Cristian García – Psicólogo
Un dels principals problemes que presenta el tractament de l’alcoholisme és la negació del problema per part del propi pacient. No és estrany que una persona amb problemes amb l’alcohol vinga a consulta obligat per familiars o altres persones del seu entorn, però convençuts ells mateixos de no tenir cap problema.
La realitat és que l’alcoholisme és un trastorn que pot tenir conseqüències en tots els àmbits de la vida de l’afectat, minvant les seues relacions socials i familiars, o afectant la seua capacitat de treball, per esmentar-ne alguns. Alguns dels efectes psicològics més comuns són la depressió i l’ansietat.
Una bona pregunta seria si els efectes d’aquest trastorn són tan greus, com és que costa tant acceptar el problema? La resposta és complexa, ja que acceptar l’alcoholisme pot produir una gran càrrega emocional a l’individu. Ser alcohòlic, igual que patir altres trastorns psicològics, és interpretat moltes vegades com un insult i està clar que a ningú li agrada sentir-se insultat.
En part per això, i en part també per una falta d’autoconsciència, aquells qui pateixen aquest tipus d’addicció tendeixen a negar el problema i excusar-se, interpretant el seu hàbit com un vici que no representa cap perill quan la realitat és molt diferent. A més, deixar de banda el problema sol fer que aquest empitjore, ja que el propi afectat no actuarà per posar-ne fi, a no ser que aconseguisca adonar-se’n de la situació per ell mateix o amb ajuda externa.
Segons açò que acabem de dir, molta gent podria patir alcoholisme sense saber-ho, així que naturalment sorgeix la pregunta: com detectar un cas d’alcoholisme? El primer que necessitem és conéixer l’origen del problema per poder actuar com més aviat millor, i la veritat és que un alcohòlic ho pot arribar a ser per molts motius, sent una de les causes més comuns l’angoixa, la pressió psicològica excessiva i l’ànim deprimit. Tot açò en combinació amb el fàcil accés a l’alcohol (el qual és una droga tan senzilla d’aconseguir que la podem trobar fins i tot al supermercat) facilita l’aparició del trastorn, ja que l’alcohol té l’efecte de fer oblidar els problemes.
No obstant això, hem de tenir en compte que l’efecte és temporal i, en finalitzar aquest, els problemes seguiran estant allí i per tant aquest tipus de consumidor necessitarà cada vegada més quantitat d’alcohol per poder funcionar amb certa normalitat, fins que arribe un moment en què bega encara que ja no li reporte cap sensació positiva.
Aquest seria l’alcohòlic per motius personals, afectat per les seues pròpies circumstàncies psicològiques, el qual requereix consumir tots els dies si pot i sol negar el problema. Pot passar dies sense beure però quan tinga oportunitat ho farà compulsivament. Pot presentar un alcoholisme intermitent, bevent en grans quantitats durant un temps per després tornar a reprendre la seua vida normal però tornant, tanmateix, a consumir més endavant. Pot desenvolupar resistència a l’alcohol i per tant tenir una bona salut física, però difícilment podrà evitar deteriorar les seues relacions socials i la seua activitat laboral.
Cal dir que aquest no és l’únic tipus d’alcohòlic i podem desenvolupar una dependència per aquesta substància sense patir prèviament cap problema d’ansietat o d’ànim. Una variant del problema molt estesa actualment és que una gran part de la població beu pel simple fet que és el més habitual. “És el normal, tothom beu”, així que tendim a pensar que no deu ser perillós. La realitat és que la nostra societat ha normalitzat una conducta que pot arribar a ser molt perjudicial.
No sols els adults, sinó que també els joves beuen quan es troben amb els seus amics. I encara que aquest consum en quantitats moderades no hauria de ser un problema, és massa habitual que la quantitat ingerida siga molt més alta del recomanat pels experts. Alguns d’aquests consumidors beuran cada vegada més, sols perquè tenen el costum i obliden que aquesta substància genera addicció, i per tant arribarà un moment en què no puguen prescindir d’ella. Aquest problema és galopant al nostre país, on de fet molts estrangers venen a l’estiu buscant aquest tipus de turisme.
Típicament és a aquest segon grup al qual pertanyen la majoria d’alcohòlics, anomenats alcohòlics socials. Els costa assumir l’alcoholisme, ja que consideren que, per beure sols una vegada cada cert temps, no tenen cap problema. No obstant això, quan beuen ho poden fer en grans quantitats, amb els problemes i perills que això comporta. Lamentablement en gran quantitat de manuals es fica com a exemple d’aquest grup als pobles del mediterrani.
Per tant, aquest trastorn es pot expressar de formes molt diferents, segons com es veja afectat el subjecte per l’addicció física i psicològica respectivament. Hem de tenir en compte a més, que aquells qui tenen una constitució que els permet beure grans quantitats d’alcohol sense embriagar-se no són immunes a aquests perills, ja que el seu cos s’adaptarà ràpidament a la substància creant un hàbit i una necessitat, però patint les conseqüències físiques igualment, com per exemple tremolors, marejos, i nàusees. Per evitar aquests efectes beuran més cada vegada però n’hi ha altres que no es poden veure a simple vista i que a més poden ser irreversibles, així com danys al fetge, impotència sexual o alteracions psicològiques greus.
Existeixen moltes formes d’afrontar aquest problema però siga quin siga el camí escollit, el pas més important serà admetre la seua existència i començar un tractament.
