El proper 26 d’abril es compliran 30 anys de la catàstrofe nuclear de Txernòbil. Mai sabrem quantes morts ha causat aquell tràgic núvol radioactiu que va recórrer el cel de tota Europa. Fa molt menys, al març de 2011, en Fukushima, es va produir un altre dramàtic accident nuclear que encara segueix i que està suposant l’abocament d’aigües radioactives a l’oceà Pacífic amb incalculables conseqüències.
Mentre, les nuclears segueixen funcionant en molts països, com a l’Estat espanyol. Més encara, el govern del PP ha posat les bases legals per prorrogar el seu funcionament fins als 60 anys d’activitat, quan totes les recomanacions indiquen que no han d’anar més enllà dels 30 anys.
Josep Barberà, President d’ERPV, ha denunciat que es, justament, en el sector de les grans empreses elèctriques on més ha funcionat l’anomenada porta giratòria en aquests anys del bipartidisme: «Els uns i els altres, el PSOE i el PP, han permès que les elèctriques espanyoles, propietàries del complex nuclear, aconsegueixin grans beneficis i controlin el mercat elèctric». A més, Barberà, ha recordat que «si el govern de Zapatero va prorrogar deu anys el permís de funcionament de la nuclear de Cofrents, el PP pretén prorrogar-les totes i, fins i tot, reobrir la central nuclear de Garoña que ja està parada».
Per al Portaveu d’Els Verds, Joan Francesc Peris, no és cap sorpresa, doncs, que, paral·lelament, s’ha retallat dràsticament les ajudes a les energies renovables i s’ha imposat una taxa a la autoproducció energètica, l’impost al Sol, que castiga als que eviten caure en mans de les grans empreses. «No és d’estranyar. El molí ja era un dret del senyor feudal, no de qualsevol camperol. L’energia segueix a les mateixes mans, les de sempre. El que es pretén és no perdre el poder de la producció de l’energia, doncs qui la controla, té per a si tot el poder sobre la societat. Per això, els governs sí que han fomentat els parcs eòlics, encara que es tracti d’energies renovables» – ha lamentat Peris.
Josep Velasco, President Nacional d’ENV, ha explicat que les grans inversions que necessita l’energia eòlica no les poden fer els particulars, la ciutadania, així que segueix la producció energètica en mans dels grans grups empresarials. «El que realment els preocupa als poderosos és l’energia solar, la que tots podem produir en les nostres teulades, en les cobertes de les petites i mitges empreses, en les terrasses dels edificis de veïnatge» – ha recalcat Velasco.
Per a ERPV, Els Verds i ENV, la democratització de la producció de l’energia que suposa l’extensió de l’energia solar canviaria d’unes poques mans al conjunt de la societat civil el poder real del funcionament de l’activitat diària i això no volen que passe. Aquí està l’explicació de les retallades a les ajudes a l’energia solar, el nul interès que es desenvolupi el sector solar, encara que sigui Espanya capdavantera en la tecnologia de plaques solars, encara que s’hagin perdut milers de llocs de treball en un sector tan innovador com a est.
No obstant allò dit, molt poden fer les ciutats pel sector de l’energia solar, amb la seva planificació i les seves normes urbanístiques. Aquest és el compromís d’ERPV, Els Verds i ENV: desenvolupar el sector de l’energia solar, democratitzar la producció energètica, distribuir entre la ciutadania el poder que avui acumulen uns pocs i, cada dia, exigir un programa de tancament de les centrals nuclears, de totes, autèntiques bombes de rellotgeria contra la humanitat i totes les espècies.
