Clínica dental Pablo Fos

WhatsApp

Estudi Alicia Herrero

 

Antoni Ferrer, arqueòleg i actual director de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Menorca, enceta el 31 de maig el cicle de conferències organitzades amb motiu de la mostra ‘Arquitectura talaiòtica a la prehistòria de Menorca’

El Museu de Prehistòria de València, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, presenta aquesta setmana la primera de les activitats complementàries organitzades amb motiu de l’exposició Arquitectura talaiòtica a la prehistòria de Menorca, que es pot visitar a les sales del centre expositiu fins el 27 d’agost. El programa d’activitats temàtiques per a donar a conèixer en profunditat la cultura talaiòtica comprèn conferències, tallers i visites guiades.

Aquest dimecres, 31 de maig, obrirà el cicle de conferències Antoni Ferrer, arqueòleg i expert coneixedor de l’arqueologia en les Balears. Ferrer parlarà de l’arquitectura per als vius i les seues formes: “Talaiots i taules”.

El proper 14 de juny serà el torn per a la ponent Elena Sintes, co-comissària de la present exposició, qui parlarà sobre l’arquitectura per als morts en la Menorca talaiòtica: “Navetes i coves”.

D’altra banda, les visites guiades es realitzaran els dissabtes del mes de juny, a les 11:00 hores; i durant els diumenges del mes de juliol, a les 12:00 hores del migdia.

Mentre que la tercera proposta tindrà lloc en l’aula taller del Museu de Prehistòria, on se celebrarà el taller Construïm una naveta, els diumenges del mes de juliol a les 11:00 hores del matí. Una activitat destinada a públic familiar en la qual es podrà gaudir aprenent a fer una construcció de gran grandària en suro.

Talaiots i taules

Antoni Ferrer presentarà els aspectes més representatius de la prehistòria de Menorca, que malgrat ser breu, va resultar intensa.

Els éssers humans es varen instal·lar en l’illa de forma permanent, per primera vegada, fa poc més de 4.000 anys, a la fi de l’edat del coure. Aquests primers colons ja varen aportar el costum de construir edificis utilitzant pedres de grans dimensions. En un primer moment aquesta tècnica només es va emprar en edificis funeraris, però prompte es va començar a aplicar també a habitatges, edificis comunitaris i recintes religiosos.

L’aïllament va permetre que es desenvolupara una cultura única i excepcional, totalment diferenciades de les societats contemporànies de la península ibèrica.

Un expert en arqueologia talaiòtica

Antoni Ferrer Rotger (Ciutadella de Menorca, 1978) és llicenciat en Història i Història de l’Art, Graduat Superior en Arqueologia per la Universitat de Barcelona i membre de la Secció d’Història i Arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis. Actualment ocupa el càrrec de director Insular de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Menorca i ha participat en nombroses excavacions arqueològiques programades i d’urgència en les Illes Balears i Catalunya.

Durant els darrers anys s’ha centrat en l’àmbit de la Prehistòria i la Protohistòria de les Balears. Ha codirigit les excavacions al poblat talaiòtic de Torre d’En Galmés des del 2005.També ha sigut codirector dels treballs de recerca sobre l’origen de la cultura talaiòtica que es realitzen a Cornia Nou (Maó, Menorca) des de l’any 2007. D’altra banda, des del 2011 ha codirigit el projecte Entre Illes, que recollia noves dades sobre els assentaments costaners de l’edat del bronze de Mallorca i Menorca, a través de les excavacions a Cala Morell i Sa Ferradura.

Participa també en un projecte de recerca sobre el processament dels cereals en època prehistòrica, en el qual es combina l’arqueologia experimental amb l’anàlisi de microrestes vegetals.

En l’àmbit de les intervencions preventives, es pot destacar la seua participació als projectes de rehabilitació de l’església de Santa Maria (Maó), el Teatre des Born (Ciutadella) o el claustre de Sant Diego (Alaior). Així mateix, ha coordinat el muntatge de diverses exposicions temporals, sempre relacionades amb el patrimoni arqueològic, en el Museu de Menorca.

És coautor de 28 articles científics, alguns dels quals publicats a revistes internacionals com Radiocarbon, Vegetation History and Archaeobotany o Sardinia, Corsica et Balears Antiquae.

WhatsApp Portal de Xàtiva