Article d’opinió | Antonio Bataller
A l’ecosistema literari i a l’àmbit cultural en general sempre és una bona notícia quan arriba a les llibreries una novel·la que aporta alhora entreteniment i qualitat, i més quan l’autora debuta com una prometedora escriptora amb un evident potencial.
Així, ha estat una grata sorpresa el descobriment recent d’una talentosa novel·lista, la jove xativina Estela Fuster (Xàtiva, 1998), qui va presentar en societat la seua opera prima, A las estrellas volveremos (Ed. Entre libros, 2026), a l’institut Josep de Ribera de Xàtiva.
Aquesta refrescant novel·la de fantasia i èpica, que enganxa des de les primeres pàgines fins al sorprenent final, ja està a la venda en les millors llibreries i també a Amazon en format digital i físic.
D’aquesta manera, arranca amb força l’inici d’una campanya de promoció d’àmbit internacional, la qual ha començat calfant motors a la capital de la Costera, i continuarà després en nombroses fires del llibre al mercat nacional i internacional.
Sense caure massa en l’espòiler: Aluna, Guardiana d’Ombres, és la fidel protectora del regne de Dumia, fins que el destí creua en el seu camí un enigmàtic jove d’un regne enemic, el qual suposa un abans i un després en la vida de la jove guerrera. Acompanyada per la seua inseparable daga, Aluna protagonitzarà un viatge vital en què, entaulant diferents aliances, descobrirà hermètics secrets ancestrals.
En certa manera, l’autora, voraç lectora, ha anat construint-se un imaginari propi, fruit potser també dels contes que, amb la complicitat de la nit i de la seua particular relació amb les estreles, li narrava son pare de xicoteta. Si ens permetem una xicoteta llicència freudiana, d’alguna forma Aluna ja estava naixent al bressol del subconscient d’Estela Fuster, fins i tot, des dels seus tendres dotze anys.
Aleshores, descobrim una proposta sòlida amb la qual l’autora sedueix hàbilment l’atenció del lector(a), atesos a més a més els temes universals que aborda en la seua obra de presentació com el destí, l’amor, la injustícia o la lleialtat; pilars argumentals que sustenten una ben armada estructura narrativa, i gràcies als quals provoca dos efectes molt eficaços: mantindre el ritme de l’acció al llarg de tota la trama i fomentar l’emotivitat d’uns personatges que empatitzen apel·lant al sentiment del lector(a).
D’altra banda, celebrem el fet que a la prosa fantàstica de Fuster també hi haja lloc per a paràgrafs —singulars en el gènere, però molt benvinguts— d’una exquisida expressió lírica, probablement atribuïble a una cuidada escriptura intimista madurada durant molts anys, malgrat la seua joventut, en la que el focus sense pretensions inicials per publicar va desenvolupar un discurs a voltes preciosista amb què mima un verb més líric.
Així mateix, l’obra d’Estela Fuster s’emmarca en la consolidada tendència dels darrers anys del gènere de fantasia i èpica, amb referents destacats com ara les populars sagues Trono de cristal, de la neoyorkina Sarah Janet Maas, De sangre y cenizas, de la també estatunidenca Jennifer L. Armentrout o l’acadèmia de la màgia de l’arxiconegut Harry Potter, de l’anglesa J. K. Rowling, sense oblidar-nos d’influències més properes, com la reconeguda autora de Finis Mundi, la també valenciana Laura Gallego.
Inclús per a un públic generalista que no haja sucumbit encara al popular gènere de fantasia i èpica, és una bona proposta d’entrada que reflecteix una equilibrada i inusual barreja, ja que té tots els ingredients desitjables: romanç, una trama ben resolta i, el que és el més important a dies d’ara per al lector(a) que busca evadir-se, una trama entretinguda que li manté enganxat a les seues pàgines gaudint de les romàntiques vicissituds d’Aluna i del seu fantàstic món.
Per tant, el temps ho dirà, però… estem davant de la pròxima Laura Gallego? Caldrà estar atents, en fi, a l’evolució del treball d’Estela Fuster, atés que, tot i l’àmbit tan exigent com és el del sector editorial, ha debutat amb pas ferm mitjançant una proposta literària sòlida per a un públic necessitat d’evasió i de mites edulcorats, però ben construïts.
