Xàtiva acull la presentació del llibre “Sembrant la vida”, del beat Gonçal Vinyes

El divendres, 8 de maig, a les 20 hores, a la Casa de la Cultura amb la intervenció d’Agustí Ventura, Antoni López Quiles i Agustí Colomer

La ciutat de Xàtiva acollirà demà divendres, 8 de maig, a les 20 hores, la presentació del llibre «Sembrant la vida. Poesia i compromís», publicat a la col·lecció Rent de l’editorial Denes. L’acte tindrà lloc a la Casa de la Cultura en el marc de la Fira del Llibre que es celebra estos dies a la capital de La Costera.

En la presentació intervendran Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva; Antoni López Quiles, autor de la recopilació i del treball introductori d’este llibre; i Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa en valencià.

«Sembrant la vida. Poesia i compromís» inclou les poesies aplegades sota el títol «El poema de la terreta» i altres composicions líriques representatives d’una poesia que, des d’una ineludible adscripció romàntica, pren en Vinyes una certa orientació parnassianista amb notes impressionistes, que el configuren amb un estil propi dins d’aquell grup dels “Poetes de l’Esperança”. El llibre inclou també un apèndix amb els articles en valencià que va publicar als anys 30 a «El obrero setabense» i al setmanari d’orientació democràtacristiana i valencianista Acció.

Vinyes està qualificat com un testimoni significatiu del diàleg entre l’Evangeli i la cultura valenciana en la primera mitat del segle XX. Va nàixer a Xàtiva en 1883, fou ordenat sacerdot en 1906 i 30 anys després l’afusellaren en esclatar la Guerra Civil. En 2001 Joan Pau II el va beatificar.

GONÇAL VINYES MASIP, POETA DE L’ESPERANÇA
Gonçal Vinyes Masip (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936) forma part del grup de preveres que, a partir de la Renaixença, realitzen una intensa activitat cultural de recuperació històrica. La recerca persistent en els arxius i el treball de camp arqueològic són els instruments d’investigació que fa servir per a descobrir la pròpia identitat històrica valenciana i en ella la pròpia identitat de l’Església.

Vinyes, a més, eixampla la seua labor cultural en el periodisme i la poesia. És en eixe darrer camp, el de la creació poètica, on Vinyes destaca com a membre d’una generació de poetes que, inserits en un ambient social poc procliu als postulats literaris valencians i menys encara vinculats a la fe catòlica, treballen per a divulgar al poble valencià la confiança en la possibilitat de recuperar una societat que ells consideren més justa i més valenciana. “A més de Vinyes, en formen part els preveres Miret i Genovés: són els “Poetes de l’Esperança”, segons ha indicat l’investigador i autor de l’estudi introductori de Sembrant la vida, Antoni López.

Gonçal Vinyes Masip fou ordenat prevere en 1906. Tota la seua activitat pastoral la realitzà en la seua ciutat natal participant activament en diferents entitats religioses de caràcter devocional i social, com ara la Joventut Catòlica o les Conferències de sant Vicent de Paül. Alhora, desplegà una intensa labor cultural, especialment en el camp de la investigació històrica, tant a nivell de recerca de documentació –amb fites destacables com el descobriment de la partida de baptisme del pintor Josep Ribera- com en les excavacions arqueològiques: la Cova negra, la Bastida de les Alcusses, entre altres.

En 1930 va assumir la direcció del setmanari «El obrero setabense», portaveu del catolicisme social, des d’on es mostrà ben sensible a les reivindicacions valencianistes. Fou en eixa mateixa època quan començà a escriure poesia en valencià amb un estil pròxim al parnassianisme en obres com ara El poema de la terreta. En 1933 fou nomenat canonge de la col·legiata de Xàtiva. El 10 de desembre de 1936 fou afusellat vora el pont de la carretera de Vallés. L’11 de març del 2001 el Papa Joan Pau II el beatificà.

QUART VOLUM DE RENT
Amb «Sembrant la vida» l’editorial Denes publica el seu darrer volum de la col·lecció Rent dedicada a traure a la llum la millor literatura religiosa contemporània valenciana i universal, des del segle XIX fins l’actualitat. Els tres primers títols van ser «En el món, però no del món. Selecció de sermons», de John Henry Newman, un autor clàssic del pensament cristià i de la llengua anglesa; «Isaïes, profeta de Nadal», un inèdit que el polifacètic escriptor valencià Martí Domínguez Barberà deixà sense publicar l’any 1965; i «Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella», de la pensadora francesa Simone Weil.