Càritas Xàtiva va acompanyar a 187 persones en 2021. Si tirem la vista arrere, els dos últims anys semblen un terratrémol que ha sacsejat els fonaments de la nostra societat. Una mica més de dos anys després de l’inici de la pandèmia per COVID-19, des de Càritas continuen veient les conseqüències d’una crisi que va paralitzar la vida de moltes famílies.
Els responsables de Càritas insisteixen que «com ja veníem anunciant, la fragilitat de tantes famílies que no podrien superar l’embat d’una nova crisi econòmica es continua mostrant clarament després de la pandèmia». Els qui amb major freqüència sol·liciten l’ajuda de Càritas a Xàtiva continuen sent: parelles joves amb fills; dones soles amb menors al seu càrrec; i persones amb habitatges precaris.
Referent a això, les dades de les seues memòries, així com els d’altres informes de referència, ens parlen del fet de tindre fills com un dels factors de risc de pobresa i constaten la realitat de les dificultats que experimenten els menors d’edat que han viscut els seus primers anys de vida en una llar en situació de pobresa. Des de Càritas son coneixedors de la realitat de la Transmissió Intergeneracional de la Pobresa i per això presten especial atenció als 57 xiquets, xiquetes i adolescents beneficiaris de l’acció de Càritas a Xàtiva i treballem per a evitar que les situacions de pobresa i exclusió es perpetuen.
Recursos humans i econòmics
Al llarg de 2021 Càritas va comptar amb la col·laboració desinteressada de 25 persones voluntàries la major part de les quals eren dones. Quant als recursos econòmics, els fons propis continuen suposant més del 94% dels ingressos que rep Càritas Xàtiva, que van ascendir, en 2021 a 26.345,99 euros.
Referent als recursos invertits, en 2021 Càritas va invertir 18.554,19 € a Xàtiva, un 79% a cobrir necessitats bàsiques com a alimentació, subministraments, ajudes per a lloguer, desnonaments, pagament de rebuts, reparacions en l’habitatge, medicaments o ajudes educatives.
Reptes davant les desigualtats
Entre els reptes destacats, Càritas els dirigeix cap a la societat en general, les polítiques públiques i les comunitats cristianes. En aquest sentit, Càritas constata l’eficàcia de les Polítiques públiques, que han tingut caràcter protector, i algunes d’elles representen importants avanços i oportunitats, però també és important ser conscients que s’han de continuar impulsant millores, des de la perspectiva de les bretxes —de gènere, origen i edat—.
En la perspectiva de la societat, el repte ha d’estar encaminat a obrir els ulls i veure la realitat tal qual és, treballant contra la invisibilitat de les persones en situació de major vulnerabilitat; reconeixent-les com a subjectes els drets fonamentals dels quals estan sent vulnerats i donant-los espais on puguen ser protagonistes dels seus propis processos vitals.
Finalment, Càritas es compromet a col·laborar en la creació de comunitats obertes, fraternes i acollidores, en les quals es fomenten i creen vincles cada vegada més estables i guaridors. Amb el papa Francesc, en la seua encíclica Fratelli Tutti, sabem que: «Es necessita una comunitat que ens sostinga, que ens ajude i en la qual ens ajudem els uns als altres a mirar cap avant. Que important és somiar junts!».
