Arribat l’equador del Campus Maria Pina, pot ser siga un bon moment per reivindicar una forma d’entendre un campus que s’obri camí mitjançant un esport que, al Genovés, pretén ser una ferramenta educativa per a les més menudes i menuts.
Campus hi ha molts a tot arreu, però tan sols fa falta donar-se una volta pel campus de Maria Pina per veure que ens trobem amb una activitat completament diferent, en el que pot ser l’aspecte que més destaca no és un component tècnic del bàsquet, la qual cosa ja dona una pista del que pot arribar a suposar formar part d’aquest campus. Veure eixa quantitat de xiquetes i xiquets de diferents edats compartint pista i aprenent uns d’altres és un seny d’identitat tan potent que és impossible que l’aprenentatge en valors quede al marge. Les emocions que comparteixen fan que es generen situacions que possiblement es queden per sempre. “Emocionar-se és créixer i al final passar per un campus com el de Maria Pina suposa un creixement, evidentment a nivell de bàsquet, però també a nivell personal” comentava un dels responsables del C.B. Genovés.
Si es continua avançant en eixa ullada que comentàvem abans a través del campus, és fàcil trobar-se moments que et poden remoure sentiments, com les llàgrimes d’emoció d’Ester Mateu en rebre un diploma que premiava la seua actitud en el campus o les valoracions que es poden fer a un jugador com Juan Cerdà per la seua capacitat de treball i de ganes de millorar. És un campus diferent i el fa diferent perquè l’aprenentatge del bàsquet el porta intrínsec com qualsevol campus d’èlit que es puga trobar arreu de l’estat, però després presenta coses que són difícils de viure si no és al costat d’aquesta forma d’oferir aprenentatge.
Un campus que en cada edició completa les inscripcions en poc de temps, on les amistats que es generen queden per sempre i on es viuen situacions imprescindibles per al creixement personal. I al final també es millora en la vessant tècnica del bàsquet.
Amb ingredients com acollir a persones que no poden fer front a un campus per diferents qüestions socials, persones becades, persones que acudeixen d’algun centre de menors, jugadores i jugadors amb diversitat funcional que participen dels entrenaments i les sessions o simplement xiquetes i xiquets que volen aprendre jugant a bàsquet, el Campus Maria Pina arriba a la tercera setmana amb un grapat de vivències guardades que el fan imprescindible en aquestes dates. I tot baix la direcció de la jugadora que porta el nom del campus, Maria Pina, la qual, malgrat ser considerada una de les referents en el basquet femení, no deixa ni un minut el pavelló del Genovés per compartir els entrenaments i ser una més d’aquest recurs.
“Un campus que per al bàsquet del Genovés és un privilegi, però sobretot per al poble. Comptar amb una activitat com aquesta durant l’estiu en el que es genera bàsquet de qualitat, és una forma immillorable d’acabar les temporades i per nosaltres una forma d’educar. Si aquestos valors són els que després han d’eixir al carrer en el seu dia a dia, estarem contribuint a fer una societat millor”
