El bipartidisme dels dos partits tradicionals (PP i PSOE) ja és història i tot apunta a que el consistori xativí podria albergar fins a sis forces polítiques diferents.
Hegemonia bipartidista (1977-2015)
La sociologia i en particular la sociologia electoral necessita la perspectiva històrica per a analitzar el comportament electoral de les poblacions. Així doncs, fent una mirada enrere podem comprovar com Xàtiva ha mantingut un comportament polític semblant a la resta de municipis de la comarca, amb un Partit Socialista hegemònic fins a les eleccions generals de 1993, a imatge i semblança del que ocorria a tot el territori valencià. No obstant això, la capital de La Costera mostrava un descens dels socialistes més acusat.
És a partir d’aleshores quan el Partit Popular arreplega el relleu i es situa com a força més votada en cadascun dels comicis electorals que es produeixen des de 1993 fins a 2015, tant a Xàtiva com a la resta de municipis que integren la comarca. Les eleccions europees de 1994 marcaren el record històric de vot per a EUPV a Xàtiva (13,6%) al mateix temps que el PSOE tocava el que en eixe moment era el seu fons electoral (27,5%).
Les eleccions de 2015 certifiquen la mort del bipartidisme a Xàtiva
Als comicis municipals, autonòmics i estatals de 2011 el PP obté 47,1%, 48,3% i 51,8% dels vots respectivament, mentre que el PSOE s’estancava en mínims històrics al voltant del 28% i ni Compromís ni EUPV superaven el 12%.
Però és a partir d’aleshores quan la corrupció agafa veritablement pes a l’agenda política i mediàtica, traduint-se així en un problema destacat als estudis del CIS. La successió d’escàndols de corrupció al Partit Popular (cas Emarsa al 2011, cas Fitur al 2012, cas Fabra al 2013, cas Cooperació al 2014, cas Fuego al 2015 i finalment el cas Taula; tot envoltat per les contínues notícies de la trama Gürtel) drenaren la confiança dels seus electors fins al punt de passar (en eleccions de primer ordre) d’un 51,8% en 2011 fins a un 28,5% en les generals de 2015.
Particularment important va ser l’operació Taula on l’ex-alcalde de Xàtiva (Alfonso Rus) fou gravat comptant diners negres a l’interior d’un vehicle junt amb un empresari. El Partit Popular xativí passà de ser la primera força política destacada a ser la tercera per darrere del PSOE i d’EU. Tant la formació d’EU (23,5%) com Compromís (13,9%) obtingueren el millor resultat en una fita electoral municipal, impulsats, en bona mesura, pels moviments socials com el 15M i les mobilitzacions ciutadanes com la PAH o les marees per l’educació i la sanitat públiques.
El cicle electoral (2015-2020) serà multipartidista
A falta de saber quan seran les pròximes eleccions generals (que si s’esgotara la legislatura serien en 2020); en maig de 2019 els valencians i els xativins tenen una nova cita amb les urnes realment important amb un superdiumenge electoral: eleccions municipals, autonòmiques i europees.
Esta circumstància porta a una notable estatalització de l’agenda mediàtica, per la qual cosa l’elector xativí mitjà tindrà un ull posat al que ocorre a la resta de l’Estat i no tant a la gestió diària del seu Ajuntament.
Això implica que, tot i la tendència a l’alça en les darreres eleccions d’EUPV (que sembla que tancarà la confluència amb Podem formalitzant-se la candidatura Xàtiva Unida) i de Compromís; el que realment condicione la decisió de vot siga el desenvolupament del conflicte català (que de moment està donant rèdits als partits de dreta); la immigració (que podria fer que VOX donara una nova sorpresa a nivell local); el pacte dels pressupostos (un baló d’oxigen fonamentalment per a PSOE i Podemos si eixiren endavant); la corrupció o altres factors externs com el terrorisme.
Tot i la incertesa dels temes que poden sorgir i que condicionen el resultat electoral, el que sí que podem confirmar els analistes electorals és que els nous Ajuntaments seran plurals i necessitaran pactes per a governar. Tot indica que l’Ajuntament de Xàtiva tindrà un mínim de cinc forces polítiques amb representació, a falta de saber si la confluència d’EU + Podem podran igualar forces amb els socialistes i disputar l’alcaldia, així com l’efecte que podria tindre tant en el PP com en C’s la possible irrupció de VOX com a tercera força de dretes.
Alexis Lara Climent és sociòleg i analista electoral de La Comarca Política.
Twitter: _AlexisLara_
