Article d’opinió | Associació CES Colonias felinas de Xàtiva
L’Ajuntament de Xàtiva ha perdut una subvenció estatal per un error tan bàsic com evitable: no presentar la documentació en castellà, tal com establien les bases de la convocatòria. El resultat és un doble fracàs: es perden diners que haurien beneficiat la ciutadania i, a més, es dona una imatge nefasta de gestió i de defensa de la llengua.
Es tracta de la Resolució de 19 de març de 2025, per la qual es convocaven subvencions a entitats locals destinades a millorar i impulsar el control poblacional de colònies felines. En la resolució definitiva de sol·licituds admeses i excloses, l’Ajuntament de Xàtiva figura fora per no haver presentat la documentació en castellà.
Cal deixar-ho clar: les subvencions de caràcter estatal exigeixen la presentació en castellà, ja que és la llengua oficial de l’Administració General de l’Estat. El valencià, encara que és cooficial a la Comunitat, no té per ara aquest reconeixement automàtic en les tramitacions estatals. Per tant, qualsevol Ajuntament amb un mínim de rigor havia de saber que la documentació calia tramitar-la en castellà per no perdre els recursos.
Què s’hauria d’haver fet? La resposta és tan senzilla com de sentit comú: presentar la documentació en castellà per assegurar la subvenció i, alhora, obrir el camí per a reclamar el valencià, si realment això era el que es pretenia. Garantir els diners i, després, lluitar per la llengua.
El que ha fet l’Ajuntament de Xàtiva és just el contrari: no ha aconseguit la subvenció i tampoc ha fet cap acció real per defendre el valencià. En este cas, parlar de “reivindicació” és, com a mínim, posar-ho en dubte: no hi ha hagut cap acció jurídica ni política darrere, només desídia i mala gestió. El resultat? Una decisió absurda, negligència i incompetència en estat pur: es perden diners públics i es debilita el prestigi del valencià, que queda utilitzat com a excusa buida.
Cal recordar que la legislació vigent és clara: davant de l’Administració General de l’Estat la llengua de procediment és el castellà (art. 15 de la Llei 39/2015). El valencià pot usar-se en òrgans de l’Estat dins del territori, però qualsevol document que haja de produir efectes generals ha d’anar traduït al castellà. Per això, presentar la documentació d’una subvenció estatal només en valencià no té cobertura legal i comporta el risc evident de quedar fora. El que tocava era assegurar els diners amb la versió en castellà i, si realment es volia defendre el valencià, obrir després el camí legal per reclamar-ne l’ús en futures convocatòries.
La gestió intel·ligent consistia a combinar eficàcia i rigor administratiu. Ací no hi ha hagut ni una cosa ni l’altra. El que sí hi ha hagut, i de sobres, és desídia institucional. I, al final, qui paga el preu d’esta irresponsabilitat no és el govern municipal, sinó la gent de Xàtiva, que veu com es perden recursos i com la defensa del valencià queda reduïda a una coartada sense contingut.
I mentrestant, el pla municipal rep el nom de “Xatigats”, un joc de paraules entre Xàtiva i gats. Però veient els resultats, la sensació és una altra: més que Xatigats, els animals i la ciutadania estan Castigats.
