En primer lloc, podeu fer-nos una breu descripció del Consell de la Joventut?
El Consell de la Joventut de Xàtiva som una organització independent que es va constituir l’any 1986 per tal de respondre les demandes dels i les joves d’aquell moment i en especial de les associacions juvenils de la ciutat. Des d’aleshores hem estat desenvolupant la nostra tasca, donant suport a aquestes associacions, fomentant l’associacionisme juvenil com a eina de participació i fent d’interlocutors reconeguts entre els problemes de la gent jove i l’administració pública.
Som un òrgan autònom, és a dir, no depenem de l’ajuntament (a diferència del Consell de les Dones, Mobilitat, etc.), però això no lleva que desenvolupem projectes en comú i es mantinga una coordinació contínua.
Al llarg de l’any desenvolupem el nostre programa d’activitats, consistent en tallers, cursos, campanyes de conscienciació, suport a les associacions i activitats de molts àmbits diferents, però si hem de destacar alguna en concret, seria la “FesJove”, la nostra activitat més significativa i que té com a objectiu mostrar tota la tasca realitzada pel CJX i les nostres associacions.
Si voleu conèixer-nos més a fons, visiteu el nostre lloc web (cjxativa.org) i les nostres Xarxes Socials!
Com va néixer la idea de donar un servei de compra a domicili per a la gent que ho necessita?
La idea va sorgir després de veure en els mitjans de comunicació moltes referències a aquest tipus de voluntariat, campanyes semblants en grup escoltes pròxims a la nostra ciutat i inclús en una compareixença del president del govern, en la que aquest va donar les gràcies a totes les persones que estaven oferint aquests serveis per tal d’ajudar a la gent més major i grups de risc a fer la compra tant de medicaments com de productes de primera necessitat.
Al poc de decretar-se l’estat d’alarma, i havent estat rumiant aquesta iniciativa des de feia un temps, ens vam reunir i vam decidir oferir aquest servei en la nostra ciutat, donant exemple de la responsabilitat i la solidaritat de la gent jove, que en aquests moments tan difícils estem aportant el nostre granet d’arena.
Com es vau organitzar?
L’organització és senzilla: Des del CJX tenim un telèfon, i les persones que necessiten ser usuàries han de telefonar, dir qui són, on viuen, el seu telèfon i què necessiten. Desprès, per proximitat decidim quina persona voluntària s’encarrega d’anar i telefona a aquesta persona per presentarse i informar-li de l’hora a la que anirà.
Quan la persona voluntària arriba al domicili arreplega la llista de la compra i els diners de l’usuari/a, i una vegada feta la compra, torna a la casa i li dona el tiquet, les tornes i la compra, mantenint en tot moment el metre de distància i totes les mesures de seguretat i higiene corresponents.
Sou molts els voluntaris adscrits a aquesta iniciativa?
En un primer moment vàrem ficar un màxim de 20 persones per fer un grup reduït i que la gent haguera d’eixir el mínim de casa, aportant una mascareta i guants per a cada voluntari/a. En poc de temps va ser molta la gent que es va oferir, i aleshores vam haver de decidir que solament anàvem a ser les persones de la Comissió Permanent les que formaríem el grup de voluntaris atenent a les recomanacions de les autoritats que per motius de seguretat així ho aconsellaven, així tot estaria més controlat i seria més segur per a totes i tots, sobretot per als usuaris del servei.
A pesar d’això, fem servir aquestes línies per agrair de tot cor a tota aquella gent jove que va mostrar el seu interès en participar i donar suport a aquesta iniciativa.
El volum de sol·licituds, ha complit la vostra expectativa?
Quan vam començar aquesta campanya érem conscients que la regidoria de Benestar Social ja estava cobrint una part de les necessitats, és a dir, dels usuaris habituals que malauradament utilitzen aquests serveis de manera habitual. Però nosaltres vam decidir fer aquesta campanya per les persones que estan a soles en casa, que els seus fills i filles viuen en altres localitats, que es troben confinades per algun motiu concret o que potser poguera parar-li els peus el fet de tocar a l’ajuntament directament per demanar ajuda, i per a això el Consell de la Joventut podia ser una alternativa més “amigable”.
És una iniciativa que ha nascut amb tota la bona intenció i de la que no esperem res a canvi, més que veure les cares de felicitat i agraïment de les persones que necessiten la nostra ajuda.
Per tot açò, esperàvem que la nostra ajuda no fora necessària, això seria una molt bona notícia ja que les necessitats de la gent estarien ja cobertes, però desgraciadament no ha sigut així i la demanda ha superat les nostres expectatives, encara que en cap moment ha suposat un problema ja que treballem en coordinació amb Benestar Social, i si ha hagut algun cas més delicat s’ha posat immediatament en mans de professionals.
Des les persones a les quals assistiu, hi ha alguna amb la que tingueu alguna anècdota per a contar?
Segurament les anècdotes venen de la gent més major, que duen molts anys sense dependre de ningú i ara reclamen que allò que comprem siga de la mateixa marca, característiques i supermercat que quan eren ells mateixos els que anaven a comprar. I sobretot la seua gratitud continua. “Què tal fill? Com està l’assunt per allí fora?”, volen que els contes com està la situació fora de casa i si és veritat el que apareix per la televisió.
Quines mesures de seguretat esteu prenent per a evitar risc de contagi?
Des del primer moment teníem clar que per tal de realitzar aquest servei s’havia de fer extremant les mesures de seguretat i higiene tal i com marca la llei i respectant allò que els experts estan marcant en tot moment.
Però, aprofitem per recalcar que en aquest confinament la gent jove, a nivell mediàtic i a l’opinió pública, està sent innecessàriament més qüestionada que les persones més majors, tractant-nos en general de irresponsables, però en realitat tenim plena convicció en fer les coses amb molta premeditació, responsabilitat i estudiant en tot moment el que tenim entre mans.
Potser hi ha persones que han qüestionat que poguérem dur a terme aquesta campanya amb garanties, però al remat hem demostrat que podem fer-ho sense cap incidència i de la manera més correcta possible.
Teniu plantejat donar altre tipus de servei o fer alguna campanya per amenitzar aquesta quarantena?
En referència al servei de compra ja no podem fer més del que fem, ja que no disposem dels mitjans suficients per tal d’oferir qualsevol altre tipus de suport més personalitzat, però sí que estem fent coses per la joventut i per les associacions, a les que no podem deixar enrere en aquesta situació tan complicada, tenint en compte que les conseqüències d’aquesta crisi pot afectar d’una manera més directa a l’associacionisme.
Per això, i per tal de fer més lleugera aquesta quarantena, des del CJX hem obert un nou apartat al nostre lloc web (cjxativa.org) anomenat QuarantenaCJX, on estem publicant totes les activitats, concursos i iniciatives que estem desenvolupant tant des del CJX com des de les associacions. Vos animem a pegar-li una ullada!
Què és el primer que voleu reprendre quan aquesta situació canvie?
Encara que semble una resposta simple, el primer que volem reprendre és la normalitat, poder tornar a fer activitats al carrer i poder executar la programació que teníem abans de que açò començara. Però sobretot ajudar a que totes les associacions que formen part del CJX tornen a la normalitat i puguen seguir sent d’utilitat per a la ciutadania, aquest és el major desig que tenim actualment.
Creiem que quan l’alerta sanitària estiga controlada serà el moment de que les institucions i el Consell de la Joventut ens asseguem per veure de quina manera podem ajudar a que el associacionisme tornen a alçar el cap. Mentrestant, el CJX seguirem treballant com fins ara, amb il·lusió, esforç i moltes ganes de fer coses per la nostra ciutat i la nostra gent jove!
