- L’ajuntament estudia totes les possibilitats pensant en l’interès general de la Font de la Figuera
- La sentència acredita l’especial idoneïtat del bé en seu judicial que permet l’article 116.4 de la Llei 33/2003 de Patrimoni de les Administracions públiques
- “Què guanya el PP i quan pot perdre la Font de la Figuera amb esta oposició que només pensa en obstaculitzar projectes tant importants com el del Centre de Dia i en burocratitzar, encara més, el dia a dia de l’ajuntament”
En data 24 de juliol s’ha dictat sentència en apel•lació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana desestima el recurs d’apel•lació de l’ajuntament a la sentència dictada en primera instància pel Jutjat del contenciós-administratiu número 6 de València, declarant nul l’acord de Junta de Govern de 12/12/2017 per a l’adquisició de l’immoble per al futur centre de dia.
Els fets que han quedat provats, tant en primera com en segona instància, són que segons els jutjats, la documentació de l’expedient administratiu no acredita suficientment la concurrència dels requisits previstos en l’article 116.4 de la llei 33/2003 de patrimoni de les administracions públiques, i diu: “no puede este juzgador sino considerar, tras las explicaciones claras y contundentes al respecto, de la arquitecto municipal, que efectivamente el solar adquirido es idóneo para construir sobre el mismo un centro de día para dicho municipio, conforme al proyecto y con las condiciones sociales, paisajísticas y de habitabilidad y salubridad, y que no existe impedimento urbanístico para ello”
De tot açò es conclou que, si bé els jutjats han considerat que no queda suficientment motivats en l’expedient administratiu la concurrència dels requisits previstos en l’art. 116.4 de la llei, la prova practicada en seu judicial sí que reconeix que concorre l’últim dels supostos previstos en el citat article, l’especial idoneïtat del bé.
Cal destacar que, tot i que Maria José Penadés (PP) apel•lava a que es tractava del solar d’un familiar del regidor del PSPV, Mariano Ferriz, no exposava esta argumentació en la seua demanda que pretén invalidar jurídicament l’acord de Junta de Govern de 12/12/2017, de la que només van formar part els altres 2 membres de la mateixa, l’alcalde, Vicent Muñoz i la 1era tinent d’alcaldia, Puri Lluch.
Cal destacar també que la sentència de segona instància no entra a valorar ni el preu de la compra-venda ni la negociació entre les parts. Hi va haver una negociació entre ajuntament i els propietaris, i dels quasi 70.000€ que plantejava l’informe inicial de l’arquitecta, i dels 80.000€ que plantejaven els propietaris es va acordar la compra-venda per 75.000€ després de la negociació.
Contra la sentència dictada en apel•lació, en data 24 de juliol de 2020 pel TSJ de la Comunitat Valenciana es podrà interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem en el termini de 30 dies hàbils. Per això, l’alcalde Vicent Muñoz ja s’ha reunit amb els portaveus del PSPV i Per la Font, per informar i estudiar la sentència i ha sol•licitat a les lletrades que assumeixen la defensa de l’ajuntament en este procediment que realitzen un anàlisi del contingut així com la viabilitat de les possibles accions a prendre plantejades sempre en la millor solució per l’interès de la Font de la Figuera.
