Una bicicleta, un viatge a Madrid i molta il·lusió. El xativí Josep Peris, junt amb Ana Martínez i Ruth Tavera van ser els responsables del projecte “Ningún niño sin deporte”, el qual va consistir en la recaptació de diners per comprar material esportiu per als més petits. La protagonista va ser una bicicleta de dos anys d’ús que Josep va vendre per aconseguir part del pressupost necessari. L’aventura va començar a València a principis d’aquest any i, després d’un llarg recorregut en bicicleta, va finalitzar a Madrid el passat 7 de maig.
«Sempre serà positiu, és una aposta segura». Així és com Josep Peris, nascut a Xàtiva l’any 1981 i responsable de la secció de ciclisme a Decathlon Campanar, qualificava l’esport. L’objectiu principal de “Ningún niño sin deporte” era que molts xiquets i xiquetes tingueren accés a l’esport sense importar quina siga la situació familiar en la qual viuen. Com a promotor de la idea i ambaixador de la marca esportiva B’twin, Josep disposava d’una bicicleta des de feia dos anys. Aquesta bicicleta li havia permés conéixer gent nova, gaudir d’experiències que «no pensava que anava a viure en la vida» i sobretot gaudir de la seua afició. En primer lloc es va plantejar vendre la bicicleta, però al cap i a la fi, «els diners van i venen» i ell volia invertir-los en «sensacions i experiències noves». Així doncs, va pensar en vendre-la per recuperar els diners i així poder comprar material esportiu a les persones que ho necessitaren, i la marca sense problema va acceptar la proposta.
Quan Josep els va comentar la idea a les seues companyes Ana i Ruth, col·laboradores de la secció de fitness a Decathlon Campanar, no van dubtar a submergir-se en el projecte. «Tinc moltes ganes de fer feliços els xiquets que ens esperen amb els braços oberts» apuntava Anna, integradora social i mestra, així com Ruth, apassionada del ioga i fotògrafa, que desitjava reivindicar els drets d’aquells xiquets que no podien gaudir de l’esport i gràcies a la seva càmera podria «immortalitzar l’experiència i ensenyar el que la gent no veu o no vol veure». A més, de les seues mans va néixer una recollida de joguines solidàries que van lliurar el Nadal passat a un orfenat de Sant Antoni de Benagéber (València).
El següent pas va ser anar en recerca d’una associació a la qual poder ajudar i gràcies a les xarxes socials, van trobar una associació que desenvolupava una tasca molt en la línia del que ells anaven buscant i amb la qual compartien els mateixos valors: “Ningún niño sin sonrisa”.
Aquesta associació madrilenya va nàixer el 2009 quan un conjunt de joves es van agrupar de manera altruista per recollir joguines de segona mà per a posteriorment repartir-los a xiquets de famílies que no pogueren comprar-los. A més de joguines, els voluntaris recullen tot tipus d’objectes que puguen ajudar als més menuts, com a material escolar o roba.
“Ningún niño sin sonrisa” té a la venda unes polseres solidàries els beneficis van destinats al manteniment de la mateixa associació i a la difusió d’aquesta. Per aquesta raó, Josep, Ana i Ruth es van oferir a vendre aquestes polseres, valorades en dos euros, per vendre-les al públic per un euro més i amb ell poder comprar més material esportiu per als xiquets.
Destinació: Madrid
Amb una furgoneta carregada de material esportiu comprat gràcies a la venda de la bicicleta de Josep i de les polseres solidàries, així com de roba de xiquets aportada per qualsevol persona que va voler contribuir amb el seu granet de sorra, aquests joves van viatjar a Madrid del dijous 4 al diumenge 7 de maig cap a la seu de “Ningún niño sin sonrisa” per lliurar ells mateixos tot el material. No obstant això, el trajecte València-Madrid no va ser com un altre qualsevol, ja que Josep i tres companys més van fer el recorregut amb bicicleta, i Ana i Ruth van conduir la furgoneta plena d’esperances.
La ruta estava dividida en dues etapes; la primera consistia en 150 quilòmetres des de València a Motilla del Palancar (Conca), i la segona van ser uns 300 quilòmetres des de Motilla a Rivas (Madrid). «Als esportistes, és l’esport el que ens dóna la felicitat. Ja que farem feliços a altres nens, aprofitem el viatge per a sentir-nos nosaltres més feliços», afirmava contundent Josep, restant-li importància a la dificultat i el cansament que el trajecte implicava. El ciclista també es va mostrar receptiu a qualsevol persona que volgués unir-se a ells en el viatge a Madrid: «M’agradaria promocionar-lo en les xarxes socials, i si hi ha gent o treballadors de botigues de Madrid que ho veuen i volen unir-se, millor. Al final és com una sortida, és gaudir també «.
El lliurament del material estava previst per al dissabte 6 de maig al matí al pati del col·legi Amador de los Ríos (Passeig Marquès de Zafra 16, 28028 Madrid). Els responsables d’aquest projecte es mostraven amb il·lusió i amb ganes que arribara el dia més esperat: «Volem organitzar una jornada esportiva en què puguen participar tots els xiquets que vulguen vindre a divertir-se i fer esport amb nosaltres aquest dia», apuntava Ruth.
L’objectiu principal de “Ningún niño sin deporte” era recuperar els somriures dels nens que per diversos motius no han tingut la sort de gaudir d’una joguina, un regal, o en aquest cas un material que els permeta practicar esport. Per això, els encarregats del projecte esperaven amb ànsia aquest dia marcat en roig en el calendari en ser la «primera vegada» que participaven en una iniciativa així: «Només pense en veure la cara d’un nen amb un somriure fins a les orelles. A qualsevol persona, l’esport li fa sentir alguna cosa que només els esportistes sabem, i que millor que xiquets que no poden tenir aquesta sensació o viure aquestes experiències puguen fer-ho «, va recalcar Josep. Aquest gest solidari faria que tant els més menuts com els més grans recordaren eixe dia com «alguna cosa gran» i «especial».
