Aquest divendres ha tingut lloc a la Casa de Cultura la presentació del llibre de la Fira de Xàtiva 2021, en la qual han participat el regidor de Fira Pedro Aldavero, el coordinador de la publicació Agustí Garzó i el dissenyador del treball Alfredo Pardo.
El Llibre aborda en les seues planes inicials els efectes de la pandèmia en la Fira d’Agost, amb continguts com ara la No Fira de 2020, la Fira amb restriccions de 2021 o les reflexions sobre com seran les fires del futur post pandèmic. Compta amb els articles d’Adrián Gisbert sobre l’evolució de la Covid-19 a Xàtiva des del primer confinament, de José Luis Lagardera, que fa una cronologia de la suspensió de la Fira de 2020; d’Antoni Pau López, que parla amb tot un referent de les atraccions mecàniques com Pedro Tortosa (el dels Cavallets), i de Salvador Català, que analitza com la còlera de finals del XIX també va comportar la supressió de la Fira, així com articles d’opinió al respecte signats per Ximo Corts, Xavier Aliaga, Mar Vicent, Antonio Martín Llinares i Begoña Chorques.
Altre dels blocs del llibre està dedicat a la Fira en general. Armando Vila mostra les interioritats dels concerts de les grans figures de la música en la Murta; el professor Pérez Rojas analitza la aportació del pintor Vernia a la cartelística de la Fira; Javier Pérez evoca una moda en les fires del anys setanta: l’exhibició de suposats prodigis; i Jesús Fèlix Soler explica el que hi ha darrere de l’organització de la Fira en quant a personal. D’aquest bloc forma part també un resum visual de la mostra fotogràfica d’Antoni Marzal sobre la Fira del Bestiar, que serà una de les dues exposicions previstes enguany a l’aire lliure.
En tercer lloc es parla de temes vinculats a Xàtiva, amb un text de Puri Mascarell sobre la figura de María Marín de Selgas; una reivindicació del valencià en la litúrgia catòlica a càrrec del cronista oficial de Xàtiva, Agustí Ventura, qui a més a més narra una curiosa anècdota de Joan Fuster viscuda a Xàtiva; un treball d’Alexandra Boluda en el què parla amb l’última mestra de taquigrafia de quan encara s’impartia a Xàtiva aquesta ensenyança, i un reportatge sobre la famosa gelateria de La Ibense signat per Guillermo Delegido.
En el bloc d’història es troben els treballs més extensos. Joan Vicent Martí Arquimbau analitza la figura del pintor xativí Basilio Yago, redescobert fa molt poc arran de la compra d’un quadre d’ell pintat a Xàtiva; Germán Ramírez escriu una llarga semblança de Carlos Sarthou amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del gran erudit local; Alex Gutiérrez analitza la figura repressora del general Planas de Tovar; Vicente Gabriel Pascual aporta un curiós treball sobre un no menys curiós personatge: un transvestit del segle XVII a Xàtiva anomenat Pecadora. Finalment, Sergio Rubio fa un completíssima anàlisi de la desaparició de les portes d’accés a la ciutat existents fins al segle XIX.
Per últim, un bloc visual mostra el treballs de tres creadors: el dibuixant castellonenc establert a Xàtiva José Fonollosa, autor d’un còmic sobre la protectora d’animals de Xàtiva; l’il·lustrador argentí Juan Ignacio Barbieri, autor d’una curiosa sèrie sobre cases dels casc antic de Xàtiva, i el cartelista i dibuixant xativí Juan Daniel Sanz, especialista en la producció d’expressives figures en madera.
«Aquest llibre és especial, perquè és el primer que es realitza després de la pandèmia que ens va fer suspendre la festa el passat any i que ens ha obligat a reduir les activitats en aquest any 2021. És una magnífica publicació que fa una radiografia de l’actualitat però també de temes molt interessants vinculats a la història de Xàtiva», ha manifestat el regidor de Fira Pedro Aldavero.
«Hem fet un llibre molt participatiu, amb vint-i-un escrits d’altres tants col·laboradors. Tots ells, magnífics treballs que engrandeixen esta publicació», ha manifestat el periodista Agustí Garzó, coordinador del llibre, qui ha destacat «l’aportació del Consell de la Joventut. Ja que tres dels seus membres han fet articles periodístics per al llibre, i sobretot la participació de la gent jove. Set dels autors que escriuen al llibre tenen 30 o menys anys, i alguns d’ells a penes comptem amb 25».
El dissenyador Alfredo Pardo, per la seua part, ha destacat que «el llibre compta amb un disseny sobri però molt visual, i amb molta importància de les imatges i la seua relació amb els textos».
El llibre compta amb les aportacions fotogràfiques d’Agustí Perales Iborra (arxiu Levante-EMV), Sandra Flores, Alfredo J. Pardo, i més d’una dotzena de socis d’AFSA (Associació Fotogràfica Setabense d’Aficionats) encapçalats pel seu president, Pedro Angel de la Fuente.
