El C.B. Genovés i Aspromivise es tornen a trobar en el camí. Després de col·laboracions anteriors com els 3×3 benèfics, exhibicions d’esports, participacions en programes de l’Eurolliga, de l’Eurocup, del programa One Time, amb el Bàsquet Llíria, el València Bàsket, el Joventut de Badalona, en l’Acadèmia Víctor Claver, en el Campus del CB Benifaió, en el Campus Maria Pina, en les exhibicions de bàsquet unificat… En tots ells, usuàries i usuaris del Centre Ocupacional han tingut el seu protagonisme amb un clar missatge d’inclusió a través de l’esport.
Aquestes actuacions, puntuals entre totes dues entitats han donat un pas endavant. Després de que Aspromivise obrirà un pis tutelat per a persones amb diversitat funcional i que el seu funcionament haja sigut positiu, tant l’entitat esmentada com el C.B. Genovés llançaren una idea de col·laboració que ha acabat en un conveni entre les dues parts. Un conveni entre una entitat esportiva, el Club Bàsquet Genovés i una altra entitat d’àmbit social com és Aspromivise. Un projecte que naix davant d’una necessitat i que uneix a dos recursos que consideren aquesta manera d’entendre l’esport, com la més justa. Totes dues entitats entenen l’esport, com un mig ideal per intentar donar cobertura a aquesta necessitat. En aquest sentit Aspromivise comentava que “podem aprofitar la inèrcia que genera un club, la competició que l’envolta i tot el que mou a nivell social per donar cobertura a iniciatives com aquestes”.
Es tracta d’una treball conjunt entre una associació que atén a persones amb diversitat funcional i un club de bàsquet que té com a principal objectiu impulsar el bàsquet des d’una vessant formativa i on totes les persones, independentment de les seues capacitats tenen cabuda.
Des d’Aspromivise es comentava que “som una entitat que naix en l’any 1966 i que des dels seus inicis té com a finalitat fomentar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional a tots els seus nivells. La inclusió social és una de les prioritats que sempre hem manifestat, entenent-la com tota actitud o tendència que busca integrar a les persones dins de la societat, buscant que aquestes contrubuesquen amb el seu talent” . Aspromivise ofereix vàries alternatives per donar cobertura a aquest col·lectiu. Entre elles, des del mes de juny, i davant la necessitat d’una vivenda tutelada crea aquest recurs on es pretén buscar la màxima autonomia per a un grup de 7 persones, recolzades sempre per una persona de referència. En aquest punt és on sorgeix la possibilitat de juntar les activitats de les persones de la vivenda tutelada i del Club de Bàsquet del Genovés, un club on, una de les seues premisses és que totes les persones que els agrade aquest esport formen part del col·lectiu.
El conveni entre totes dues no és altre que vincular les persones que viuen al pis tutelat amb un dels equips del C.B. Genovés. Un fet que suposa el que aquesta persona tinga tramitada la seua llicència com a delegat/da d’equip i forme part de tota la rutina que porta setmana rere setmana. L’entrenador de l’equip corresponent és el responsable de recollir el delegat/da per viatjar amb l’equip, estar amb l’equip durant la competició i després tornar-lo a la seua vivenda una vegada ha acabat el que es tenia previst en el cap de setmana.
Des d’Aspromivise, una vegada posat en en marxa el projecte i després d’unes setmanes de funcionament fan una primera valoració comentant que “tot aquest engranatge ha suposat una millora en la qualitat de vida dels usuaris/es del pis degut a que tots els caps de setmana les persones que formen part d’aquesta iniciativa tenen l’atractiu de viatjar i fer-ho en un grup diferent al que conviuen durant la setmana. Es prompte per avaluar la repercussió que pot arribar a tindre, però si que es pot assegurar el que ha suposat respecte a varis punts que ja s’han donat en aquest projecte: visibilitat, inclusió i diversitat.
Des del club, en la presentació del conveni es comentava que “la unió de dues entitats, Aspromivise i el C.B. Genovés, ens condueixen a portar endavant un projecte novedós que pretén tindre continuïtat en el futur i perquè no ser exportat a altres entitats i clubs esportius per buscar una millor qualitat de vida de les persones i una millora social del col·lectiu que hi participa. Una idea de donar cabuda de manera inclusiva a persones amb diversitat funcional en el funcionament de clubs esportius i de la competició que generen aquestos”.
Des de les dues entitats es manifestava que “és evident que amb plantejaments com aquest no tan sols s’ha de veure l’esport com una eina estrictament competitiva. El fet de considerar el bàsquet com a recurs per a aprofitar-se de tot el que envolta a l’esport, aporta una sèrie de beneficis que tots i totes hem de considerar com a prioritari. En la piràmide esportiva no tan sols existeix la punta de la mateixa, la base de la piràmide, molt més ampla i amb moltes més possibilitats d’aconseguir millores per a la societat és propícia per plantejar iniciatives com l’exposada. En l’esport del bàsquet tal i com l’entenem, no és tan important que el baló entre per la cistella, sinó més bé que el baló circule i aprofitem tot el que suposa que el baló està en moviment. Així, amb el bàsquet com a excusa, es podrà col·laborar en aconseguir una societat més justa i on es valora a les persones per les seues capacitats. S’ha de considerar a la diversitat de les persones com un valor i trobar el seu lloc en aquest món.
És cert que el camí a recórrer ja té els seus primers passos donats. Una idea pionera i amb la qual es pretén donar continuïtat en el futur. Per tant, un punt d’inflexió en el nostre bàsquet més pròxim el podem considerar amb iniciatives com aquesta, on aspectes tècnics o tàctics no són l’objectiu principal, sinó més aviat uns altres on prima el donar a conèixer una altra manera de practicar l’esport. A més, el fet que es permeta participar del joc a certs jugadors atenent les seves capacitats físiques i no biològiques, el fet que certs clubs contemplen la pràctica d’activitats inclusives en les seues programacions d’entrenament al llarg de la temporada ens fa pensar que alguna cosa està canviant i que aquesta inèrcia s’ha de potenciar el futur del bàsquet i per descomptat de la nostra societat.
