Durant la realització del cens anual de tortugues autòctones del Canyoles, emmarcat en el Projecte Emys, Acció Ecologista-Agró ha localitzat este estiu exemplars de cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea). La troballa s’ha fet en el llit sec del riu, i en un tram d’uns cent metres, prop del Lluís Alcanyís i de l’Antic pont del ferrocarril, actualment via verda.
La cloïssa asiàtica és un bivalve originari d’Àsia, Austràlia i Àfrica, amb una colonització ràpida i de llarga distància que, a través del transport de sentines, del comerç de recursos alimentaris, de l’alliberament d’esquer, de la indústria d’aquaris i de l’autoestop mediat per antropogènics, s’ha estés pels hàbitats d’aigua dolça d’Europa i Amèrica.
Este mol·lusc és hermafrodita i pot autofecundar-se, produint al voltant de 35.000 larves per temporada de reproducció. No obstant això, té una baixa supervivència juvenil i una alta taxa de mortalitat al llarg de la seua vida, la qual cosa porta a poblacions dominades per altes proporcions de juvenils. Les adaptacions del cicle vital i els trets reproductius de la cloïssa asiàtica permeten que es formen densitats poblacionals massives quan envaeixen un nou hàbitat o després d’estar subjectes a estrés ambiental, convertint-la en una de les cent espècies invasores més perilloses del món.
La seua presència en els trams prospectats durant el Projecte Emys és, per tant, una mala notícia per al Canyoles. Ja que, si la població s’estableix i s’expandeix per la resta del riu, podria obstruir canalitzacions i afectar a la biodiversitat autòctona.
En conseqüència, Acció Ecologista-Agró ha informat de la troballa a la Conselleria de Medi Ambient, a la Confederació Hidrogràfica i a l’Ajuntament de Xàtiva.
Amenaces i impactes
Les cloïsses asiàtiques tenen un gran impacte econòmic i ecològic. Especialment per obstruccions en les canonades d’entrada i filtració d’aigua i danys a les plantes generadores d’electricitat per bioincrustacions, generant problemes de gestió i pèrdues per a la indústria del turisme. Si bé les infraestructures fetes malbé per les qualitats destructives de la cloïssa asiàtica són costoses, però recuperables, les afeccions al medi ambient causades per este invasor poden ser irreversibles.
Els efectes negatius de la cloïssa asiàtica es noten més en les poblacions de mol·luscos natius. En primer lloc, l’activitat de bioturbació i excavació de Corbicula fluminea en els sediments pot desplaçar o reduir els hàbitats dels bivalves nadius. També competeixen directament i limiten la disponibilitat d’aliment planctònic per a les clòtxines natives. A més, quan les cloïsses asiàtiques formen poblacions denses, poden ingerir grans quantitats d’espermatozoides unioides, gloquidis i juvenils de bivalves acabats de metamorfosar.
Però, esta invasió no sols afecta directament els mol·luscos autòctons, sinó que també pot afectar indirectament a la flora i la fauna en alterar la química de l’aigua. A causa de les seues altes taxes de filtració, les cloïsses asiàtiques excreten nivells elevats de nitrogen i fòsfor en la interfície llac-sedimente, la qual cosa condueix a la proliferació d’algues verdes i a l’esgotament de l’oxigen dissolt. De manera similar, la proliferació d’algues i l’esgotament de l’oxigen dissolt poden ocórrer a partir d’una mortaldat massiva de cloïsses asiàtiques. La qualitat de l’aigua es veu afectada encara més per l’augment dels nivells i la bioconcentració de calci a causa de la intensa deposició de petxines (s’ha observat fins a 4,7 cm de profunditat). Esta acumulació de calci pot provocar la invasió d’altres espècies no autòctones amb majors requeriments de calci, com la clòtxina zebra.
A més, els canvis en la química de l’aigua provocats per les cloïsses asiàtiques s’han associat amb la disminució de les poblacions de macròcits submergits aquàtics. Això pot anar seguit de modificacions en tot l’ecosistema aquàtic, des del zooplàncton fins als ocells migradors.
Gestió de l’espècie
Els tres mètodes principals utilitzats per a controlar o erradicar, en funció de la invasió i la reactivitat, les cloïsses asiàtiques establides inclouen barreres bentòniques, dragatge per succió i mol·lusquicides químics en forma de potassi.
Se suggereix que la integració d’estos mètodes podria donar els resultats més efectius. No obstant, la realitat és que la implementació d’estes pràctiques de gestió són fiscalment costoses, requereixen tones d’hores de treball i comporten degradació ambiental.
