El guardó Carlos Sarthou d’Assaig i Investigació ha sigut per a Francisco Martínez
En la XXXII edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, el Premi Blai Bellver de Narrativa, dotat amb 9.000 €, ha sigut per a Vicent Borràs per la novel·la «Primavera encesa». D’altra banda, el Premi Ibn Hazm de Poesia, amb una dotació de 4.000 €, ha sigut per a «Les sabates i altres poemes», d’Isabel Robles. Ambdues obres seran publicades per Edicions Bromera. El Premi Carlos Sarthou d’Assaig i Investigació, dotat amb 4.000 €, ha sigut per a Francisco Martínez per l’obra «Josep Morata Garcia: mestre de la capella de la col·legiata de Santa Maria de Xàtiva (1792-1814)». L’acte de lliurament va tindre lloc ahir divendres de vesprada a l’antic convent de Sant Doménech de Xàtiva.
«Primavera encesa», l’obra guardonada amb el Premi Blai Bellver de Narrativa, presenta una sèrie de fragments de les vides d’un mosaic de personatges, aparentment deslligats un dels altres, durant un període de temps breu que abasta els dies en què a València va esclatar el que s’ha anomenat la «primavera valenciana». Així, tots ells ofereixen una mirada polièdrica d’una realitat que va sacsejar la nostra societat al mateix temps que anem descobrint els lligams entre els protagonistes, tots ells perfectament identificables pel lector en la seua realitat més pròxima. Aquesta crònica d’uns dies que han quedat marcats en la retina de tots és alhora l’hàbil reflex d’unes angoixes i d’unes alegries molt universals, com universal és també el procés que està canviant el concepte que teníem de la nostra societat.
Vicent Borràs (Algemesí, 1962) és un significatiu representant de la narrativa valenciana actual. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i professor de Llengua i Literatura en un Institut de Secundària i Batxillerat. Ha rebut diversos premis com el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil amb Els silencis de Marc o el Premi Constantí Llombart de Narrativa amb Lennon i Anna. En Bromera cal destacar també Notes finals, L’últim tren i Subsòl, un recull de relats on ha participat juntament amb altres autors sota el pseudònim d’Unai Siset.
El Premi Ibn Hazm de Poesia ha sigut per a «Les sabates i altres poemes», d’Isabel Robles. El poemari és una reflexió sobre el buit des d’òptiques diverses. De vegades és la mirada de les dones que parla a partir de la seua especificitat, d’altres són experiències literàries, cíviques o psíquiques del jo líric. Tot i emprar amb freqüència un llenguatge directe en les seues imatges o en la seua escenificació, la metàfora com a comunicació d’allò més difícil mitjançant el més senzill hi és recurrent: és el cas de les sabates i altres «xicotets» objectes. Si en molts moments el tema poetitzat assoleix una certa densitat, el llibre no desaprofita l’ocasió per fer ús de la ironia i l’humor com a forma d’alliberament expressiu.
Isabel Robles (Alhambra, Ciudad Real, 1948) és professora d’Ensenyament Secundari. A més de traductora, ha publicat treballs de crítica literària des d’una perspectiva de gènere i sobre literatura feta per dones, com ara Virginia Woolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Simó, Carme Riera, Montserrat Roig, etc. Com a poetessa és autora de L’Espiral, Premi La Forest d’Arana, i de Llibre dels adéus. Una mostra de la seua poesia ha sigut traduïda al castellà, francés, portugués, anglés i romanés. Així mateix, va guanyar el XII Certamen de Relats Breus sobre la Dona, categoria d’Escriptores Valencianes, de l’Ajuntament de Catarroja, amb el conte Les insígnies.
D’altra banda, el Premi Carlos Sarthou d’Assaig i Investigació, dotat amb 4.000 €, ha sigut per a Francisco Martínez per l’obra Josep Morata Garcia: mestre de la capella de la col·legiata de Santa Maria de Xàtiva (1792-1814).
«Josep Morata Garcia: mestre de la capella de la Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva (1792-1814)», és el resultat de les investigacions fetes en els dos principals arxius de la ciutat de Xàtiva: l’arxiu històric municipal i l’arxiu històric de la Col.legiata, a més de les consultes realitzades en els arxius d’Oriola, Catedral de València, Col·legi del Corpus Christi i Sogorb.
L’obra, centrada en l’etapa en què el músic Morata va estar al front de la capella de música de la Col·legiata, s’insereix dins dels estudis de la musicología histórica i no només amplia les dades biogràfiques que es coneixen fins ara del compositor, sinó que a més, desvetla tot l’univers que envoltava al músic en una época que va des de les acaballes del segle XVIII fins el final de la guerra del francés.
Guerra que serà l’inici de l’època en la que comencen les profundes transformacions polítiques, econòmiques i socials que finiquitaran l’Antic Règim i donaran pas a la societat liberal burgesa eixida de les revolucions polítiques i de la Revolució Industrial. Per tant, apart de la investigació musical, l’autor analitza en quin context s’hi desenrotlla el treball del músic Morata, indefugible de la societat convulsa del seu temps.
L’obra es completa amb l’anàlisi de dues obres del músic de Geldo per a constatar l’estil compositiu de l’autor.
Francisco Martínez és titolat superior de clarinet pel Conservatori Superior “Óscar Esplà” d’Alacant i llicenciat en Historia i Ciències de la Música per la Universitat de La Rioja. Des de 1996 és professor de música en Educació Secundària Obligatòria. L’any 2010 va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats en la Universitat Politécnica de València i actualmente realitza una tesi doctoral sobre la música en Xàtiva en el segle XIX que està dirigida pels doctors Andrea Bombi i Vicent Pons.Té vàries publicacions en revistes especialitzades i de divulgació entre les quals destaca el catàleg del fons musical de la Col·legiata Basíl·lica de Santa Maria de Xàtiva.
[nggallery id=600]