Article d’opinió | Per l’Horta d’Ontinyent
Després que haja passat vora un mes d’una de les gotes fredes més fortes i destructives que es recorden al nostre país i d’observar una gestió política de la situació que, per múltiples raons, lamentablement, encara ens genera, com a mínim, estupefacció, des de Per l’Horta d’Ontinyent volem fer cinc cèntims d’alguns aprenentatges que, creiem, ens hauria d’aportar aquesta DANA històrica, almenys en alguns dels temes que ens toca com a associació en defensa de l’horta, del sector agrícola local i del nostre patrimoni rural.
1. La urgència d’actuar contra el canvi climàtic
Tot i que al nostre territori les gotes fredes i els desbordaments de rius i barrancs són una constant històrica, diversos estudis científics ja demostren com l’escalfament global està incrementant considerablement la intensitat i la freqüència d’aquests fenòmens. L’alta temperatura en què es troba la mar Mediterrània, sobretot a finals de l’estiu (aquest 2024 en màxims històrics), fa cada vegada més probables i extrems aquest tipus d’esdeveniments. Per a mostra els efectes de la DANA de l’any 2019 a Ontinyent i al Baix Segura, la borrasca Glòria l’any 2020, la DANA de Grècia i Líbia l’any 2023 o la DANA d’enguany a l’interior valencià.
2. La revisió del creixement urbanístic i l’ordenació territorial
Les greus inundacions provocades per aquests temporals haurien de fer-nos pensar sobre de quina manera han crescut les nostres ciutats i polígons industrials, a costa de què i sobretot plantejar-nos la revisió urgent dels plans d’ordenació urbana hui en dia vigents. Al marge de la qüestió òbvia sobre la més que indeguda construcció en zones inundables, la cura del sòl hauria de ser a hores d’ara una prioritat. Cimentar i asfaltar el territori sense fi impedeix la infiltració natural de l’aigua, augmenta el risc d’inundació i trasllada els acumulats a altres zones adjacents en cotes més baixes. En el cas d’Ontinyent hem pogut observar com, en episodis de fortes pluges, l’aigua que és incapaç d’absorbir el polígon industrial el Pla acaba acumulant-se en camps d’horta propers, erosionant-ne el sòl i perjudicant-ne la producció agrícola.
3. La problemàtica dels cotxes
Més de 100.000 vehicles destrossats. Una imatge que fa plantejar-nos si no caldria passar, d’una vegada per totes, d’un model de mobilitat basat en el vehicle privat —altament contaminant— a un model basat en el transport públic, més sostenible. Açò, a banda dels beneficis que reportaria a la nostra salut, la del planeta i la de la nostra butxaca —o també en l’ús que se’n fa de l’espai públic—, faria encara més innecessària la construcció de determinades infraestructures que, a més de dilapidar els nostres impostos, encara agreugen més el canvi climàtic i els problemes ambientals. Parlem per exemple de l’ampliació de carreteres, cosa de la qual Ontinyent tampoc se’n salva amb l’incomprensible projecte de desdoblament de la CV-81 (ronda sud).
4. La necessitat d’uns governants responsables i unes polítiques valentes
En matèria de prevenció i gestió de la catàstrofe és més que evident que els responsables polítics no han estat a l’altura. Les negligències, la descoordinació i les mentides es compten a grapats. Però tampoc hem d’oblidar que aspectes com els citats en els punts anteriors provenen de dècades d’inacció i de creixement voraç i desordenat. Els governants, com a gestors dels diners públics, haurien d’emprendre les polítiques imprescindibles per a afrontar la nova època d’emergències que ens ha tocat viure. Perquè ara parlem d’inundacions, però podríem fer-ho d’altres moltes qüestions: sequeres, incendis, pèrdua de biodiversitat, contaminació, exclusió social… I és que, durant massa temps, determinats partits polítics s’han dedicat, per exemple, a construir aeroports sense avions mentre que els plans de prevenció o projectes de caràcter mediambiental han quedat en el calaix.
5. L’autoorganització de la societat i la solidaritat
Un darrer aprenentatge que ens deixa aquesta DANA, i possiblement el més positiu, és el de la força de la gent. Hem vist com l’autoorganització social en forma de voluntariat ha estat clau per iniciar la reconstrucció dels pobles arrasats. La solidaritat i el suport mutu han aflorat enormement davant d’un govern immòbil. Una societat organitzada, un teixit social ampli i fort, és essencial per a respondre a tots els reptes que tenim, pressionar les institucions públiques i exigir allò que és pertinent. Una societat organitzada que també haurà de fer front a polítics i empresaris sense escrúpols, negacionistes del canvi climàtic i propagadors de notícies falses i desinformació.
En conclusió, hem de parlar sense embuts d’un context d’emergència, d’una lluita urgent. Calen moltes mesures i molts replantejaments.
En allò que a Per l’Horta d’Ontinyent ens toca de prop, veiem que cal persistir en la defensa del territori i del medi ambient. Cal la modificació urgent d’un Pla General d’Ordenació Urbana per al nostre municipi que data de l’any 2006. Cal un Pla de Protecció de l’Horta que evite que allò que queda d’ella siga engolit per naus industrials i barris residencials. Cal impulsar el sector agrícola local posant èmfasi en sistemes agraris i agroforestals que promoguen la cobertura vegetal i que contribuïsquen a la lluita contra l’escorrentia, l’erosió, els incendis i la desertificació, que capturen carboni i preserven la biodiversitat. Per això i molt més, una vegada més diem…
NI UN PAM MENYS D’HORTA!
