Declaració de Lluita internacionalista sobre el 28-J
Avui, com cada 28 de juny, col·lectius LGBT sortim als carrers sent més conscients que mai de que tots els drets que hem conquerit fins ara estan constantment amenaçats. El que va començar el 1969 com una jornada de lluita amb un marcat caràcter de classe apareix avui en gran part cooptat pel capitalisme, que mercantilitza i despolititza la nostra lluita convertint-la en una festa orientada a rentar la cara de multinacionals i governs. Així, el Pride porta 10 anys monopolitzant el dia de l’Orgull, buidant l’esperit de Stonewall de tot contingut crític i posant a l’home cis-gai, blanc i ric en el centre. Però aquest any és diferent: aquest any la crisi sanitària fa que treure les carrosses al carrer no resulti un negoci rendible, de manera que la «festa» es trasllada a les plataformes digitals. Amb el Pride fora de joc el moviment LGBT -que des de fa 43 anys vam convocar la manifestació del 28J- tenim l’oportunitat (i la necessitat) de recuperar el protagonisme i tornar-li a aquest dia tot el contingut reivindicatiu que històricament ha tingut.
L’emergència sanitària arriba en un context especialment dur per a les persones LGBT. Els atacs LGBT-fòbics es succeeixen gairebé diàriament als nostres carrers i els agressors es senten emparats per discursos feixistes i per iniciatives com les teràpies de reconversió o el pin parental, impulsades per l’Església i per la dreta i la ultradreta. Però també venim atint
discriminació en l’àmbit laboral: des de insults i humiliacions (el 47% afirma haver patit algun tipus de discriminació a la feina) a precarietat extrema (sent la taxa d’atur de persones trans de més del 80%).
La crisi de la COVID-19 evidencia totes les contradiccions del sistema capitalista i accentua les desigualtats i opressions. Així veiem que quan es va declarar l’emergència sanitària, líders religiosos i polítics de tot el món van culpar al col·lectiu LGBT i a les manifestacions de l’Orgull d’aquesta pandèmia, declarant-la una mena de «càstig diví». Amb la pandèmia han proliferat els delictes d’odi i s’ha aprofitat l’ocasió per retallar en drets LGBT: a l’Estat Espanyol, per exemple, s’ha alertat sobre les interrupcions en l’accés a determinats tractaments imprescindibles per a persones LGBT, com la medicació relacionada amb el VIH o la teràpia hormonal. Així mateix el confinament ha afectat especialment a les joves LGBT, que s’han vist obligades a conviure amb els seus agressors (4 de cada 10 agressions LGBT fòbiques són causades per gent de l’entorn més proper a la víctima), sent aïllades en un entorn hostil i sense espais segurs als quals accedir, i augmentant així el risc de patir malalties com depressió o ansietat.
D’altra banda, la crisi sanitària de la COVID-19 s’està traduint en un aprofundiment de la crisi econòmica. El govern PSOE-UP i la patronal, alineats amb l’FMI i la UE, es preparen per dur a terme un pla conjunt de «reconstrucció», que sens dubte recaurà sobre la classe treballadora i colpejarà amb més força als sectors més precaritzats: les dones, les migrades i el col·lectiu LGBT.
El govern autoanomenat «progressista» ha mostrat durant el confinament el seu caràcter més reaccionari i funcional al Règim del 78 aprofitant l’estat d’alarma per militaritzar els carrers i enfortir l’aparell repressiu de l’estat, que per descomptat ha protagonitzat en els últims mesos nombroses escenes racistes i LGBT-fòbiques. Per si no fos prou, el PSOE mostra la seva cara més retrògrada publicant argumentaris trànsfobs que s’acosten al feminisme biologicista transexcloent, amb declaracions que bé es poden confondre amb les de VOX o PP.
Aquest punt xoca frontalment amb la postura de UP, que mostra la voluntat d’elaborar una llei estatal LGBT i una Llei Trans. La realitat és que per molta intenció d’elaborar aquestes lleis, i per molt bé que es facin en la teoria, és impossible aconseguir la igualtat real si només es treballa sobre la base de l’eradicació de la LGBT-fòbia. Hem d’entendre les limitacions d’aquest govern funcional a la patronal i perseguir un canvi de sistema en el qual sigui possible viure una vida digna.
Davant d’aquesta situació es torna més important que mai fer efectiva la solidaritat i el suport mutu i treballar per a unir les lluites, perquè no siguem nosaltres les qui paguem la seva crisi, i perquè no entenem un veritable alliberament sexual i de gènere sense un alliberament de classe. Perquè aquest sistema mercantilitza els nostres cossos, ens humilia i ens explota. Per tot això, unim-nos el conjunt de la classe treballadora i els col·lectius oprimits: tombem el capitalisme cisheteropatriarcal!
- Prou de LGBT-fòbia!
- Separació de l’església i l’estat. Per una educació, sanitat i serveis socials laics, 100% públics i amb perspectiva de gènere.
- Regularització i dotació pressupostària per a la llei 11/2014 a Catalunya i elaboració d’una llei estatal LGBT integral que vagi en camí d’eradicar les desigualtats socials i laborals.
- Per una renda bàsica universal immediata que garanteixi la independència econòmica dels sectors més vulnerables de la població i combati l’exclusió social.
- Distribució de les hores de treball amb manteniment de salari: igualtat d’accés a la feina i de drets laborals.
- Polítiques dirigides als sectors mes precaritzats: quota laboral trans dins de les borses de treball.
28 de juny de 2020
Lluita Internacionalista
