Article d’opinió | Josep Maria Sebastià, secretari comarcal de Compromís
Torna l’aniversari del dia que algú de l’estat major del generalísimo-dictador va decidir que era un bon moment per acabar de massacrar a un grup de soldats ferits i a punt de rendir-se i la ciutadania que no va tindre més pecat que estar prop de l’estació a una mala hora. Cinc tones de metralla i explosius que van deixar un rastre de cent-nou cadàvers i més de tres-centes persones ferides a Xàtiva. La vespra havien fet altre sobre Manuel que junt a la massacre de Xàtiva forma part de la llarga llista de ciutats i pobles que han patit la violència indiscriminada de les bombes. No podem deixar que aquestes persones siguen oblidades. És el nostre deure com ciutadania preservar aquest llegat de barbàries per evitar que es torne a repetir. Per açò hem d’evitar la infantilització de la política que es pretén des d’alguns costats de la dreta i l’extrema-dreta. Hooligans polítics que creuen que sols es pot estar amb ells o contra ells i que justifiquen pràcticament tot per imposar el seu model social i d’estat.
Vam començar l’any amb l’ocupació del Capitoli per part d’una dreta formada per xiquets malcriats que volen anular les eleccions que perden. Al nostre estat, xiquets malcriats cosins germans d’aquests americanets de pacotilla reclamen glòries i imperis que sols han existit en els seus pensaments i a la història falsificada que alguns els venen amb la intenció de generar opinió i beneficis econòmics. Una història falsificada que arriba a ocultar que el 1936 altre grup de manipuladors i violents va encetar una guerra perquè volia prendre per la força de les armes el que la voluntat popular li havia negat. Una guerra i dècades de repressió, tortures i morts que són banalitzades pels polítics i autors que amaguen cadàvers i víctimes sota la seua indigència moral. Volen fer creure que el que es va fer era necessari per salvar una pàtria que, realment, no era més que els seus interessos econòmics i la seua ànsia de poder i domini. No els podem deixar tornar. Ací ja hem vist com des de les institucions governs passats volien emmudir aquest homenatge o com alguns a peu de carrer s’han atrevit a fer burla de les víctimes i de les persones que les recordaven, són els primers passos de la desmemòria que busquen aquests salvatges.
Els negacionistes de la pandèmia o del canvi climàtic, els que justifiquen la violència de les dictadures, els somniadors de passats imperials, els ocultadors de la violència masclista… tots ells són gent que ens vol tornar xiquets menuts per fer de nosaltres la seua voluntat. Manipulen la història, les dades i la realitat al seu gust per fer creure el que no és, tot val per poder imposar el seu domini a la resta. Banalitzen la violència, es riuen de les víctimes i diuen que s’ho han buscat. Sí, segurament s’ho han buscat tant com les persones que van tenir la mala sort de passejar prop de l’estació de Xàtiva el dotze de febrer de 1939. No podem deixar que açò continue passant. Hem de fer front a aquesta infantilització, hem de respondre com el que som: Ciutadania de ple dret, persones que creuen en la democràcia i els drets humans. La millor manera és no permetre que s’oblide la barbàrie d’aquests violents, que totes i tots ens sumem a les iniciatives que la comissió organitzadora propose per recordar les víctimes en aquest any de COVID. Hem de recordar la nostra història per no estar condemnats a repetir-la.
