La Regidoria d’Igualtat, mitjançant l’activitat Dimecres Violeta d’aquesta setmana, vol destacar la figura la directora i guionista argentina, María Luisa Bemberg.
Bemberg va ser creadora de pel·lícules on la temàtica ve referida a l’emancipació i reivindicació de la dona. Aquest pròxim dissabte, dia 7 de maig, es commemora el 27 aniversari de la seua mort.
«Camila», un assaig sobre l’amor i el rol contradictori que les dones han de jugar en la societat, recrea la història real del romanç entre Camila O’Gorman (Susú Pecoraro) i el sacerdot Ladislao Gutiérrez (Imanol Arias), durant el govern de Juan Manuel Rosas a Buenos Aires, en la primera meitat del segle XIX.
El film, que va ser nominat a l’Òscar com a millor pel·lícula estrangera l’any 1985, es va estrenar en 30 sales de l’Argentina, a les quals es va mantindre nou mesos, amb un dels èxits de taquilla més grans del país. Com a anècdota: l’impacte de la pel·lícula va ser tan gran que, durant aquest embaràs cinematogràfic, centenars de xiquetes argentines van rebre el nom d’aquella dona «símbol d’amor i llibertat«.
La figura de Camila, jove de família rica que es va atrevir a seduir a un jesuïta espanyol en la turbulenta època del general Juan Manuel Rosas, va atraure María Luisa per «valenta, lliure i transgressora«, qui posa èmfasi en el fet que la dona siga l’autèntica protagonista dels seus films, procurant que el seu equip de rodatge compte amb una participació femenina significativa.
Bemberg es declara preocupada que les dones «continuen sent minoria en tots els àmbits professionals, que els seus treballs romanguen en el gueto i que encara hi haja qui, per temor a desagradar, no s’atrevisquen a fer el que els agrada«. A més, denuncia un patriarcat que afecta homes i dones i que, entre altres coses, s’ha oposat sempre al plaer i a la felicitat de les persones.
Respecte a les dades més destacables de la directora, cal assenyalar que els seus projectes van mostrar un interés central en la problemàtica femenina (i la seua situació i enfrontament a la societat patriarcal argentina). Va ser una de les fundadores de la Unió Feminista Argentina en 1970.
Es mostra reticent a donar detalls personals, perquè «sempre hi ha més interés per les circumstàncies vitals d’una dona que pel treball que fa«. Per això, «com encara crida l’atenció que una dona dirigisca films, el que cal fer és precisament cinema provocatiu«.
Un altre projecte en cartera de María Luisa Bemberg consisteix a organitzar al seu país un cicle de cinema fet per dones, com a via per a difondre produccions «habitualment maltractades pels circuits de distribució«.
María Luisa considera que, com a feminista, té un compromís ètic: fer el possible a l’Argentina perquè les dones sotmeses cobren consciència que ho estan i canvien la seua situació. A pesar que «socialment segueixen les burles i els sarcasmes«, hi ha «una presa de consciència feminista lenta, però irreversible«.
