El mes d’agost s’identifica amb un mes de vacances, un mes en el qual les activitats que estan en funcionament durant l’any es relaxen per agafar aire, inèrcia per seguir sumant la temporada següent. Un mes en el qual toca reflexionar, pensar en allò que ha succeït durant el curs per tal de continuar en allò que ha suposat complir objectius, però també per pensar en allò que no ha complit les expectatives i d’aquesta manera millorar i créixer.
El mes d’agost per al C.B. Genovés transcorre amb la ressaca del Campus Maria Pina. Un temps en el qual les imatges, les reflexions, els comentaris, les quedades conseqüència de les amistats creades, i tantes altres coses van apareixent en un moment en el qual l’activitat del bàsquet es frena, però no para. Acabar una temporada per començar una nova. El Club ha manifestat que «el campus de Maria és bàsquet de qualitat, és el bàsquet que el nostre club vol portar endavant en el seu dia a dia. Tot el que passa durant el mes d’agost a conseqüència del campus és el que volem generar durant la resta de la temporada. En aquest sentit, Maria ens acompanya en el que el club pretén oferir a totes les jugadores i jugadors del club, un espai de formació on s’aprofita el bàsquet per a educar i inculcar una sèrie de valors que formaran persones».
En declaracions posteriors al Campus, la mateixa Maria Pina, abans de viatjar cap a les Illes Canàries, on l’espera una nova aventura al CB Clarinos comentava que «al Campus les xiquetes i xiquets fan de tot: aprenen a organitzar-se, a cuidar-se, a animar-se, a jugar en equip, aprenen bàsquet, molt de bàsquet, comencen a escoltar el perquè, els fem pensar, expressen sentiments, canten, ballen, fan altres esports, aprenen a ser solidaris, al fet que sense esforç no s’aconsegueixen les coses, a respectar, respectar el seu treball primer i el nostre, aprenen a jugar amb tota mena de persones al costat, parlem de jugadores de bàsquet, competim… i el que més m’agrada i el que més orgullosa em sent: el treball per a normalitzar la INCLUSIÓ, tant en l’esport com en la vida».
Reflexions que no deixen indiferent i suposen el convenciment que les coses ben fetes quan es tracta de formació en les més menudes repercuteix en el bé de la societat. «Nosaltres com a club no volem altra cosa. Que importants són aquests missatges. No pretenem objectius resultadistes. Volem persones que presumisquen d’haver-se format acompanyades d’aquest esport i de persones amb uns valors com els del campus. Un club que en el seu escrit de formació sempre utilitza la frase que Totes tenim l’obligació d’anar més enllà del simple ensenyar un joc o un esport. Ensenyem a estimar el bàsquet, formen jugadores que vagen per la vida presumint de ser-ho».
Amb aquesta idea el club es presentarà en el mes de setembre amb ganes de continuar en totes aquelles jugadores i jugadors que creguen en el projecte. El club va sumant temporades amb una forma d’entendre el bàsquet de la qual se sent molt orgullós. Un club que prompte presentarà la nova campanya d’inscripcions i que suposarà un punt de partida per a una temporada en la qual estan posades moltes ganes per tal de tornar a oferir totes les activitats que anys anteriors han sigut seny del club de bàsquet.
