El quadre del Sant Sopar, pintura de gran format i alt valor patrimonial signada per Vicente López Portaña l’any 1806, ha abandonat hui el Museu de Belles Arts de Xàtiva per a la seua restauració integral. L’obra, propietat de la Federació Immaculada dels Monestirs de l’Orde de Santa Clara, forma part de l’exposició permanent del museu gràcies a un acord de cessió amb l’Ajuntament de Xàtiva.
La restauració serà executada per Anna Boix, filla de l’artista Manuel Boix, i tindrà una durada aproximada de quatre mesos. Aquesta actuació s’emmarca en el compromís municipal de manteniment, conservació i difusió pública del patrimoni local, establit en el contracte de cessió amb la comunitat religiosa.
Actualment, el llenç presenta un estat generalment estable, tot i que s’han detectat alteracions puntuals en zones de reintegració, pasmats i acumulacions salines, motiu pel qual s’ha decidit iniciar aquesta nova intervenció. Els treballs inclouran neteja, consolidació d’estucs, correcció de fluorescències salines, reintegració cromàtica i aplicació d’una capa de protecció final, seguint criteris de mínima intervenció i màxima reversibilitat, per garantir tant la conservació com la lectura estètica original.
Una obra mestra del neoclassicisme valencià
Vicente López Portaña (València, 1772 – Madrid, 1850) fou un dels pintors més destacats del seu temps, contemporani de Goya, pintor de cambra de Carles IV i Ferran VII, i director del Museu del Prado a partir de 1823. Mantingué una relació estreta amb Xàtiva, on treballà per a diverses famílies nobles locals.
El Sant Sopar (205 x 405 cm, sense marc) representa el moment evangèlic de l’anunci de la traïció de Judes, amb una composició equilibrada i simbòlica: Crist al centre de la taula, envoltat dels dotze apòstols, il·luminat per una llum que simbolitza la Lux Mundi. L’obra destaca pel precisisme tècnic i el refinament dels detalls naturals i dels elements del sopar —plats, peixos, pa i vi—.
El llenç va ser encarregat per al refectori del Reial Monestir de Santa Clara de Xàtiva, on va presidir la sala durant més d’un segle. Durant la Guerra Civil, diversos veïns aconseguiren salvar-lo traslladant-lo al Museu de Xàtiva.
En 2006 fou objecte d’una primera intervenció a l’IVACOR, i un any després participà en l’exposició La llum de les imatges. Lux Mundi. Després del seu pas pel Museu de Belles Arts de València, el 2014 fou traslladat al Museu de Belles Arts – Casa de l’Ensenyança, on romandrà una vegada finalitze l’actual restauració.
