil per a mi, i la veritat és que em sent molt volguda.
Què ha de fer la gent per poder ajudar-te?
Per a poder ajudar-me… sols dir que cada u faça el que puga, el que crega i el que vulga, perquè és així. No puc demanar res perquè massa estic rebent.
[Recordem que L’Associació Esportiva Murta, en col·laboració amb l’Ajuntament i Gráficas Tormo, ha organitzat un sorteig per tal de recaptar fons per a l’adquisició de pròtesis ortopèdiques per a Carla, El proper dilluns 24 es posaran a la venda les paperetes amb un donatiu de 10 euros]
Entenem que són moments molt difícils per a tu, pots explicar-nos com t’estàs adaptant a esta nova realitat?
Tant la meua família com jo estem adaptant mos a la nova realitat com es pot. Cada dia és un progrés, una dificultat nova i un aprenentatge nou. Arribar a casa va ser molt dur perquè vaig arribar en unes condicions en les quals no esperava arribar. Tenia unes expectatives d’arribar a casa que no són les que realment he tingut.
Sols puc dir que a poc a poc, i que es tracta d’anar avançant cada dia com es puga i de la millor forma que tots podem fer-ho.
Als missatges que ens arribaven a través de xarxes socials veiem que necessitaves que el teu cas es fera viral. La visibilització d’un cinc per cent de la població és una tasca molt complicada, i tu has aconseguit donar-te a conéixer en molts llocs a banda de Xàtiva: l’entrevista en A3, articles en diversos mitjans de comunicació nacionals… Com estàs vivint tot açò?
Pel que fa al tema de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, la veritat és que està sent un poc agobiant. Jo abans no era una persona coneguda com a tal, i ara… Per exemple, ahir vaig anar a La Fe i ja trobe persones que em paren i em pregunten «¿eres Carla?…»
I clar, per un costat agobia perquè la gent t’envia mils i mils de cridades, missatges per Whatsapp, Instagram… i al final jo no tinc unes mans per a poder agafar el meu telèfon i contestar quan a mi em parega. Jo necessite una persona que estiga al meu costat ficant-me el mòbil i contestant als missatges i les cridades perquè jo soles no puc fer res.
Però, a la volta, m’encanta que s’estiga fent tan viral. Perquè crec que és una enfermetat en la que abans es moria la gent, però en la que hui sobreviu un cinc per cent, com vaig dir, i sobretot afecta xiques joves. [Carla fa referència a la bacteria denominada Clostridium perfringens, que sols afecta un 5% de la població, quasi sempre xiques jóvens.] M’agrada que puguen veure el meu progrés i que en cap moment puguen sentir que estan a soles, que en cap moment senten que estan apartades de la civilització, perquè al final res d’este món està adaptat a persones com ara soc jo.
Tu, quan tens unes mans i uns peus, no eres conscient de totes les dificultats que té una persona quan li falten les mans. Aleshores, m’agrada que ningú se senta assoles, m’agrada poder ajudar a tota la gent, sobretot a les que estan passant el mateix que jo. És una situació super difícil, però a poc a poc es tira endavant i hi ha molta gent que ajuda. Hi ha gent roïna, però també hi ha molta gent bona, i en estes situacions ets dones compte que de veres hi ha gent que de cor es preocupa i de cor t’ajuda.
Hui, 19 de juny, els xativins diem que «Xàtiva renaix de les cendres», et pots sentir inspirada per aquesta frase?
Respecte a eixa frase em sent totalment identificada, perquè jo he renascut d’un problema del qual tot el món podria afonar-se i quasi tot el món pensava que jo mateixa anava a afonar-me. Evidentment, tinc dies roïns, moments molt roïns… però així com va dir el nostre alcalde: «quan Xàtiva és junta som tots a una i no hi ha qui ens pare».
Carla és admirable veure com has transformat una situació tan difícil en una oportunitat per créixer i ajudar els altres. Hi ha algun missatge que vulgues donar a aquells que estan passant per moments difícils?
M’agradaria dir a la gent que està passant per moments difícils que, a banda de què quan tens força de voluntat ixes d’on siga i com hem dit abans es renaix de les cendres, que la felicitat no és una felicitat continua, això és una farsa. Aquells moments en companya dels que vols, aquelles xicotetes coses que dia a dia pots fer perquè t’agraden però que en el moment de fer-les no t’adones… ahí és on es troba la felicitat.
La felicitat no és «tot el rato», la felicitat es troba en aquelles xicotetes coses que estan ahí en la vida, en aquells dinars familiars, fent aquell esport que t’agrada, un dinar amb els teus amics… la felicitat és poder trobar-la en tot allò que t’acull… Ser feliç al final és una actitud que s’ha de tindre perquè sempre anem a trobar adversitats, però sempre es poden superar.
Segur que hi ha alguna persona (o varies) a les que vols agrair el seu suport…
Realment m’agradaria agrair el suport que està donant-me quasi tot el món (riures)… a tota la gent de Xàtiva, a l’Ajuntament, als meus familiars, a la meua parella i la seua família, als meus amics, a la Falla Ferroviària i altres falles que estan ajudant-me, al centre hípic La Font del Saladral i a Mapache Training Club… i no podria oblidar-me de Pepe Castells, Javier Garcia Paños, Pep Botifarra i Pili, la de «Les Floretes».
Ens vegem per Xàtiva!
Gràcies, Carla, per compartir la teua vivència i el teu coratge amb nosaltres. La teua resiliència és una inspiració per a molts.
