Una anàlisi de FACUA-Consumidors en Acció sobre l’evolució de la tarifa semirregulada de la llum (PVPC) posa de manifest que 2022 va ser l’any més car de la història. L’usuari mitjà va pagar l’any passat 1.538,53 euros, ni més ni menys que un 37,9% per damunt dels 1.116,04 euros de 2021.
Els dos últims anys se situen en les primeres posicions del rànquing. Molt arrere queden els 958,41 euros de 2012, el que fins fa poc havia sigut l’any en què es van batre tots els rècords i que ara queda relegat al tercer lloc del rànquing donades les xifres de 2021 i 2022.
La factura anual de 2022 va representar per a l’usuari mitjà (que segons les anàlisis de FACUA consumeix 366 kWh mensuals i té una potència de 4,4 kW) un 60,5% que la de fa una dècada. Si es realitza la comparativa amb 2002, quan la xifra es va situar en 513,96 euros, l’increment representa el 199,3%.
Durant 2022 també hem hagut de pagar els tres rebuts més cars a nivell històric. La factura de l’usuari mitjà va aconseguir al març els 176,73 euros, a l’agost 158,30 euros i al juliol 142,40 euros.
Noves mesures proposades pel Govern
FACUA mostra la seua satisfacció davant la proposta del Govern a Brussel·les de traure la nuclear i la hidroelèctrica de la subhasta marginalista. Es tracta d’una de les reivindicacions que l’associació va traslladar a Teresa Ribera en 2021 i que inicialment no va ser acceptada per la vicepresidenta.
Les grans empreses del sector elèctric obtenen beneficis desproporcionats amb preus unflats gràcies a un sistema de fixació injust i afavoridor de pràctiques especuladores que FACUA porta denunciant des de la seua implantació, quan governava el PP de José María Aznar.
Reivindicacions
FACUA reclama al Govern que exigisca a la Comissió Europea el punt i final a la subhasta marginalista, un mecanisme pel qual tecnologies de generació elèctrica extraordinàriament barates acaben costant als consumidors el mateix que les més cares, les quals a més incrementen artificialment els seus preus.
Al costat de la reforma plantejada pel Govern a Brussel·les, l’associació considera essencial que una mesura tan important per a protegir els consumidors més vulnerables com el bo social tinga la deguda difusió, atés que any rere any les xifres constaten que la gran majoria de les seues beneficaries potencials no el sol·liciten. No ho fan perquè desconeixen la seua existència i característiques o pel fet que creuen que no tenen dret a rebre-ho. Hui dia, el Govern continua sense emprendre campanyes de publicitat institucional potents sobre aquests descomptes.
Però si essencial és que els consumidors coneguen el bo social, encara més ho és que entenguen els conceptes inclosos en la factura i per a això l’associació reclama igualment tant canvis reguladors com campanyes institucionals. No és fàcil comparar les diferents ofertes existents en el mercat quan la factura que paguem en l’actualitat és difícil de comprendre, alguna cosa que s’ha agreujat des de la implantació dels trams horaris (punta, pla i vall) i encara més amb l’entrada en vigor del topall al gas.
I més enllà d’aquestes qüestions, l’associació reclama mesures per a fomentar que els consumidors optimitzen la potència contractada en els seus habitatges. Els consumidors domèstics paguen a les elèctriques molts centenars de milions d’euros de més cada any per l’excés de quilowatts que figuren en els seus contractes. Segons l’últim Panell de Llars de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), corresponent al segon trimestre de 2022, set de cada deu habitatges tenen contractada una potència superior a la que necessiten.
