08.10.2021 | Josep Sanchis Martízez
EL PAÍS – 11 Octubre 2001
El Gran Teatre de Xàtiva abre sus puertas
La ciudad de Xàtiva ya cuenta con un gran teatro. Diseñado por el arquitecto Gerardo Ayala, el recinto tiene capacidad para 800 espectadores. Su coste ha superado los 1.000 millones de pesetas y albergará también las futuras sedes de las dos sociedades musicales setabenses. Además se han construido un aparcamiento y una zona de locales comerciales. Una versión reducida del musical Tour Grease fue el espectáculo encargado de inaugurar ayer el Gran Teatre de Xàtiva, que ha sido visitado por 8.000 personas en las jornadas previas de puertas abiertas, según señaló el alcalde, Alfonso Rus, del PP. Con motivo de la apertura se organizaron diversas actividades.
REFRESCANT LA MEMÒRIA
Havien transcorregut 15 anys des que l’edifici de l’antic Gran Teatre, ubicat al carrer Sant Domènec, deixara de funcionar com a sala d’espectacles de cine, teatre, concerts, presentacions falleres i altres events, la qual cosa va crear un greu problema als col·lectius d’arts escèniques, d’entre altres, i als ciutadans i ciutadanes que volien gaudir d’actes d’aquest tipus.
De 1986 a 2001 la llarga travesia del desert sofrida a Xàtiva per la gent que estima les arts escèniques i musicals, com a conseqüència de no disposar d’una sala amb un escenari i l’espai adequats per al públic, va fer anar a tombs d’ací cap enllà als organitzadors i programadors de teatre, concerts, presentacions falleres,… primerament llogant el Cine Avenida a la familia Segrelles, després el saló de banquets Bruschetti del Restaurant Alan Bon i finalment el Cine Saetabis, passant també les comissions falleres pels pavellons d’esports de la ciutat, tot això asumint unes despeses extraordinàries per no disposar en aquests llocs de la infraestructura tècnica mínima necessària de llums, sò, tramoies, escenari suficientment ampli o camerins, d’entre altres deficiències i entrebancs.
La Corporació Municipal encapçalada per Alfonso Rus, que habia guanyat les eleccions amb majoria absoluta en maig de 1995, renuncia al projecte que havia encetat l’anterior equip de govern socialista que destinava l’espai de l’antiga església de Sant Domènec habilitant-lo per a sala de teatre amb capacitat per a unes 450 persones.
El nou equip de govern decideix que era poca capacitat de públic per a una ciutat com la nostra i decideix renunciar a Sant Domènec com a espai teatral, convocant un concurs de projectes per a la construcció d’un nou teatre en l’avinguda de Selgas, al lloc que estava usant-se com a espai de la fira del bestiar i que antigament feia les funcions de camp d’instrucció per als soldats aquartelats a Xàtiva dels regiments Otumba primer i Vizcaya 21 després, fins que a principis dels anys 60 va desapareixer la darrera guarnició de la nostra ciutat.
Aquell 10 d’octubre de 2001 s’inaugurava el nou Gran Teatre de Xàtiva amb la posada en escena del musical pop-rock «Greasse Tour». Els dies previs van haver visites guiades per l’interior de l’edifici per a que els veíns i veïnes de Xàtiva visionaren l’estructura i disposició. A moltes persones es va decebre perquè pensaven que aquell teatre anava a mantenir una certa semblança amb l’antic Gran Teatre del carrer Sant Domènec, de forma ovalada, amb moldures tirant a rococó al pati de butaques, a les llotges i a l’amfiteatre i no les formes rectes, erràtiques i modernes amb les parets llises de fusta color banús, com apareixien davant els seus ulls.
Després vindrien altres inconvenients com la visual dolenta observada des d’algunes de les butaques de les llotges i l’amfiteatre en aquelles files més a l’extrem de la sala i l’estretor entre elles que no permet la comoditat ideal per a l’espectador en una sala d’aquest tipus. La direcció del teatre, prèvia comunicació al Regidor i Alcalde va decidir eliminar les butaques sense visual, passant de 806 a 765 llocs hàbils l’aforament oficial Gran Teatre.
Durant 7 dies, del 10 al 17 d’octubre en sessions de nit gratuïtes, un total de 5.635 veïns i veïnes de Xàtiva van poder entrar i vore el primer espectacle que oferia el nou Gran Teatre, sufragat pels pressupostos municipals. Es tractava de Greasse Tour, que girava per Espanya de la mà d’Elite Producciones estant al front Eliseo Peris, un valencià que va ser conegut al món de la cançò com Ely Forcada; actuaven en directe interpretant el repertori d’aquell musical amb la reproducció de l’escenografia original, cotxe descapotable inclós, cosa que permtia les grans dimensions i generoses condicions tècniques de l’escenari del nou Gran Teatre; components del grup musical Tenesse amb Amancio Jiménez, cantants com Malena Gracia, Angel Rios, David Santisteban i altres conformaven la nòmina d’artistes.
Després d’ aquella primera utilització del Gran Teatre es van succeïr moltes altres de tot tipus: desfiladades de moda organtizades per Adexa, obres de teatre on actuaren Vol Ras, Yllana, Pepe Rubianes, Rafael Alvárez el Brujo que per cert com el món faller tenia copat durant dos i tres messos (de desembre a febrer) l’escenari del Gran Teatre per a realitzar presentacions en divendres, dissabtes i diumenges sense solució de continuitat, la programació pròpia teatral es tenia que realitzar entre setmana i amb muntatges lleugers que permeteren mantenir les funcions d’arts escèniques en cartell i alhora l’ús intens pels fallers d’aquest espai en les dates assenyalades. En realitat era una subordinació del món teatral al món faller, la qual cosa era dura de digerir per als aficionats a les arts escèniques professionals.
Les presentacions falleres de les diverses comissions com les de la Junta Local passaren a realitzar-se practicament totes ací tret d’algunes amb censos modestos que estimaren que el teatre era massa gran per als seus actes i continuaren en l’Auditori de Sant Agustí o al Saló d’Acters de la Música Vella quan encara estava al carrer Acadèmic Maravall.
Un cop s’havien efectuat totes les presentacions falleres, es podia encetar una programació teatral amb regularitat durant la resta de l’any, gaudint al Gran Teatre de la presència de grups de la talla d’Els Joglars, amb «Ubú President»; de la companyia La Cubana per dues vegades, amb «Mamà, quiero ser famoso» i amb «Cómeme el coco, negro»; de Concha Velasco i Pep Cruz amb el musical «Hello Dolly»; els musicals «Fama», el «We Will Rock Youd» de Queen»; d’obres de teatre d’artistes com Emilio Gutiérrez Caba amb «La Mujer de Negro»; d’Amparo Larrañaga i Chete Lere amb «Cómo aprendí a conducir»; El Gran Wyoming acompanyat al piano pel Maestro Reverendo; «Tenagamos el sexo en paz» de Charo López; «Audiència Real» amb Toní Albá; «Rubianes solamente» que actua una altra vegada a la nostra ciutat,; «El florido pensil» de Tanttaka Teatroa; Vol Ras, Ylllana, Arturo Fernández, Xavi Castillo i altres.
Respecte d’actuacions musicals, pèr l’escenari del Gran Teatre van desfilar aquells primers anys: Raimón, Mikail Rostropovich, Miguel Rios per dues vegades, el cubà Bevo Valdés al piano, Paloma Sanbasilio, Joan Manuel Serrat, Manu Tenorio, Alex Ubago, Enrique Bunbury, Pignoise, grups en gira que feien espectacles Tribut a Pink Floyd o altre que interpretava les cançons dels Beatles.
També es va encetar la línea de programar un parell de vegades a l’any, en primavera i en la tardor, óperes amb cantants i orquestres en directe amb traducció simultània dels textos del llibret en una pantalla digital sobre l’escenari. La productora Ópera 2000 oferia en aquells inicis: La Traviata, La Bohème, Tosca, Madama Butterfly, Macbeth, El Flautista d’Hamelin, Carmen, i altres, amb gran acceptació pel públic que omplia de gom a gom la sala, com també passava amb les programacions de Ballet, generalment en arribar les festes de Nadal i Cap d’Any on posava en escena, aprofitant les gires per Espanya de ballets rusos i ukranians, de: «El Lago de los Cisnes», «El Cascanueces», «La Bella Durmiente», «Giselle»,…
Per suposat el món escolar i infantil va estar mimat des del principi de la inauguració del Gran Teatre, programant-se nombroses funcions per als xiquets i xiquetes de Xàtiva sent també obert als de fora perquè hi havia demanda de grups de centres d’ensenyamant de la Costera per assisir a les sessions com: «Bailando con osos» de Teatre de la Lluna i Patxi G. Fenollar; «I de sobte pliff» de PTV Clowns; un grup de teatre negre per a menuts, de Valladolid, patrocinat per Caja Madrid que va dur a terme fins a 4 funcions en dos dies; «Peter Pan» d’Ananda Dansa; «La Bella i la Bèstia» de Saga Produccions; «Aladí i el geni de la llàntia»; «Les tres porquetes»; «Els contes de la Lluneta», etc.
Tindre un espai adequat per poder dur a terme una programació d’arts escèniques, musicals, presentacions i tot tipus d’actes que requereixen d’amplitud, comoditat i condidions tècniques és allò que es pretenia amb la construcció del Gran Teatre de Xàtiva en l’avinguda de Selgas, altra cosa és si va ser el projecte arquitectònic més adequat d’entre tots els presentats a concurs, sobretot per a la comoditat del públic, perquè la part de l’escenari, amb les seues tramoies, dotació tècnica i mides generoses, si està d’entre els millors en equipaments escènics de la Comunitat Valenciana, però altra cosa es poder estirar les cames entre les files, la qual cosa junt a altres aspectes, va donar lloc al naixement de les populars i àcides vinyetes de Paco Roca Chorques titolades «Fila 12». Va ser una llàstima perdre l’oportunitat de fer un Gran Teatre de Xàtiva 100% admirat pels usuaris i les usuàries.
Sobrepassant totes les dificultats, ahí el tenim i cal gaudir-lo al màxim, comboiant-vos a que aprofiteu la magnífica programació que la Regidoria del Gran Teatre ha confeccionat per aquest últim trimestre de 2021:
- El musical «La Llamada»
- L’obra de teatre «Señora de negro sobre fondo gris» amb Pepe Sacristán,
- El «Lago de los Cisnes» pel Ballet Nacional
- L’òpera «La Bohème» per Camerata Lírica
- El ballet «El Cascanueces»,…
… i molt més que està per arribar a la nostra ciutat per a gaudi i satisfacció de tots aquells i aquelles que estimen i s’emocionen davant i al damunt d’un escenari.
(Fotografies de l’antic i del nou Gran Teatre procedents de diverses xarxes socials a Internet)
