10.08.2024 | Chiara Della Piaggia
Espill Deformant
Espanya afronta el dur colp inexorable de dos tennistes que fan mal a la Delegació i a si mateixos. És derrota per a l’esport de la raqueta això de Rafael Nadal i Carlos Alcaraz amb 6-2 i 6-4 per parcials davant dos potències tenístiques oriündes dels Estats Units en els quarts de final. La realitat és un espill de les aspiracions, inseguretats i complexos d’una nació. Precisament la realitat de l’Estadi Roland-Garros de París, que va trobar confuses eixides del paradís de les paraules, les promeses d’or i noms que en un altre temps escriuríem en estreles. Així, alguna cosa de rebuscats, ens han dissenyat.
Espills Trencats
La flama olímpica es va apagar per sempre per a Nadal i companyia, símbols de la identitat nacional espanyola davant una sufocant pressió social i expectatives surrealistes per guanyar. Krajicek i Ram, els nord-americans que no tenien color en els seus dobles, van imposar la seua llei en finals de quarts malgrat no ser els favorits del públic. Quan ja estaven els resultats dels dobles assumits, el màgic Rajeev Ram realitza el seu tir letal davant un servici de Carlos per a fer-lo fallida en zero. El duo espanyol va pensar que la pilota havia caigut fora. A una setmana d’aquell fatídic desenllaç, no hi ha hagut punt de retorn per a l’Armada: La jutge Morgane Lara es manté ferm en la seua decisió des d’eixe moment.
Espills De La Identitat Nacional
La veritable derrota de tots dos tennistes residix en la subjectivitat dels espills humans. Els espills humans és una metàfora sobre les persones que m’acabe d’inventar. Suggerix que el que veiem en l’altre, és en realitat una projecció pròpia. És a dir, les qualitats, defectes o actituds que repudiem amb facilitat, són sovint aspectes que també són presents en el nostre interior, però que per diverses raons no volem reconéixer o acceptar. És l’alteritat qui ens reflectix el que som.
En el cas Nadal-Alcaraz pressiones d’índole social i mediàtic, decisions arbitrals com la de la jutge de cadira francesa, i factors psicològics, convergixen de manera determinant en el resultat final. La seua derrota és un espill que reflectix les inseguretats i els complexos d’una nació que busca constantment reafirmar la seua grandesa.
Dins d’un parell d’anys, tots recordarem a Rafael, el nom del qual en manacorí significarà «lluita». La premissa és la següent: Espanya s’enfrontarà a un altre dur cop, el fatídic revés de raqueta d’una vida sense el nostre Rafael Nadal.
«Teseu li va dir a Ariadna: ‘Ho creuràs, Ariadna? El minotaure a penes es va defendre’ Borges, J. L. (1962).
Espill Revelador
Nadal es diu en realitat Rafa, com ho anomenen els seus més íntims afins, de xiquet prodigi de Manacor, Rei de l’Argila, on ha fundat una acadèmia de renom a l’Illa, a veterà experimentat en el tenis que lluny dels focus d’atenció decidix jugar la seua vida en luxosos refugis amb gimnàs, piscina i vistes de somni al costat de la seua esposa Xisca Perelló, una jove llicenciada en empresarials que un cert dia ho deixaria tot per acompanyar-lo. Rafael va ser un xiquet dotat per als esports que es va inclinar cap al tenis per culpa del seu oncle Tony Nadal qui afirma en algunes conferències, haver-lo entrenat gratis perquè d’una altra manera el seu nebot no haguera suportat tanta pressió.
Carlos Alcaraz, d’altra banda, naixia anys després en El Palmar en el si d’una família d’orígens humils i per deducció “les deixades Alcaraz”, es gestaven anys abans en la seua sang murciana. Es diu que el seu avi li va ensenyar la disciplina per este esport i que el seu pare el va entrenar, qui va ser tennista d’un potencial frustrat que, malgrat haver disputat algun torneig d’ATP, es reflectiria per sempre en el “espill” del seu fill Carlitos que sí que arribaria pel cap alt alt d’este esport. El jove fenomen de Wimbledon i Roland Garros que no ha acabat l’ESO, entre 2017 i 2018 abandona Murcia per a dirigir-se cap a Villena, Alacant, on li esperaria amb raqueta en mà un tal entrenador Juan Carlos Ferrero.
