L’escrit judicial desestima les pretensions dels Taurinos Luchadores i posa de manifest la legalitat i transparència del procés
El jutjat de primera instància i instrucció nª 4 de Xàtiva ha acordat el sobreseïment de la querella que el col·lectiu protaurí Agrupación de Profesionales Taurinos Luchadores va presentar el passat 21 de juny contra l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà i ambdós tinents d’alcalde, Miquel Lorente i Cristina Suñer. La jutge ha disposat l’arxiu de la querella en no trobar indicis de delicte en la decisió de no programar festejos taurins durant la passada Fira d’Agost. Cal recordar que aquesta decisió es va prendre com a conseqüència dels resultats de l’enquesta de participació ciutadana, on els ciutadans es mostraren contraris a l’organització d’aquest tipus d’espectacles.
La querella contra els representants municipals es va interposar pels presumptes delictes de prevaricació i contra les tradicions i drets cívics. Ara ha quedat demostrada la inexistència d’aquestos suposats delictes. En l’acte judicial s’afirma que “no s’acredita […] que l’entitat local haja adoptat una resolució/decisió injusta i manifestament arbitrària que vulnere drets cívics”.
Més avant, l’escrit encara resulta més contundent en contra de la postura dels protaurins: “la decisió municipal de no promoure espectacles taurins es basà en una prèvia i publicitada consulta popular dels ciutadans que volgueren participar i que es mostraren favorables a tal supressió. A més tal consulta popular […] s’ha celebrat dins de la legalitat, a l’empar de la Llei de Bases de Règim Local, amb publicitat i durant l’espai d’una setmana, permetent la participació ciutadana en la gestió municipal mitjançant tal consulta popular, sobre un aspecte de rellevància en la tradició festiva i cultural de la ciutat”.
La resolució judicial a aquesta polèmica suposa un recolzament per a la decisió de l’equip de govern. Ja el passat mes de juny, el govern municipal va valorar la pròpia convocatòria d’una enquesta de participació ciutadana a Xàtiva com a un fet històric que marca un canvi de model en la forma de governar la ciutat. Aquella convocatòria –la de major índex de participació en tota la Comunitat Valenciana amb un 25%- va suposar l’inici d’una nova etapa pel que fa a la participació dels veïns i veïnes en la presa de decisions del govern municipal que continuarà al llarg de la present legislatura, estant previst que la pròxima convocatòria estiga relacionada amb la configuració dels pressupostos i inversions municipals.
