El 2 d’abril de 1748, la tranquil·litat de Xàtiva es va veure interrompuda per un dels terratrèmols més destructius que es recorden a la regió. Amb una magnitud estimada entre 6 i 6,5 graus en l’escala de Richter, el moviment sísmic va sacsejar les comarques de la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera Alta, deixant una petjada inesborrable en la història de la ciutat.
Els arxius locals reporten pèrdues materials considerables i, probablement, víctimes mortals, encara que no es coneix el nombre exacte. Va provocar, tambè, un canvi profund en el paisatge urbà i rural de Xàtiva. Entre les seves víctimes més simbòliques es troba el Castell de Xàtiva, que ja es trobava en estat precari a causa de segles de conflictes i abandonament progressiu.
El Castell de Xàtiva, símbol de resistència i destrucció
Construït en un indret estratègic, el Castell de Xàtiva havia estat testimoni de conquestes, setges i batalles al llarg de la seva història, des de l’època romana fins a la Guerra de Successió. El terratrèmol de 1748, però, va posar fi a gran part de la seva majestuositat. Les estructures ja debilitades van sucumbir a la força de la terra, deixant en ruïnes el que havia estat un bastió fonamental per a la defensa de la ciutat.
Els informes de l’època descriuen l’escena amb dramatisme: «la muntanya va tremolar, i les pedres del castell van caure com si foren de paper. Les gents fugien espantades davant el rugit de la terra«.
A més de l’impacte material, el terratrèmol va tenir conseqüències emocionals i socials profundes. El Castell de Xàtiva, símbol de la resistència dels seus habitants, havia estat una part integral de la seva identitat. La seva destrucció va ser percebuda com un signe de fragilitat davant les forces de la naturalesa i va marcar l’inici d’un llarg període de decadència per a aquesta fortalesa històrica.
Avui, les ruïnes del Castell de Xàtiva són un testimoni viu d’aquell episodi tràgic. Tot i els esforços de restauració, moltes parts de la fortalesa mai es van reconstruir completament. El terratrèmol de 1748 segueix sent un recordatori de la fragilitat de les grans obres humanes davant la força incontrolable de la naturalesa.
Cada any, milers de visitants recorren les restes del castell, fascinats no només per la seva història de conquestes i resistència, sinó també per l’impacte que la terra, amb un sol moviment, va poder causar.
Malgrat la destrucció, el Castell de Xàtiva continua alçant-se sobre la ciutat, no com a símbol de la seva caiguda, sinó de la seva capacitat de renéixer. Les ruïnes no només expliquen la història d’un terratrèmol devastador, sinó també la història d’una ciutat que mai ha deixat de mirar cap amunt, cap a la seva fortalesa emblemàtica.
