El cronista oficial Agustí Ventura ofereix una xerrada en la Casa de la Cultura
Des de la Comissió Juny 1707, de la que formen part Endavant-Organització socialista d’alliberament nacional, Raval Viu, Xàtiva Renaix i Arran, conviden als ciutadans a participar en els actes organitzats per commemorar l’inici de la Crema de Xàtiva que va tindre lloc el juny de 1707. Els actes s’iniciaran amb una xerrada sobre la Cremà i l’extermini de Xàtiva, a càrrec d’Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva, que tindrà lloc hui dimecres a les 19:30 hores, al Saló noble de la Casa de la Cultura de Xàtiva. En acabar la xerrada, a les 21 hores, es farà una ofrena floral al Monument als Maulets, situat a la plaça Sant Francesc de Xàtiva.
«Considerem que és molt important mantindre vius en la memòria uns fets que, sense dubte, han marcat la història de la nostra ciutat i el present del nostre país, els Països Catalans, per què amb la crema de Xàtiva, no únicament es pretengué la desaparició d’un dels simbols de la resistència mauleta a la guerra de successió, sinò també l’aniquilació de qualsevol signe d’identitat del nostre país, sotmés des de la caiguda de Mallorca el 1715 a la corona espanyola», assenyalen des de l’organització.
El dia 19 de juny, es pren com a data per recordar a Xàtiva, l’incendi que durant dies, a mitjan del mes de juny de 1707 va tindre lloc a la ciutat, conseqüència de la represàlia que l’exèrcit borbònic, a les ordes del general d’Asfeld, va exercir sobre els xativins per haver-li oposat ferma resistència durant la Guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Durant la contesa, Xàtiva fou una de les ciutats on la majoria dels seus habitants va prendre part a favor de Carlos d’Àustria, pretendent a la corona d’Espanya, contraposat a Felip V, que descendent de la branca borbònica, francesa, també optava al tron espanyol.
Des d’Almansa les tropes borbòniques es van dividir en dues columnes, una d’elles es va dirigir cap a Xàtiva, trobant-se amb la resistència dels habitants de la ciutat el que va provocar el seu assetjament i bombardeig amb artilleria.
Cronològicament els fets es daten així:
El 8 de maig de 1707 es rendix la ciutat de València. Xàtiva es convertix en punt clau de la defensa del Regne pel que el governador de la ciutat, Miguel Purroy, ordena la construcció de fortificacions militars que són defeses per 5.000 hòmens entre els que figuren micalets, voluntaris de Dénia, soldats anglesos i els seus 18.000 habitants.
El 22 de maig arriben les tropes borbòniques a les portes de les muralles de Xàtiva instal·lant les seues peces d’artilleria front de 3 dels portals més importants dels 9 que tenia la ciutat. Es va iniciar l’atac artiller i de tropes d’infanteria dos dies després assetjant pel Portal de Santa Tecla i el dels Banys, en la zona oest de Xàtiva, actual plaça de La Bassa. Malgrat la fèrria defensa que des de cadascuna de les cases s’oposava a l’invasor, la superioritat militar dels atacants va poder amb la defensa, sembrant els carrers de cadàvers i inclús a l’edifici del convent i església de Sant Agustí es va executar part dels seus habitants. Conquerida la ciutat, es va saquejar mentre els seus habitants fugien d’ella. Arribava el torn d’afrontar l’assalt al Castell on s’havia fet forta la resistència al que van aconseguir entrar, després d’intensos bombardejos, amb la capitulació efectuada el dia 5 de juny.
El 17 de juny de 1707 les tropes de l’exèrcit borbònic iniciaven la destrucció i incendi de la ciutat de Xàtiva exercint així, «per dret de conquesta», un càstic exemplar sobre aquells que s’havien oposat amb les armes a les seues pretensions. Durant diversos dies les flames van calar sobre els edificis i béns dels veïns de Xàtiva.
Així es va originar la denominació de socarrats per als habitants de la ciutat, per la seua relació amb el foc que els va devorar. Es pretenia esborrar de la memòria la ciutat i per a això quan es va decidir la seua reconstrucció i tornada d’habitants se li va imposar el nom de Colònia Nova de Sant Felip, nom que va romandre fins a les Corts de Cadis de 1811 on per iniciativa del ¡ Diputat Joaquin Lorenzo Villanueva li fou restituït el propi de Xàtiva.
Com fet recordatori d’aquella infame actitud del rei Borbó, al Museu Municipal de l’Almodí de Xàtiva figura el quadro de Felip V disposat boca per avall. És una xicoteta venjança dels xativins amb qui, faltat de la clemència del vencedor, tan mal va tractar a la ciutat, física i moralment.