Segons les xifres publicades per LABORA, l’atur registrat el mes de febrer de 2024 en la Costera, s’ha situat en 4472 persones, és a dir, 10 aturats registrats més que en el mes anterior i 234 menys que en el 2023, la qual cosa suposa un ascens mensual del 0,22% i una disminució interanual del 4,97%.
Quant a la contractació, s’han registrat 969 contractes, la qual cosa ha suposat 2 contractes més que en el 2023, és a dir un 0,21% d’increment.
Per gèneres 505 contractes, el 52,12%, s’han realitzat a dones i 464, el 47,88%, a homes. La contractació indefinida mensual és de 478 contractes i la contractació temporal és de 426 contractes, cosa que significa un 49,33% i 43,96%respectivament. Així mateix, els contractes de jornada completa s’han situat en el 55’93% i el 44,07% els de temps parcial.
Per a Raül Roselló, Secretari General Comarcal d’UGT-PV, “Les dades de febrer són el reflex d’un mercat laboral sòlid, producte de tota l’ocupació de qualitat que s’està creant arran de la reforma laboral de 2021. Llocs de treball estables, asseguts cada vegada més sobre el contracte indefinit, la qual cosa implica la configuració d’unes relacions laborals més robustes, amb una major capacitat de resistència davant contextos adversos”.
Per a Roselló, “queden serrells pendents a millorar del mercat de treball. Un d’ells és l’atur de llarga duració, quatre de cada deu persones parades porten més d’un any buscant ocupació. Una realitat que posa en evidència la ineficàcia de les actuals polítiques actives d’ocupació, en tant que no són útils per a millorar la inserció de les persones que més dificultats tenen per a trobar una ocupació. Alguna cosa que no sembla estar solucionant l’actual Llei d’Ocupació, aprovada sense el consens social, al no proveir dels mitjans necessaris perquè es desenvolupen uns servicis per a l’ocupació efectius, especialment aquells relacionats amb l’orientació professional”.
Per a UGT, encara queden qüestions pendents per completar en la reforma laboral, com la modificació de les causes i el cost de l’acomiadament, necessària per a dotar a tota l’ocupació indefinida que s’està creant d’una estabilitat real, amb una indemnització per acomiadament que realment tinga un caràcter dissuasiu i resarcitori. Això acabaria fomentant altres vies d’ajust alternatives a l’acomiadament, basades en la flexibilitat interna, menys traumàtiques tant per al treballador com per a l’empresa; aportant al seu torn a les relacions laborals una major estabilitat i seguretat, molt necessàries per a afrontar els reptes futurs de l’economia.
