- El festival dedica una segona entrega a l’animació japonesa amb un cicle que tindrà 19 títols
- Entre la selecció destaca una pel·lícula eròtica dels anys seixanta, inèdita en els nostres cines, ‘Las mil y una noches’, dirigida per Eiichi Yamamoto i ideada per Osamu Tezuka
Cinema Jove oferirà en la 36a edició, programada del 18 al 26 de juny, una segona entrega del cicle dedicat en 2019 a l’animació japonesa. El Festival Internacional de Cinema de València, organitzat per l’Institut Valencià de Cultura, ha seleccionat 19 títols que ofereixen una mirada múltiple sobre l’anime tant en gèneres com en narratives.
Després d’una primera entrega a la sala 7 de l’edifici Rialto, en la qual es van desbordar totes les expectatives, el cicle s’allotjarà aquesta vegada a la Filmoteca per a disposar de més aforament per als aficionats a l’anime i els curiosos però no iniciats.
La premissa d’aquesta secció paral·lela del festival és la varietat, amb la presència d’autors més coneguts com Makoto Shinkai, de qui la pel·lícula ‘El tiempo contigo‘ va ser triada pel Japó per a representar el país en els Oscars. D’Isao Takahata es presentarà ‘Goshu, el violonchelista‘ (1982), una pel·lícula primerenca, anterior a la fundació de l’estudi Ghibli juntament amb Hayao Miyazaki, de qui, a més, s’han programat dues pel·lícules de culte, la medieval i mitològica ‘La princesa Mononoke‘ (1997) i la biografia històrica del creador de l’avió de combat Mitsubishi A6M Zero, ‘El viento se levanta‘ (2013), juntament amb altres noms que no sonen tant perquè la seua obra no ha arribat al gran públic en sales comercials o perquè es tracta de clàssics.
En aquest sentit destaquen el curt restaurat ‘The Spider and the Tulip‘ (Kenzo Masaoka, 1943), realitzat en plena II Guerra Mundial, i la peça eròtica ‘Las mil y una noches‘ (Eiichi Yamamoto, 1969), una peça artística dels seixanta que conforma juntament amb ‘Cleopatra‘ (1970) i ‘Belladonna of Sadness‘ (1973), exhibida en l’anterior entrega de Cinema Jove, la trilogia ‘Animerama‘, ideada per l’icònic Osamu Tezuka.
«La nostra pretensió és realitzar una gran fotografia de l’anime des dels seus inicis fins a les produccions més recents, que acull diverses dècades, i, sobretot, demostrar que l’anime no se circumscriu a un estil d’animació homogeni, sinó que comprén altres tipus de dibuix, de ritmes i de personalitats molt diferenciades«, destaca el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.
En aquesta distinció de possibilitats estètiques i argumentals destaquen el llarg ‘Memories’ (1995), constituït per tres relats de ciència-ficció dirigits per altres tants directors, Katsuhiro Ōtomo, Kōji Morimoto i Tensai Okamura, i ‘Night on the Galactic Railroad‘ (Gisaburo Sugii, 1985), una proposta de contingut metafísic, «amb un tipus de dibuix que no associem habitualment a l’anime, com tampoc la seua narrativa«, destaca Madrid.
L’adolescència estarà molt present en el cicle, amb títols com ‘El caso de Hana y Alice‘ (2015), preqüela d’una pel·lícula d’acció real realitzada en animació rotoscòpica amb fons d’aquarel·la; ‘Puedo escuchar el mar‘ (Tomomi Mochizuki, 1993), un triangle amorós desenvolupat per la nova pedrera de l’estudi Ghibli; ‘Classmates‘ (Shoko Nakamura, 2016), adscrita al gènere ‘yaoi’, que tracta el romanç homosexual; ‘La chica que saltaba a través del tiempo‘, en què l’univers adolescent s’entrecreua amb la ciència-ficció; i ‘Liz y el pájaro azul‘ (Naoko Yamada, 2016), un relat ambientat en la banda de vent d’un institut femení que és un ‘spin-off’ de la sèrie televisiva ‘Hibike! Euphonium‘.
Una altra temàtica destacada és la de l’acompanyament adult als xiquets en el pas a l’edat adulta, com ‘El niño y la bestia‘ (Mamoru Hosoda, 2015), una aventura en un univers d’animals antropomòrfics que va ser la primera pel·lícula d’animació a optar a la Conquilla d’Or en Sant Sebastià; ‘Maquia, una historia de amor inmortal‘ (Mari Okada, 2015), una trama antibèl·lica protagonitzada per una jove que no envelleix i el xiquet que adopta; i ‘La espada del extranjero’ (Masahiro And?, 2007), que relata la història d’un xiquet que, en la seua fugida d’una tribu de guerrers, es troba amb un ‘ronin’, un samurai sense amo, que accepta protegir-lo.
La selecció engloba, a més, altres relats de contingut social com l’assumpció del dol en ‘El amor está en el agua‘ (Masaaki Yuasa, 2019), millor pel·lícula d’animació a Sitges, i ‘En este rincón del mundo‘ (Sunao Katabuchi, 2016), sobre la vida a Hiroshima durant la II Guerra Mundial.
