Christian García – Psicólogo
Avui dia 21 de setembre se celebra el dia mundial contra la malaltia d’Alzheimer i com és habitual podem veure campanyes publicitàries que intenten conscienciar a la societat sobre aquest problema, tant en televisió com en premsa escrita i internet.
Concretament em ve a la ment un anunci televisiu on veiem a una família que celebra el setanta aniversari de l’avi. Tots pareixen passar-ho bé menys el mateix avi, qui fa una cara estranya, com si no sabera com reaccionar ni tan sols quan la seua dona li agafa la mà. Aquesta expressió seua pareix cobrar sentit quan de cop veiem les coses des de la seua perspectiva i la resta de la família no té cara. L’estampa deixa de parèixer feliç i es torna amenaçadora, ja que el pobre home està rodejat d’uns estranys sers sense cap tret facial, ni ulls ni boca, ni nas ni cap altre element distintiu.
L’impacte en l’espectador és innegable. L’anunci té la intenció de cridar l’atenció, i una vegada ho ha fet ens llança el missatge «No deixes que l’Alzheimer ho esborre tot». Es tracta per descomptat d’un recurs visual per fer entendre a l’espectador el terrible que pot arribar a ser aquesta malaltia, la qual destrueix a poc a poc els records de qui la pateix fins que ja no pot reconèixer ni tan sols als seus sers més estimats. La veritat és que aquest efecte especial em recorda més a una prosopagnòsia (malaltia que fa que qui la pateix no puga reconèixer els rostres, sense afectar a altres tipus de reconeixement com l’auditiu) i no a l’Alzheimer, però no és d’açò del que volia parlar avui.
Resulta innegable la necessitat de conscienciar a la societat de l’existència de l’Alzheimer, d’igual manera que resulta indispensable la investigació per tal d’esbrinar les seues causes i poder dissenyar tractaments més efectius, així com mètodes de detecció més eficaços i ràpids. No obstant això, pense que no és suficient i que necessitem igualment donar a conèixer tota la informació que disposem actualment sobre aquesta demència degenerativa. Aquesta informació ajudaria en primer lloc a la detecció de possibles símptomes primerencs i per tant a la cerca d’ajuda especialitzada per a tractar el problema com més prompte millor. En segon lloc significaria que un major nombre de la població seria conscient de les característiques d’aquesta malaltia i ajudaria als familiars que han de fer-se càrrec del malalt a entendre el que li està passant, el que necessita i com el poden ajudar més efectivament.
A continuació, la meua xicoteta aportació en aquest tema. Onze senyals que poden ser indicatives de l’aparició de l’Alzheimer:
1. Canvis en la memòria que dificulten el dia a dia: Possiblement és la característica més coneguda d’aquesta malaltia, i una de les que sol aparèixer abans. El malalt comença a oblidar informació recentment apresa, dates o esdeveniments importants, demana la mateixa informació repetidament i ajuda continua per a recordar les coses. Hem de distingir tot açò dels oblits comuns i que tots tinguem de tant en tant, que solen consistiren no aconseguir recordar en un principi certa cosa, però aconseguir-ho poc després siga amb ajuda o sense ella.
2. Dificultat per planificar i resoldre problemes: Normalment no tenim cap problema en dissenyar un pla mental que seguirà certs passos per assolir un objectiu concret. Els malalts d’Alzheimer tenen dificultats en aquest sentit, així com per realitzar tasques numèriques per a les quals anteriorment no tenien cap problema. Accions com seguir una recepta o altres que requereixen certa concentració es veuran afectades.
3. Dificultat per realitzar tasques habituals: Ja siga en casa, al treball o al temps d’oci. Entenguem per tasques quotidianes el desplaçament fins a llocs coneguts com la pròpiavivenda o recordar les regles d’un joc ja conegut com potser el parxís. Haurem de distingir aquests problemes d’altres típics de l’edat, com la dificultat per utilitzar aparells moderns com poden ser l’ordinador o el mòbil.
4. Desorientació en el temps i l’espai: Els afectats pel mal d’Alzheimer tendeixen a oblidar dates i a més tenen dificultats per reconèixer la data actual o inclús l’estació de l’any en la qual estan. En resum, parlem ací de dificultats per a entendre qualsevol cosa que no estiga passant en eixe mateix instant. Açò inclou no saber on estan ni com han arribat a aquest lloc.
5. Dificultat per comprendre estímuls visuals i l’ambient: Si tenim dificultat per llegir, jutjar distàncies o determinar el color d’un objecte, i un examen oftalmològic descarta qualsevol malaltia en la vista, és possible que la causa siga l’Alzheimer.
6. Problemes al parlar o escriure: En concret ens referim a problemes nous que abans la persona no patia, com per participar en una conversa. Un exemple seria no saber com continuar un diàleg, perdre el fil del que es diu o repetir diverses vegades una mateixa frase. També hauríem d’estar atents si apareixen repetidament dificultats per trobar paraules concretes o si utilitza contínuament paraules de forma inapropiada.
7. Objectes fora de lloc i dificultat per desfer les passes mentalment: Una persona que pateix d’Alzheimer pot col·locar objectes en llocs poc apropiats, creant incidents o perdent-los. Un altre símptoma relacionat seria no poder desfer les passes mentalment per tal de recordar que hem fet abans. Evidentment, tots tenim dificultats en aquests sentits, però ací parlem d’errors més continuats. Pot donar-se el cas que el malalt arribe inclús a acusar als altres d’haver-li robat les seues pertinences perdudes, a causa del desconcert que poden provocar aquestes situacions. Aquests símptomes tendeixen a ser més freqüents a mesura que avança la malaltia.
8. Falta de criteri: Altre efecte habitual d’aquesta malaltia és la dificultat per prendre decisions importants d’una manera semblant a la que s’anava fent fins eixe moment. No parlem de mers canvis d’opinió, sinó de decisions importants que no són presses d’una manera coherent ni ben raonada. Lamentablement, exemples típics serienel fet de gastar grans quantitats de diners en una sola compra a un venedor a domicili, o donar les dades bancàries de forma extremadament confiada quan un desconegut les pregunta. Cal tenir en compte que tots prenem alguna mala decisió de tant en tant, però ací parlem d’una conducta continuada i/o de gran rellevància.
9. Poca atenció en la higiene personal: De cop, conductes que abans eren habituals i saludables, passen a no ser realitzades, de forma que la persona es descuida cada vegada més. Incloem ací les dutxes habituals, pentinar-se i recordar prendre’s la medicació quan la persona en qüestió segueix un tractament.
10. Pèrdua de la iniciativa: Tant en activitats d’oci, socials o del treball. Aquesta pèrdua d’iniciativa pot deures a una incapacitat per centrar l’atenció o bé a les dificultatspel que fa a la seua memòria. No deguem confondre aquesta actitud amb l’esgotament natural que la feina i l’activitat familiar i social produeix en tots nosaltres.
11. Canvis enl’humor: Els sentiments i emocions d’una persona amb Alzheimer poden ser molt confusos tant per a ells mateixos com per a la resta, a causa dels altres símptomes que abans hem nomenat i als canvis que el seu sistema nerviós està experimentant. No és gens estrany que es mostren confosos, que sospiten de qui els rodegen, que estiguen deprimits, temorosos o amb una ansietat inusual. Aquestes sensacions apareixeran sobretot quan la persona estiga en una situació estranya o un ambient inusual per a ella. Per descomptat, parlem de canvis d’humor que abans no eren habituals en la persona en qüestió.
https://www.youtube.com/watch?v=HJyJ1KPV1gY
