Aquesta setmana, retem homenatge a l’escriptora espanyola Dulce Chacón, en memòria del seu 68 aniversari divendres que ve 3 de juny.
Concretament, parlarem una de les seues obres més representatives, La Voz Dormida, publicada en 2002.
La Voz Dormida és una novel·la històrica, estructurada en tres parts, i que es desenvolupa en la postguerra civil espanyola entre la presó madrilenya de Las Ventas i una xicoteta pensió del carrer Atocha.
En ella, Dulce Chacón va abordar els difícils anys de la postguerra, escrivint els testimoniatges, recollits en entrevistes per tota Espanya, de dones víctimes de la repressió franquista durant els anys quaranta.
L’any 2003, la novel·la va obtindre el premi Llibre de l’Any, atorgat pel Gremi de Llibreters de Madrid.
Totes les obres de l’autora se centren en la repressió franquista i, de manera especial, en la situació de les dones. Compromesa socialment, entre altres, va pertànyer a l’Associació de Dones contra la Violència de Gènere, a l’Associació de Dones Contra la Guerra, i a la Plataforma de Cultura contra la Guerra, aquestes últimes en relació a la Invasió de l’Iraq en 2003.
Dulce Chacón va morir a l’any següent de la publicació de la seua obra, als 49 anys.
