Aquest matí, a la porta de la Casa de les Dones, una representació del Consell de les Dones de Xàtiva per la Igualtat i contra la Violència de Gènere, encapçalat per la regidora de Dona i Igualtat de l’Ajuntament de Xàtiva, Lena Baraza, ha donat lectura a un manifest amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Eliminació de contra la Violència contra la Dona.
MANIFEST
Hui és 25 de novembre i les dones no oblidem. No oblidem a les 40 dones assassinades que, desgraciadament, quan acabe l’any de segur que en són més. Ni a les 23 xiquetes i xiquets que han quedat orfes. Estan a la nostra memòria, totes i cadascuna de les 1073 assassinades per la violència masclista des de l’any 2003.
I també recordem als seus assassins, responsables directes de les seues morts. O a qui va pretendre justificar la violència sobre les dones, o menysprear aquests fets, o confondre les seues causes. O simplement a les persones que, podent fer alguna cosa, van romandre impassibles i passius, convertint-se doncs, en còmplices amb el seu silenci i tolerància.
Totes aquestes morts, tot aquest dolor té una sola causa: ser dones en una societat en la qual alguns homes es creuen amb dret a decidir sobre les seues vides i també sobre les seues morts.
Ser dones en una societat desigual on les dones, des de sempre, han sigut actrius secundàries amb menys drets i oportunitats. Ser dones amb un destí que decidiren altres i on no hi havia cabuda per a la seua independència i felicitat.
La macroenquesta sobre violència cap a les dones de l’any 2019 elaborada pel CIS per encàrrec de la Delegació de Govern per la Violència de Gènere mostrava unes dades extremadament preocupants: una de cada dues dones de més de 16 anys resident a Espanya ha patit algun tipus de violència al llarg de la seua vida.
La pandèmia que patim ha rebentat les costures de la societat en la qual vivim, mostrant moltes de les seues vergonyes i de les seues carències. Ha generat molt de patiment i dolor, i a més, ha posat en evidència el paper essencial de les dones en la supervivència d’un món que necessita cures per a seguir endavant. També ha imposat en molts casos una convivència obligada i difícil de moltes dones amb els seus agressors, situació que va fer baixar el nombre de denúncies interposades per raons evidents, però va fer créixer desmesuradament el nombre de consultes cercant suport per sobreviure a una situació tan dura.
Per aquest fet, a pesar de les limitacions de l’emergència sanitària, aquest 25 de novembre en aquesta ciutat, que porta ja 15 anys condemnant de forma explícita i visible la violència de gènere, no faltarà el pronunciament necessari de les persones compromeses contra la violència masclista. Tampoc faltarà aquest manifest, expressant tot el nostre rebuig conjuntament amb el clamor de tota la ciutadania perquè pengen mocadors morats a les seues finestres, per manifestar la seua convicció de què les dones tenim tots els drets -ni un més, ni un menys- i reclamem, sobretot, el nostre dret a viure.
Per aquest fet, no commemorem aquest dia amb queixes i laments, sinó amb peticions concretes dels del convenciment de què, per molt que es faça, no és suficient mentre seguisquen matant a les dones. Des del Consell de les Dones considerem necessari ampliar els recursos adequats per a garantir l’aplicació integra del Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere. Demanem al govern, a les CCAA, i als Ajuntaments que prioritzen les actuacions, destinant els recursos i serveis necessaris i imprescindibles per a la prevenció i atenció integral de la violència masclista.
Des del Consell de les Dones demanem a l’Ajuntament de Xàtiva, que en les estratègies de reactivació de la ciutat siguen conscients de les urgències i de les prioritats de les dones, sense donar l’esquena a les necessitats relacionades amb la violència masclista, perquè eixa és la feina més important i necessària per a protegir els drets de les dones.
Hui, en el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, en circumstàncies ben diferents i amb moltes limitacions, el Consell de les dones diu NO a la violència masclista. Ens volem vives, lliures i segures.
