La consellera de Sanitat, Ana Barceló, s’ha unit hui des de la tribuna de les Corts Valencianes a les disculpes que ahir va demanar el president de la Generalitat, Ximo Puig, als professionals sanitaris per la falta de mitjans en la lluita contra el coronavirus.
En aquest sentit, ha assenyalat que «els nostres professionals sanitaris es mereixien més protecció, més previsió i més mitjans humans des del primer moment. Per això, els demane perdó» i ha volgut ressaltar «el treball que estan duent a terme, la seua lluita diària, el tracte humà que dispensen als malalts i la seua capacitat de lliurament, sacrifici i responsabilitat«.
Segons ha destacat la consellera de Sanitat, «des del departament sanitari, cada decisió que s’ha anat prenent, i cada decisió que es pren en la gestió sanitària, es realitza centrant-se en els principis fonamentals de protegir a les persones, reforçar el sistema sanitari i salvar vides«.
▶️ @anabarcelochico: «Ayer el president @ximopuig, en un ejercicio de humildad poco común en política, hizo autocrítica y pidió perdón. Me sumo a ello, y no es la primera vez que lo hago. Yo también pido disculpas». pic.twitter.com/7tQA10mDEt
— GVA Sanitat (@GVAsanitat) April 23, 2020
Evolució del virus
Segons Barceló, des del 25 de febrer, en què es va registrar el primer cas a la Comunitat Valenciana, i fins al 14 de març es va mantenir la traçabilitat dels casos, la font de contagi. El 28 de març, al cap de dues setmanes del decret d’alarma, es va produir el màxim d’ingressos hospitalaris en un dia, amb 368 contagiats, i l’endemà es va aconseguir el pic de casos en una jornada, amb 750 nous positius.
El màxim de morts, amb 68 morts en un dia, es va produir el 3 d’abril i la setmana del 2 al 8 d’abril va concentrar el nombre més gran de malalts de covid-19 ingressats en les UCI hospitalàries. El balanç, segons Barceló, hui dia, és de 10.735 positius acumulats des del principi de la crisi, 5.388 recuperacions o altes i 1.132 morts.
Sanitat ha efectuat 107.793 test per a detectar la malaltia, dels quals més de 90.000 van ser PCR -els de major fiabilitat- i quasi 16.000 test ràpids, una quantitat que tots els partits de l’oposició, sense excepció, han qualificat d’insuficients, sobretot, si es pretén iniciar la desescalada de la població valenciana.
Adaptació de recursos a l’evolució de l’epidèmia
D’altra banda, durant la seua compareixença la consellera ha explicat com tots els recursos sanitaris s’han anat adaptant a l’evolució de la pandèmia en la Comunitat Valenciana.
En aquest sentit, des de la Conselleria de Sanitat s’ha realitzat des de l’inici de la crisi una readaptació de tots els recursos assistencials. D’una banda, es va suspendre tota l’activitat programada, consultes externes i proves diagnòstiques, i es va mantenir l’activitat urgent.
A més, s’ha anat incrementant el nombre de llits i unitats COVID-19 als hospitals. Així mateix, s’ha comptat amb els recursos dels establiments de titularitat privada, i s’ha creat un Comité de coordinació de les UCIs.
Segons ha destacat la consellera de Sanitat, «en l’àmbit assistencial hem volgut prioritzar també la humanització, conscients de la dura situació tant per a pacients amb covid com per als seus familiars«. Per aquest motiu s’ha establit un protocol de comunicació amb familiars, amb 400 tauletes i 300 telèfons, un protocol per a dones embarassades i un protocol d’acompanyament en la fase final de la vida.
Barceló ha anunciat que aquest dijous arranquen els tests ràpids a l’hospital de campanya de Castelló, amb 500 cites, i entre aquest divendres el dilluns en els de València i Alacant. «Era una necessitat i tindran el seu paper en la planificació de la desescalada«, ha asseverat. La titular de Sanitat ha actualitzat també el nombre total de proves de seroprevalencia que ha encarregat el Ministeri de Sanitat amb finalitats epidemiològiques. Es faran finalment 6.600 proves: 2.400 a Alacant, 2.940 a València i 1.320 a Castelló, i els departaments de Primària començarà a efectuar-les les setmanes vinents.
Residències de majors
Barceló ha reconegut en la seua compareixença que «la cara més dura del virus» s’ha encebat en les residències de majors. Un 76% d’aquests centres no ha tingut cap cas de coronavirus i en 47 de les residències intervingudes per Sanitat davant l’aparició de casos han aconseguit tancar el brot del virus. Els tests realitzats en aquest col·lectiu ascendeix a 8.196, encara que tant la consellera de Sanitat com la de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, han anunciat que es faran test a tots, residents i personal, en diverses fases.
Actuació de Salut Pública per a controlar la propagació
La consellera ha destacat la important labor que han desenvolupat els i les professionals de Salut Pública, ja que «la seua actuació va permetre inicialment controlar la propagació del virus«. Segons ha indicat Barceló, «si en aquests moments el sistema sanitari és capaç de suportar la pressió assistencial, es deu gran part a la labor inicial duta a terme pels professionals de Salut Pública en controlar la propagació, detectar la seua evolució i reduir l’impacte del virus«.
Així, ha volgut assenyalar que «en la Comunitat es va realitzar a l’inici de l’epidèmia un important esforç per a avaluar cada cas positiu, identificar i aïllar als possibles contactes, un treball que va permetre tindre controlada l’expansió del virus en la seua fase inicial«.
La titular de Sanitat ha insistit que el seu departament s’ha guiat sempre per l’anàlisi, l’evidència científica, el rigor i la prudència. «Malgrat això, hem comés errors, indubtablement«, ha reconegut al mateix temps que ha recordat que la valenciana està entre les cinc comunitats autònomes espanyoles amb menor incidència del virus.
Segons la consellera, tot això es deu al fet que, des del primer moment, la Comunitat Valenciana ha tractat de «avançar-se als escenaris, avançar-se a les decisions que han resultat fonamentals per a la salut dels valencians i valencianes, i tractant de gestionar amb urgència i sense descans perquè el sistema sanitari poguera donar resposta sempre«.
L’oposició més crítica que mai
Les crítiques més acerades de l’oposició s’han referit a l’escassetat i precarietat de material de protecció per als sanitaris que han estat en primera línia de lluita contra un virus desconegut. També a la falta de test a la població i al col·lapse de serveis.
«El més fàcil seria demanar la seua dimissió, senyora Barceló, per les seues formes, perquè van mentir, per la seua manipulació diària, per la falta de test, pel seu menyspreu a la sanitat privada, pels morts«, ha dit el diputat del PP, José Juan Zaplana. «Ara podria dir-li 1.136 morts i 0 responsables«, ha emfatitzat el diputat en al·lusió al qual ha sigut el lema per l’accident de metre de València de 2006, amb el PP al capdavant del Govern valencià.
Zaplana ha tancat la seua intervenció amb la lectura d’una carta escrita per una doctora valenciana, on descriu la falta de material de protecció i del contagi a un dels seus familiars que va morir per coronavirus. «Sent que quan passa una cosa així de tràgic el perdó no és suficient«, ha reconegut la consellera socialista en la seua rèplica, remarcant que a ningú li hauria agradat estar en el seu lloc i viure aquest «malson«.
Janet Giraldo, de Ciutadans (Cs), ha insistit en els 1.600 professionals sanitaris que s’han contagiat per coronavirus, quasi el 17% dels contagiats, i ha assegurat que les 400 tunelades de material que ha arribat en diferents avions amb subministraments sanitaris des de finals de març fins ara «són del tot insuficients«. «S’han conduït en aquesta crisi per la prova error i els ha faltat humilitat«, ha lamentat la diputada de Cs.
José María Llanos, portaveu de Vox, ha demanat diverses vegades la dimissió de Barceló «perquè la incompetència i la lentitud de la seua conselleria és la seua responsabilitat. Accepte les seues disculpes però ves-te ja!«, ha emfatitzat.
«Sóc la màxima responsable d’una cosa tan sensible com és la sanitat i responc d’aquesta gestió«, ha incidit, al mateix temps que ha afirmat que si fins hui a la Comunitat Valenciana la incidència del virus ha sigut menor que en altres territoris «ha sigut gràcies a l’enorme esforç dels professionals sanitaris en el seu conjunt, a la disciplina i la responsabilitat de la ciutadania i al sistema públic de salut que tant ens ha costat alçar i que van ajudar a alçar-ho tantes persones majors a les quals no hem pogut acomiadar».
