ARTICLE D’OPINIÓ | Xavi Delgado
Ha calgut un “bitxet” diminut i microscòpic per a que ens adonem que la realitat pesa, de llarg, més que la virtualitat. Un virus, que no és més que un grapat de proteïnes i un nucli d’ADN, un agent que no entra ni de forma clara en la definició d’allò que és un ésser viu; ha despullat l’emperador i l’ha deixat en evidència. Per molt que parlem de les xarxes socials i de realitats virtuals resulta que la realitat de sempre i el territori que la sustenta estan molt per damunt. No estic descobrint res nou, les commodities (matèries primeres i del sector primari) són més del 50% del comerç i del transport mundial. Una dada per deixar-ho clar: El 2017 Apple va facturar al nostre estat 422,3 milions d’euros mentre que Nestlé facturava, també al nostre estat, 1.930 milions, 1.336 en venda de productes i la resta en exportacions. Una mostra més empírica: Durant la quarantena que atresorem? Hem de reflexionar sobre com això ens afecta i com ens pot ajudar a dissenyar un futur per a la nostra comarca.
Una de les lliçons de futur que podem aprendre d’aquesta crisi és el valor de la proximitat. Podem continuar fiant la nostra vida més bàsica a productes que venen de molt lluny, que no sabem com s’han fet i que no sabem si arribaran? Encara més: podem continuar permetent-nos que la major part del valor afegit, és a dir els beneficis, d’allò que consumim acabe en mans d’uns pocs i atresorat lluny dels nostres sistemes socials i de protecció? La resposta és clara.
Precisament la proximitat és el valor clau del nostre futur com a comarca. Tenim un sector agrari i ramader amb productes de primera qualitat que hem de consumir localment per generar la base forta que permeta als productors invertir en exportar-los. Hem de començar a pensar com reviscolem el nostre sector industrial. Vam ser una potencia industrial però també és cert que ho vam ser pagant un important preu ambiental i social. No podem oblidar que darrere de moltes de les nostres indústries hi havia (i de vegades encara hi ha) molt a sovint dones i joves treballant a sa casa amb salaris baixos i cap cobertura social i una contaminació brutal de determinats paratges i entorns. Per no parlar de jornades laborals, hores sense pagar i molts altres mal endèmics del sector industrial a la nostra comarca. Toca encetar un debat i mirar a llocs com Euskadi, o sense anar tant lluny el que s’està fent a la Foia de Castalla, on la base de la indústria és la qualitat de les produccions, el seu important pes tecnològic i la seua capacitat d’innovació. Qualitat i formació han de ser altres dos puntals del nostre futur. També la cooperació. A la Vall d’Albaida hi ha un important clúster, agrupació d’empresaris, que treballa en conjunt a partir del concepte de co-competència. És a dir, les empreses locals competim entre nosaltres, però sobre tot amb grans empreses foranes i cal que ens ajudem per a poder fer front a mercats globals on podem ser arraconats. Hem d’aprendre de tota aquesta gent. I també d’experiències locals com les relacionades amb la producció de formatge, oli d’oliva o vi que han generat marca i mercats associant els nostres pobles i el nostre territori a les seues produccions. Altre aspecte important que haurem de considerar és que fem amb el comerç. Ens quedem en mans d’Amazon? Continuem depenent de cadenes que ens poden fallar? O optem per potenciar per un comerç de proximitat i l’ajudem a adaptar-se als nous temps? A la comarca tenim bons casos a imitar, pense, per exemple, en un establiment de Moixent que ha aconseguit posicionar-se molt bé a la venda de calcer esportiu i que ha fet del màrqueting electrònic una part important de la seua consolidació.
D’altra banda no podem deixar de costat el nostre important patrimoni cultural. Un patrimoni que va més enllà de castells i esglésies abastant també altres elements com el nostre folklore, la nostra gastronomia i el nostre sector cultural. Un sector que abasta molta gent, des de guies turístics a tècnics de so i il·luminació, passant per músics, autors, actors, professionals de la formació, fotògrafs, càmeres… Hem d’enllaçar aquest sector amb la resta i fer-lo fort, perquè sectors com el turístic o de la restauració poden eixir molt beneficiats. D’altra banda, heu pensat alguna vegada en què suposen les orquestres de les nostres verbenes, els grups musicals o de teatre local en termes d’ocupació? En quanta gent es mobilitza per muntar una actuació? En quant guanya el comerç local i la restauració?
Queda encara altra dimensió important, la d’allò que és públic. Hem de fer un esforç important per millorar els serveis a la població. Potenciar l’abast social que tenen i també la seua capacitat de generar ocupació. Cal que consolidem l’Alcanyís i els nostres centres educatius. Cal que ampliem els serveis sanitaris, formatius, assistencials: generen ocupació i benestar. Però, encara més important, ens capaciten per avançar. Les persones som a la base de la nostra recuperació com a comarca i hem d’estar ben ateses i formades per poder fer aquesta tasca com cal. Hem d’apostar també per un transport públic que ens ajude a ser més sostenibles i garantint el nostre dret a la mobilitat, facilitar que la gent arribe a treballar i també facilitar que arribe gent de fora a consumir els nostres productes i territori. I no podem deixar de banda de les telecomunicacions. Garantir una bona connectivitat territorial amb cobertura i ample de banda suficient per a que, per exemple, les nostres empreses no abandonen els nostres polígons perquè amb allò que tenen els resulta molt difícil integrar-se a les xarxes socials i el telecomerç.
Però sobre tot, passa per que ens creguem la Costera com a comarca i com a concepte. Que treballem per la nostra gent i el nostre territori. Que entenem totes i tots que recuperar l’estació de ferrocarril a la Font de la Figuera ens ajuda a la resta de pobles. Que un bon servei de bus és important per als pobles que tenen tren i que un bon servei de rodalies també ajuda als pobles que no gaudeixen d’una estació de ferrocarril. Que podem beure molts vins, però que els dels Alforins són els nostres i que han de ser part important dels nostres cellers i també que els podem demanar als bars i restaurants de la comarca i de fora. Que tenim olis d’oliva, formatges, taronges, alls i productes d’horta excepcionals que hem de consumir i també promocionar a la gent de fora. Que quan parlem amb gent de la capi o d’altres comarques la convencem que els ha de tastar. Que hem de ser els primers promotors dels productes de la nostra industria i artesania i també els seus primers consumidors, i més al comerç local si és possible.
Xavi Delgado, Geògraf, tècnic en desenvolupament local i disseny estratègic
