Xàtiva ofereix autobús gratuït en la festivitat de Tots Sants
Demà dissabte es celebra la festivitat de «Tots Sants», per això, des de la Regidoria de Serveis Públics i Cementeri de Xàtiva s’oferiran uns serveis especials per a aquest dia. Hi haurà un servei d’autobús urbà per a demà dissabte que s’oferirà de manera gratuïta, funcionarà des de les 8:00 fins a les 14:00 hores, i des de les 15:15 hores fins al tancament de les instal·lacions del cementeri municipal. Aquests viatges es realitzaran des del nucli urbà de la ciutat, amb una freqüència d’uns 35 minuts aproximadament.
També per aquest mateix dia efectius de l’Agrupació de Protecció Civil estaran presents des de les 9:00 amb una ambulància assistencial. Així mateix, es reforçaran els serveis de la Policia Local els dies 30 i 31 d’octubre, i 1 de novembre amb tasques de control de la circulació, així com d’estacionament de la zona.
També s’intensificaran els serveis de neteja, s’efectuaran actuacions especials de condicionament de les instal·lacions del cementeri.
Durant este any s’han realitzat diverses inversions dins d’este recinte com ara la construcció d’un nou bloc de nínxols (292 nínxols nous), l’ampliació del Jardí de les Cendres, el condicionament de les fonts, la neteja de la porta i de diversos elements decoratius de l’exterior. El regidor de Serveis Públics de l’Ajuntament de Xàtiva, Jorge Herrero, va recalcar ahir en roda de premsa que també s’ha renovat la xarxa d’aigua potable, s’han efectuat treballs de pavimentació consistents en noves voreres de formigó imprés, la instal·lació de papereres i bancs, així com la construcció d’uns nous vestidors, oficina i sala d’espera.
També s’han realitzat treballs de condicionament i pintura, així com renovació de zones enjardinades, totes elles dutes a terme tant en el Cementeri Municipal de Xàtiva, com en els de les pedanies de Torre de Lloris i Annahuir. S’ha efectuat la poda d’arbres per prevenir que perjudiquen els nínxols.
Cal destacar els treballs de condicionament de l’interior de la Capella i del panteó de don José Espejo, situat dins de la mateixa. Després de molts anys sense poder accedir dins d’este recinte s’intenta recuperar este espai i, per al dia de Tots Sants, es realitzarà una xicoteta exposició amb uns panells informatius en què s’explica els inicis de la construcció del cementeri i de la capella. Dins d’eixa mateixa exposició es podran contemplar diverses làpides que corresponen als personatges il·lustres que estan ja en el Panteó dedicat a ells dins del cementeri.
També com ja és tradicional, a partir de les 12:00 hores hi haurà una visita institucional per part de la corporació municipal, així com la missa de difunts que se celebrarà a les 16:30 hores.
Tal com es va iniciar l’any passat, s’aprofita la festivitat de «Tots Sants» per traslladar les restes de personatges il · lustres de la ciutat al Panteó Municipal de Personatges Il · lustres. Aquest any seran els de:
JUAN MORCILLO OLALLA (1828-1908)
Veterinari de 1.ª classe:
Va ser destinat a Xàtiva a primers de la dècada dels cinquanta del segle XIX, on desenrotllaria tota la seua labor professional, ocupant els càrrecs de subdelegat de Veterinària i primer inspector de Carns i Peixos, morint a Xàtiva l’any 1908.
La importància de Morcillo va ser crucial dins la veterinària no sols espanyola, sinó europea, ja que va ser dels primers en posar en pràctica les mesures preventives en la inspecció dels aliments i policia sanitària, com queda reflexat en la seua obra científica, per exemple en el seu llibre Guía del Veterinario Inspector o sea Policía Sanitaria Veterinaria aplicada a las Casas-Matadero, de 1858, on ja s’hi vislumbraven les aplicacions de les futures tecnologies en matèria d’inspecció sanitària d’animals.
Va ser promotor de la primera agrupació veterinària valenciana, creada en 1881 amb el nom de Asociación Veterinaria de las Riberas del Júcar, que tenia la seua seu a Xàtiva. A través de l’agrupació i de la seua obra científica, va procurar tant homogeneitzar els criteris professionals de la veterinaria, com divulgar els principis científics del control sanitari dels aliments, cosa de la que va ser el primer precursor modern, el que li va suposar el reconeixement de vàries acadèmies científiques tant espanyoles com europees.
En 1929, dins dels actes commemoratius del centenari del seu naixement, es celebraren a Xàtiva distints actes en el seu honor, col·locant-se una placa recordatòria en l’antic escorxador municipal, hui desaparegut.
LIDIA SARTHOU VILA (1914-1990)
Bibliotecària i professora:
Lidia Sarthou Vila va nàixer a Borriana el 7 d’abril de 1914, filla de don Carlos Sarthou Carreres. Li posaren el mateix nom que a una altra filla que va tenir, i que va morir en l’incendi del Cinema Luz, de Vila-real.
Arribada de menuda amb son pare a Xàtiva, va estudiar el batxiller elemental a l’Institut Lluís Vives de València i el superior, ja en Xàtiva, en el Josep de Ribera. Cursaria els estudis superiors en la Universitat Literària de València, llicenciant-se en Filosofia i Lletres en 1940.
Va començar la seua carrera professional com professora de l’Institut de Xàtiva, des del mateix any 1940, exercint la docència fins l’any 1960, com a professora de Francés, de Literatura i Filosofia. Des del 1947 compaginà aquest treball amb el de bibliotecària de la Biblioteca Pública Municipal, ubicada primer en l´edifici del carrer Montcada i després en la Glorieta de José Espejo.
En les seues disposicions testamentàries, va establir donar a Xàtiva el llegat documental de son pare i d’ella, que en l’actualitat està custodiat en l’Arxiu Municipal de Xàtiva, fons incorporat amb el nom de Fons Sarthou.
CARLOS SARTHOU CARRERES (1876-1971)
Historiador i cronista de la ciutat:
Va nàixer a Vila-real el 4 de novembre de 1876. Provenia d’una família burgesa, gaudint d’una joventut acomodada. Va estudiar a Castelló i València, on es va llicenciar en Dret, doctorant-se a Madrid.
La seua vida professional va estar en el món del Dret, exercint de secretari judicial i jutge, que va compaginar amb les seus grans aficions: la història i la fotografia. Ja en eixos anys col·labora en la redacció d’obres com la Geografia General del Reino de Valencia, sent membre de distintes institucions culturals, com la Reial Acadèmia de la Història, o exercint càrrecs com delegat de Belles Arts a Castelló.
La seua relació amb Xàtiva s’inicia en 1920, en ser nomenat secretari judicial del Jutjat de la ciutat, exercint el càrrec més de vint anys, acabant la seua carrera professional a Vicálvaro (Madrid).
Va compaginar la seua professió amb aquelles aficions, ocupant-se de reorganitzar l’Arxiu Municipal, publicant una ingent quantitat de publicacions: llibres, articles, conferències, seminaris, etc., i escrivint sobre multitud de temes històrics.
Cal destacar la publicació de la seua obra més important: Datos para la historia de Játiva, 1933/35-1940, una obra de consulta necessària en alguns aspectes històrics xativencs. Responsable de l’arxiu, va ser també director del Museu de l’Almodí i cronista de la ciutat, càrrecs que va exercir en moments delicats, com els ocorreguts durant la Guerra Civil.
Molt integrat en la vida política, social i religiosa de Xàtiva, va continuar pertanyent a multitud d’associacions, institucions tant de la ciutat com forànies. Fill adoptiu des de 1925, va continuar el seu treball de difusió de la història de Xàtiva en les dècades dels anys quaranta als seixanta del segle XX. Morí el 21 de juliol de 1971.
SERAPIO ARTIGUES SANSOLI (1819-1886)
Apotecari:
Serapio Artigues va nàixer a Xàtiva el 12 de març de 1819, en Xàtiva, dins una família d’apotecaris, de la que seria el quart del referit llinatge. Es va llicenciar en Farmàcia en València en 1843, als 24 anys.
Es va casar dues vegades: amb Trinitat Candel, de Xàtiva i, en morir aquesta, amb Vicenta Pasqual, de València. Amb aquesta última tindria tres fills: Luis, Mariano i Asunción, continuant la tradició farmacèutica el primer d’ells, Luis.
Serapio Artigues va ostentar en vida vàries distincions, com cavaller de l’Orde de Sant Joan de Jerusalen, nomenat per la reina Isabell II, o integrant de la Milicía Nacional.
L’arrel del llinatge Artigues a Xàtiva, des del segle XVIII, es va consolidar en estar oberta durant molts anys la seua farmàcia. Com els seus avantpassats i descendents, Serapio Artigues, apart de la seua activitat social o política, va escriure diverses obres relacionades amb la seua professió, sent el que més aportacions va fer a la farmacopea: formularis, opuscles, etc., sent important també la creació i comercialització de productes farmacèutics elaborats en la pròpia farmacia.
Cal destacar la conservació de la Casa Artigues, com es coneix, un edifici de l’Ajuntament i destinat a distints usos municipals, i que manté, en la seua planta baixa, que va ser el dispensari, les prestatgeries amb els preciosos recipients de productes farmacèutics.